SegurCaixa Adeslas denega a Mas cobrir la fiança de 5,2 milions d'euros que li reclama el Tribunal de Comptes pel 9-N
Sosté que la pòlissa de responsabilitat civil no cobreix casos derivats de fets considerats delicte
BarcelonaSegurCaixa Adeslas, participada pel grup Mutua Madrilenya i CaixaBank, ha denegat a l'expresident Artur Mas cobrir la fiança de 5,2 milions d'euros que li reclama el Tribunal de Comptes per la despesa en l'organització del 9-N. Fonts de l'asseguradora han explicat que no es faran càrrec del pagament d'aquests diners, ja que la pòlissa de responsabilitat civil que Mas tenia com a càrrec de la Generalitat no cobreix casos derivats de fets que han estat considerats delicte i condemnats per la justícia. Mas té fins al 16 d'octubre per dipositar la fiança, després que el Tribunal de Comptes notifiqués el 25 de setembre que havia de pagar 5.251.948 milions d’euros (4.831.599 euros més 420.349 euros d’interessos) per la consulta del novembre del 2014.
El Tribunal de Comptes considera Mas màxim responsable, i, per tant, la persona que haurà d’afrontar el total d’aquesta quantitat en el cas que la resta dels investigats no puguin fer front a les quantitats que se’ls assignen: 3.044.399 euros per a l’exconsellera d’Educació Irene Rigau –per l’adquisició d’ordinadors per a la consulta–, 2.127.580 a Francesc Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta i 839.439 euros a Joana Ortega per partides del departament de Governació. Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades al referèndum, i en alguns casos se solapen, fet que situa el màxim que pot afrontar Mas en 5,2 milions d’euros. Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal n'ha deixat fora finalment la interventora i el cap de sistemes d'informació del Consorci d'Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra, respectivament.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar al març l’expresident de la Generalitat Artur Mas a dos anys d’inhabilitació, l’exvicepresidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos i l’exconsellera Irene Rigau a un any i mig pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Tots tres van ser condemnats pels delictes de desobediència i absolts del de prevaricació.