El PP i Ciutadans porten Torra a la Fiscalia per no treure els llaços del Palau de la Generalitat

Barcelona"Seguim defensant la democràcia". Amb aquestes paraules la número 1 de Ciutadans i candidata per Barcelona al Congrés, Inés Arrimadas, ha anunciat aquest divendres que el partit posa en coneixement de la Fiscalia "l'incompliment de les ordres de la Junta Electoral Central (JEC)" per part del president Quim Torra, que no ha retirat els llaços grocs i les pancartes en suport als presos polítics. També el PP ha presentat una denúncia formal aquest migdia a la Fiscalia General de l'Estat, dirigida tant a Torra com als funcionaris o autoritats públiques que "permetin o emparin, amb la seva acció o omissió, l'exhibició de símbols".

Arrimadas ha fet l'anunci hores després que un grup de persones acudís a arrencar el llaç groc pel seu compte de l'edifici de la plaça de Sant Jaume de matinada. Una escena que ha provocat escenes de tensió amb els Mossos d'Esquadra i que no ja es repeteix: abans-d'ahir un grup d'encaputxats van fer caure el llaç groc de la façana de l'Ajuntament de Barcelona i, quan la Guàrdia Urbana els va exigir que paressin el que estaven fent, van respondre que ho havia "ordenat un jutge".

"Qui ha de retirar la propaganda dels edificis públics són els que els gestionen", ha afirmat avui Arrimadas, tot i que ha evitat, a preguntes dels periodistes, condemnar específicament les accions. Cs ha recuperat la batalla contra el groc als edificis públics aprofitant l'inici del període electoral, que exigeix la neutralitat en els llocs públics, entenent que els símbols són partidistes i "propaganda separatista": "No només hi ha els llaços sinó les cares de candidats separatistes", ha lamentat la candidata, que ha tret pit de fer "el que no fa el govern de Pedro Sánchez".

"Es pensen que poden fer el que volen, però si podem aprendre una cosa del judici és que els polítics no poden fer el que volen", ha advertit. En l'escrit presentat a la Fiscalia, Cs considera que Torra hauria pogut cometre "delictes de desobediència greu".

Per la seva banda, el PP sol·licita a la Fiscalia en el seu escrit que "obri diligències" per "aclarir els fets", que considera que poden ser constitutius d'un "delicte de denegació de l'auxili a requeriment de l'autoritat competent" o, subsidiàriament, de "desobediència".

L'Ajuntament de Barcelona va acatar al seu torn l'ordre de la JEC i va retirar ahir el símbol en suport dels presos de la façana. Dimecres passat va acabar el termini de 48 hores que la Junta Electoral Central (JEC) va donar al Govern perquè retirés símbols com estelades o llaços grocs dels seus edificis públics, però el Govern va decidir mantenir-los i recórrer l'ordre de l'organisme electoral, ja que considera que això va contra la llibertat d'expressió.

SCC emprendrà accions legals

Per la seva banda, el president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, ha anunciat que l'entitat també presentarà una denúncia per desobediència contra Torra si no retira les estelades i els llaços grocs dels edificis públics. "Estem a favor de la concòrdia i la serenitat, però no deixarem passar-ne ni una més. S'ha acabat, la llei s'ha de complir a Catalunya i a Espanya", ha assegurat en una roda de premsa.

Bosch, que en les últimes setmanes ha hagut de gestionar una crisi interna a l'entitat (el sector més dur li ha recriminat un excés de moderació), ha precisat que els serveis jurídics estan ultimant la querella, per la qual cosa ha eludit concretar si anirà dirigida només contra Torra o si també afectarà altres membres del Govern.

En qualsevol cas, ha subratllat que la seva intenció és presentar-la davant la Fiscalia de manera "imminent", independentment de les mesures similars que emprenguin partits polítics o administracions.

Amb tot, Bosch ha subratllat que l'entitat no està en contra dels llaços grocs en espais privats perquè "tant posar-los com treure'ls forma part de la llibertat d'expressió", sinó que el que censura és que se situïn en llocs públics.

En aquest sentit, des del moment en què hi ha una resolució judicial sobre això defensen que "cal complir-la", perquè "no es pot permetre que això sigui el Far West".

SCC reclama que el carrer Sabino Arana de Barcelona passi a dir-se Rosa Parks

En paral·lel, l'entitat unionista ha reclamat a l'Ajuntament de Barcelona que modifiqui el nomenclàtor perquè el carrer Sabino Arana passi a dir-se Rosa Parks, activista del moviment pels drets civils als EUA, ja que considera que no hi pot haver una via dedicada a un personatge "supremacista i masclista" com el polític basc.

"Si el senyor Sabino Arana fos un espanyol qualsevol que es digués Pedro Pérez, el seu carrer ja no estaria a la ciutat de Barcelona, la seva memòria seria esborrada de tot Espanya i la seva figura seria assenyalada com la d'un feixista, un racista i un masclista", ha sostingut en roda de premsa el president de l'entitat, Josep Ramon Bosch.

Per reclamar el canvi, SCC ha organitzat un acte aquest dissabte a l'esmentat carrer barceloní, sobre el qual no han ofert detalls per no desvirtuar el "factor sorpresa" de la posada en escena.