Dos segles de dues estructures d'estat (espanyol): el consell de ministres i la policia

MadridUn nació es construeix a partir de mites fundacionals i un estat amb institucions. En el cas català equival a parlar de Guifré el Pilós i la llegenda de les quatre barres però també del 19 de desembre del 1359, data de creació de la Generalitat. En el cas espanyol els mites són més boirosos (de Viriat a Pelai d'Astúries) però la institucionalització és molt més recent. Ara just fa 200 anys, per exemple, de la creació de dues autèntiques estructures d'estat: el consell de ministres i la policia.

Va ser el 19 de novembre del 1823 quan Ferran VII va dictar al llavors primer secretari d'Estat i confessor privat seu, el canonge Víctor Damián Sáez, un reial decret on ordenava "la formació d'un Consell que es denominarà de Ministres, i aquests seran els secretaris d'Estat i de Despatx". A continuació, segons consta a la mateixa web de la Moncloa, s'hi exposava: "S'hi tractaran tots els assumptes d'utilitat general: cada ministre donarà compte dels negocis corresponents a la secretaria del seu càrrec, rebrà les meves resolucions, i tindrà cura de fer-les executar. Els acords del Consell s'han d'escriure en un llibre, expressant les raons que els motivessin. Quan jo no assisteixi, presidiràs com el meu primer secretari d'Estat, i el de Despatx de Gràcia i Justícia assentarà les deliberacions, tenint a la seva cura el llibre destinat per a aquest objecte". Ara fa, doncs, 200 anys, que es va establir la figura jurídica del consell de ministres tal com el coneixem avui.

Del decret resulta interessant consultar els antecedents històrics en els quals es basa. El primer és la creació del Consell de Gabinet realitzada per Felip V el 30 de novembre del 1714 (dos mesos i mig després de la caiguda de Barcelona). L'objectiu era simplificar l'administració plurinacional austriacista per crear només cinc oficines (Estat, Justícia, Guerra, Índies i Marina, i Hisenda). El segon antecedent és del 1787, quan es reforma la Suprema Junta Ordinària d'Estat i es dona més rellevància a la figura del primer secretari d'Estat, el germen del que després seria el president del govern. Tot i així queden molt poques actes dels primers temps. La primera reunió com a tal es va fer el 3 de gener del 1824, tot i que la primera amb la forma del secretari titular, Antonio de Ugarte y Larrazábal, és del 15 de febrer del 1824. El govern espanyol va aprovar el 22 de novembre passat una declaració institucional pel bicentenari i també s'ha reeditat el llibre Los orígenes del consejo de ministros en España, de José Antonio Escudero, i que data del 1979.

Policia contra els liberals

L'altra efemèride a cavall del 2023 i el 2024 és la creació de l'antecedent de l'actual Policia Nacional. Va ser el 13 de gener del 1824 quan es va publicar la cèdula reial que creava la Policia General de Vigilància i Seguretat del Regne, el primer cos d'abast estatal, tot i que només per a nuclis urbans. El seu objectiu, però, no era només vetllar per la seguretat dels ciutadans sinó espiar-los i perseguir els liberals, que eren considerats una amenaça per a la monarquia absolutista. Un dels seus primers superintendents, Juan José Recacho, va ordenar perseguir els que difonguessin rumors o pasquins contra el govern. Durant el franquisme va tenir el nom de Policia Armada i ja durant la democràcia, el 13 de març del 1986, es va crear l'actual Cos Nacional de Policia (CNP), conegut com a Policia Nacional.

Amb motiu del bicentenari s'han encunyat monedes commemoratives i es faran actes durant tot l'any. A la ciutat de València hi ha hagut polèmica perquè el nou govern de PP-Vox ha decidit celebrar el bicentenari batejant una plaça amb el nom de Policia Nacional. En canvi, no n'hi ha cap amb el nom de la policia valenciana històrica, els Minyons.