L'Audiència absol els 40 acusats de pertànyer a la il·legalitzada Segi
La sentència conclou que no tenien cap vincle amb Segi, que la seva activitat era política i que no tenien cap vinculació amb la kale borroka
MadridL'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres als 40 acusats de pertànyer a la il·legalitzada Segi que van ser jutjats entre el passat octubre i febrer, en entendre que les seves actuacions eren de contingut polític i no estaven vinculades ni a l'esmentada organització juvenil ni a la violència al carrer. En les sentències, la secció primera de la Sala Penal sosté que els acusats actuaven sota la cobertura de la plataforma anomenada Gazte Independentistak, col·lectiu del qual no consta que "depengués d'ETA ni que aquesta dissenyés la seva estratègia i activitats" i tampoc s'ha acreditat que Segi la controlés.
Les sentències, de les quals ha estat ponent el magistrat Ramón Sáez Valcárcel i que subscriu també Manuela Fernández de Prado, compta amb el vot particular discrepant de Nicolás Poveda. El fiscal demanava penes de 9 anys de presó per als nou suposats dirigents de l'organització política i 7 anys per a la resta, en qualitat de membres.
En les seves conclusions, el fiscal afirmava que Segi "complementa l'activitat de lluita armada de la banda terrorista ETA mitjançant actes de kale borroka o lluita de carrer que, incidint en la seguretat ciutadana, persegueixen produir profund temor atacant al conjunt de la societat democràtica i constitucional de l'Estat de Dret, o d'una altra manera, atemptant contra la pau pública". Però la sentència tomba aquests arguments.
El "tentacle d'ETA"
34 dels 40 joves jutjats van ser arrestats el 24 de novembre de 2009 en una operació conjunta de la Policia i de la Guàrdia Civil dirigida pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, que va arribar a qualificar Sego com un "tentacle d'ETA" i "una autèntica acadèmia terrorista". Amb la detenció d'aquestes persones, el Ministeri de l'Interior va donar per escapçada la cúpula de l'organització juvenil, a la qual considerava al "planter d'ETA" i màxima responsable de la violència urbana al País Basc i Navarra. El jutgem però, ha conclòs que res d'això era cert.
