Sectors de Convergència preparen un pols per no anar amb Unió a les europees
Les diferències pel procés sobiranista alimenten l'opció que CiU s'hi presenti per separat per primer cop
Brussel·les / BarcelonaEn política, en un any pot passar de tot. I la política catalana viu en permanent acceleració des de la Diada passada. Per això, sectors de CDC ja es mouen per intentar presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu sense els actuals socis de federació d'Unió. Els comicis seran el maig del 2014, l'any de la consulta sobre l'estat propi, un tema que en els últims mesos ha tensionat la federació perquè CDC té com a objectiu l'estat propi i Unió la confederació.
El calendari pot precipitar que els dos integrants de la federació facin camí per separat. Artur Mas sap que ERC, el seu aliat parlamentari, té al cap un deadline que no va més enllà del 31 de desembre del 2014. I tant a ERC com a CiU no falten veus que subratllen que cal votar sobre l'estat propi abans que ho faci Escòcia, al mes de setembre. I si Madrid no afluixa i obliga a presentar uns pressupostos amb un límit de dèficit que la formació d'Oriol Junqueras no pugui avalar, l'escenari encara es pot complicar més.
Així doncs, des de l'ala sobiranista de CDC ja avisen d'un final del 2013 i principi del 2014 d'alt voltatge. En aquesta cruïlla, el camí que proposa Duran, favorable a insistir en el diàleg amb la Moncloa en el terreny econòmic per frenar ofensives com la lingüística -per ara amb nuls resultats-, s'allunya del que plantegen els partidaris de prémer el pedal del gas. D'aquí que membres de la direcció convergent arribin a la conclusió que cal anticipar-se, afrontar el debat sobre la federació (si més no a les europees) i evitar que les urgències furtin una discussió que sempre s'ha ajornat.
En solitari o amb ERC
Entre els que defensen, de moment en privat, marcar distàncies amb UDC, hi ha discrepàncies sobre quina és la millor alternativa. Alguns aposten per explorar una coalició electoral amb ERC, que a les últimes eleccions es va presentar amb el BNG i EA i Aralar, ara integrades a Bildu. El 2009 els republicans ja van intentar animar CiU i ICV a un front nacional pel dret a decidir, però no se'n van sortir. L'escenari, però, ha canviat. Aleshores el tripartit governava la Generalitat i els nacionalistes exigien, com a pas previ, un pacte a Catalunya. Avui, en canvi, l'acord de govern és entre CiU i ERC i amb un objectiu clar: el dret a decidir. N'hi ha que no descarten obrir el pacte fins i tot a ICV, compromesos també amb el procés.
A favor de la proposta hi ha la bona sintonia que han mantingut en aquest mandat els eurodiputats dels tres partits: Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva. El primer, però, és independent i té incidència limitada en les qüestions orgàniques a CDC. I Romeva, una de les cares de l'ala sobiranista dels ecosocialistes, ja no repetirà.
Altres dirigents de la federació es mostren recelosos amb el plantejament d'una gran coalició i es decanten per presentar-se a les europees en solitari. Consideren que no és incompatible amb explicar el procés català a la UE i temen la fuga de vots entre els sectors més a la dreta del partit i el malestar que podria causar en la militància més a l'esquerra dels republicans. En la seva diagnosi, recorden que a les europees estarà molt present el debat de les retallades. El dilema austeritat/creixement serà el protagonista a escala continental i això podria provocar contradiccions en una gran coalició. La polarització social també complica un pacte previ amb ICV, que no perd de vista la CUP o els moviments que pugui fer Nova Esquerra Catalana. Ernest Maragall pensa en les europees com a plataforma electoral.
Junts només fins a la consulta
La possibilitat que CDC concorregués en solitari (els altres cops ho havia fet sempre amb Unió, i també amb el PNB, el BNG, el PSM o el BNV) tindria un altre element a favor: serviria, expliquen, per mesurar els suports reals que tenen entre l'electorat cadascun dels dos partits. Mas i Duran van pactar, abans de les eleccions del 25-N, fer junts el camí fins a la consulta, però no més enllà, com va publicar aquest diari. A partir del moment en què es resolgui la consulta, prevista per al 2014, tot és una incògnita. S'entreveuen divergències per la pregunta i pel sentit del vot que defensi Duran. Les diferències poden ser més severes si no hi ha consulta pactada amb l'Estat i cal passar al pla B.
En qualsevol cas, l'última paraula sobre què s'ha de fer la tindrà Mas, fins ara partidari de preservar la marca CiU. Es tracta de les pròximes eleccions i diversos quadres en parlen, però el tema encara no ha arribat als òrgans de direcció. L'experiència de la legislatura que acaba a Brussel·les aporta arguments als que volen un divorci d'entrada puntual però amb repercussions serioses per al futur de CiU. Tremosa és al Grup Liberal i Salvador Sedó, d'UDC, al Partit Popular Europeu, on hi ha el PP espanyol, amb qui el democristià coincideix en la majoria de votacions.
La sintonia entre Tremosa i Sedó és inexistent i Unió s'ha despenjat d'iniciatives a les quals es va sumar fins i tot el PSC, com la carta a les autoritats comunitàries en què s'advertia de les amenaces de militars espanyols contra el sobiranisme. A CDC van prendre nota, per exemple, del fet que Sedó optés per acompanyar Duran a veure el president del Consell Europeu en comptes de ser al ple de la cambra a Estrasburg. En el debat sobre l'estat propi, a més, també tenen visions allunyades. Els conservadors europeus qüestionen l'actitud reivindicativa de Tremosa i la contrasten amb la interlocució que mantenen sobre això amb Duran i Sedó, a qui valoren bé.