Sectors de CDC fan públic el rebuig a un pacte amb la CUP

BarcelonaJa no són només consells executius o reunions de la direcció de CDC amb posicionaments crítics amb les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per investir president i avançar cap a la independència. A mesura que el temps corre i que els d’Antonio Baños apugen el llistó -ratificant per partida doble el no a la investidura d’Artur Mas i fent públiques les 54 mesures socials del seu pla de xoc de mínims-, els més crítics en les files convergents es desacomplexen i passen dels cercles privats als pronunciaments públics. De fet, era poc realista creure que les reticències a la CUP a l’hora de pactar amb una formació que situen a la dreta no apareixerien a CDC a l’hora de constatar les exigències que plantegen els anticapitalistes.

El que fins ara ha parlat més clar ha sigut el conseller d’Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, que en un article avui a l’ARA aposta per acceptar els dos vots que cal de la CUP per investir Mas, però sense pactar-hi mesures de govern, encara que això suposi repetir eleccions al març. A més, el conseller d’Empresa en funcions, Felip Puig, també ha carregat contra les demandes dels anticapitalistes, i l’economista Miquel Puig -que anirà de número 5 a les llistes de CDC el 20-D- ha alertat que iniciatives com la declaració de ruptura o el veto a Mas poden excloure del procés “la gent d’ordre”.

D’aquesta manera, Mas-Colell defensa en el seu article que “el desenvolupament normal” de la investidura hauria passat perquè la CUP cedís d’inici els dos vots que Mas necessitava, “sense condicionants majors”. Tot i això, lamenta que, per raons com la seva “immaduresa parlamentària”, els anticapitalistes pretenguin condicionar l’acció de govern i hagin aconseguit “gratis” la declaració rupturista, “determinar l’estructura del futur govern” i “garantir-se mecanismes de control” com la qüestió de confiança en deu mesos. “Quin dubte pot haver-hi que la seva pretensió és liquidar el lideratge del president Mas i controlar externament el proper Govern?”, es pregunta, davant les altres demandes del pla de xoc.

Així, el conseller alerta que una entesa profunda amb la CUP presentaria “com a mínim tres problemes”. El primer seria que el procés s’acceleraria encara més en un moment que requereix “cautela” i “grans majories”, fins al punt que s’han convertit “els membres del Govern en funcions en involuntaris policies del Tribunal Constitucional”. El segon suposaria que assumir demandes de la CUP podria laminar “el suport al procés per part de sectors de les classes mitjanes”. El tercer seria que una aliança amb una força “euroescèptica i antieuro” com la de Baños podria erosionar els suports internacionals. Per tot això, Mas-Colell aposta per no acceptar les seves condicions i que, si això implica anar a eleccions, Mas n’expliqui els motius i “els catalans sabran decidir, amb saviesa, quin lideratge volen per al procés”.

És un posicionament rotund que tensiona CDC i que evidencia les dificultats amb què es trobaran els negociadors de JxSí i la CUP en les pròximes setmanes. No és, però, l’únic. Felip Puig ja va alertar dissabte que “no pot ser que els que treuen deu diputats marquin la política econòmica del govern” i que, tot i que no veu desitjables noves eleccions, poques opcions d’acord hi poden haver si aquest acord no arriba aviat i si no inclou Mas com a president. Es va oposar, per exemple, a aturar el projecte de BCN World, com exigeix la CUP.

Al seu torn, Miquel Puig va alertar en un article a l’ARA, en relació a la declaració rupturista, que “el procés que es dibuixa només pot demanar al poble un únic acte de desobediència: votar en un referèndum”, però no posar en perill els funcionaris. En un altre escrit, l’ara candidat de Democràcia i Llibertat afirmava dissabte que no s’oposa a pactar amb la CUP, però insistia que una part de la resolució “sembla redactada per satisfer les preferències d’una part extrema de l’espectre independentista” i “deixa fora la gent d’ordre” que vol la independència i, a la vegada, “la protecció a l’empresa, a l’empresari, a l’esforç i a l’estalvi”.

El debat, fins ara, sobretot intern

La declaració, de fet, ja va fer esclatar tensions soterrades el 27 d’octubre al Palau de la Generalitat, quan fins a sis consellers -començant per Mas-Colell i acabant per Felip Puig, Santi Vila, Irene Rigau, Germà Gordó i Jordi Jané- van qüestionar-la. L’encara conseller d’Empresa, de fet, ja va reclamar des d’una jornada empresarial que CDC posés “línies vermelles” en la negociació. El discurs del partit ara passa per esperar que la CUP faci una contraoferta, però alguns ja valoren que, si no arriba, unes noves eleccions poden laminar el suport als anticapitalistes. L’efecte de cara al 20-D, però, seria imprevisible. En tot cas, les tensions a CDC es mantenen soterrades, però l’avís de Mas-Colell és rellevant, ja que es tracta d’un conseller valorat per Mas i que, dins del partit, ha generat simpatia al llarg de les dues legislatures.

El Parlament es prepara per si hi ha eleccions al març

La mesa del Parlament està preparant els detalls per crear una diputació permanent -òrgan de la cambra entre períodes de sessió-, que s’activaria si JxSí i la CUP no aconseguissin desencallar la investidura abans del 10 de gener i calgués convocar eleccions anticipades al març. Segons Europa Press, les reunions de la mesa i la junta de portaveus de divendres ja van incloure la creació de la diputació permanent en les seves ordres del dia, cosa que permetrà que estigui “tot llest en cas que la legislatura resulti fallida”. Entre altres aspectes, es van debatre els criteris per repartir representants a l’òrgan, la qual cosa es pot fer segons la llei D’Hondt o pel sistema de restes majors. Amb el primer model, JxSí tindria 11 dels 23 diputats de la diputació i la CUP 1 i, amb el segon, JxSí en tindria 10 i la CUP 2 -el debat no afecta els altres grups-. En la pròxima trobada de la mesa i la junta de portaveus es concretarà el sistema.

Així mateix, el PSC té previst registrar resolucions i preguntes parlamentàries per fiscalitzar l’acció del Govern en funcions, les úniques eines que tenen els grups mentre no s’investeixi president. El benestar social, la salut i l’economia seran els àmbits en què posarà el focus.