Els secrets oficials continuen guardats en un calaix

BarcelonaQuan a finals de juny el Congrés donava via lliure a tramitar la reforma de la llei sobre secrets oficials, naixia un bri d’esperança per als historiadors que fa temps que topen amb el mur dels documents classificats per investigar episodis foscos com el 23-F. Era la quarta vegada que s’intentava obrir el meló per modificar aquesta llei franquista i la quarta vegada que ha quedat aturada. Mig any després, la normativa continua estancada en el tràmit d’esmenes perquè s’ha anat ampliant el termini setmana rere setmana. Una maniobra que els impulsors de la reforma, el PNB, temen que serveixi perquè la norma torni a quedar guardada en un calaix.

Espanya és un dels únics països europeus que no té un topall temporal per desclassificar documentació reservada o secreta. En la reforma que proposa el PNB s’estableix per primer cop un termini per accedir a aquests documents. En concret, els nacionalistes bascos aposten per un mínim de 25 anys per desclassificar les matèries que hagin estat catalogades com a secretes -amb una pròrroga de 10 anys si així ho decideix el consell de ministres- i de 10 anys per als documents reservats. A més, també proposa que la potestat de classificar documents sigui només del consell de ministres i que en quedi fora la junta de l’estat major. “Volem que el model de secrets oficials s’acosti al dels països del nostre entorn, que tenen terminis en funció de la sensibilitat de la informació”, explica a l’ARA el diputat del PNB Mikel Legarda.

Ara bé, el parlamentari denuncia que topen amb una paret, ja sigui del PP o del PSOE, cada vegada que intenten obrir aquest debat. Els populars van dilatar al màxim el termini d’esmenes durant l’últim mandat de Mariano Rajoy. L’any 2016, el Congrés va trigar més d’un any a tancar aquest període, i quan va ser el moment de constituir la ponència conjunta la mesa va deixar passar els mesos fins que es van convocar les eleccions del 28-A.

Però amb el govern de coalició tampoc ha millorat la situació. Setmana rere setmana, el PP ha tornat a demanar ampliar el període d’esmenes. Però no ha sigut l’únic. Els últims cops també ho han fet el PSOE i Unides Podem. Segons fonts dels liles, tots dos grups estan estudiant si presentar esmenes de forma conjunta o separada i en quin sentit ho fan. Fa tres anys, les esmenes que van presentar els socialistes proposaven introduir un període de transició de 10 anys en la desclassificació de documents que ja feia 25 anys que estaven classificats com a secrets. Documents sobre els GAL o el 23-F, per posar dos exemples, no s’haurien pogut obrir encara.

Converses amb el PNB

“El govern del PSOE no ha volgut entrar a debatre un model de terminis”, denuncia Legarda. En el pla anual normatiu que l’executiu espanyol va presentar al setembre, el ministeri de Defensa es comprometia a presentar una nova llei de secrets oficials abans d’acabar l’any. Amb el 2021 començat, la nova normativa no ha arribat i, consultat per l’ARA, el ministeri no especifica quan preveu tirar-la endavant i es limita a dir que no és una qüestió que depengui només de Defensa.

Des del PNB expliquen que en les últimes setmanes han mantingut algunes trobades amb el ministeri, però que no han servit per aclarir què farà el govern: si presentarà un projecte de llei en solitari o farà servir la modificació que proposa el PNB. “La conclusió de l’actitud del PSOE és que vol deixar les coses tal com estaven en el franquisme”, diu Legarda. De moment, el període d’esmenes es va tornar a ampliar fins al 3 de febrer.