La secretària general del Parlament analitza si hi va haver assetjament psicològic per part de Bayona
La mesa li va encarregar que estudiés la queixa d'una altra membre de l'òrgan de transparència
BarcelonaLa secretària general del Parlament, Esther Andreu, està analitzant si una queixa de l'arxivera Blanca Martínez –membre de l'òrgan de transparència de la cambra– contra l'ex lletrat major Antoni Bayona mereix activar el protocol contra l'assetjament psicològic del Parlament. És el que li va encarregar la mesa de la cambra el passat 18 de gener, després que la mateixa Andreu els traslladés que Martínez havia dimitit de l'ens a finals de novembre per "una resposta extemporània i desmesurada" de Bayona, que l'hauria apuntat "amb acusacions inconcretes però contundents de no actuar amb imparcialitat i deslleialtat" –segons l'escrit de l'arxivera avançat per Efe i El Periódico–.
Blanca Martínez es va queixar a través d'una carta a la secretària general de l'actitud de Bayona el passat 25 de novembre en el marc d'una discussió de l'ens de transparència sobre la petició de l'ARA per conèixer els funcionaris que estaven acollits en el règim especial de les llicències per edat i les seves retribucions.
Com que la direcció d’estudis parlamentaris -que rep les peticions de transparència- no va lliurar el sou complet dels 21 funcionaris que estaven en llicència per edat, aquest diari va interposar un recurs a l'Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació del Parlament (OGDAIP), format per Bayona, la també lletrada Anna Casas i Martínez, que alhora forma part de la direcció d’estudis parlamentaris que es va negar a lliurar la informació. En el marc d'aquest procés, Bayona i Martínez discrepaven sobre un "punt" de la petició i, segons la queixa de l'arxivera, l'ex lletrat major va tenir una "reacció que no és pròpia de qui pertany a un organisme col·legiat, que com a tal ha de tenir com a fonaments del seu treball el debat i el consens, i que hauria de basar el seu funcionament en el respecte a les persones, les seves idees i la llibertat d'expressar-les".
Davant de l'existència d'aquesta queixa del mes de novembre, la mesa del Parlament del passat 18 de gener va acordar: "Encarregar a la secretària general que, de conformitat amb el protocol per a la prevenció, la detecció, l'abordatge i la resolució de situacions d'assetjament psicològic, analitzi la situació que s'ha produït arran d'una queixa d'una funcionària membre de l'òrgan d'accés a la informació del Parlament". Fonts de la mesa deixen clar que no s'ha activat el protocol, ja que no s'ha presentat cap denúncia, i que encara estan a l'espera que Esther Andreu els informi si ha detectat indicis d'assetjament.
Després de Martínez, que va dimitir el 25 de novembre, també va acabar plegant Bayona. El 23 de desembre va presentar un escrit de renúncia perquè no s'estaven complint, per part de l'administració parlamentària, les seves resolucions favorables a lliurar les dades sobre les retribucions dels funcionaris en llicència per edat.
Enfrontament entre Andreu i Bayona
La manera com es va abordar la queixa de Martínez per part de la secretària general no va agradar a l'ex lletrat major, que aquest dimarts va enviar una carta a la mesa del Parlament criticant la seva actitud davant dels representants polítics i acusant-la de fer servir de forma parcial l'escrit de Martínez. "Considero especialment greu que la secretària general fes una lectura parcial d’aquest escrit per deduir del mateix un supòsit d’assetjament laboral imputable a la meva persona", deia Bayona, a més de retreure-li que si es tractava d'un escrit "sensible" no s'hagués esperat "dos mesos" a informar la mesa del Parlament.
Per a l'ex lletrat major del Parlament, les afirmacions que va fer Andreu dins la mesa són "totalment improcedents i van contra les elementals normes de la funció pública que exigeixen el respecte als subordinats i dels procediments de tipus disciplinari, que es basen en la confidencialitat i la presumpció d’innocència" –va dir en la missiva que va fer arribar ahir dimarts a la mesa–. Bayona també acusava Andreu d'obstaculitzar el lliurament de dades sobre les llicències per edat, avalant les respostes que havia donat la direcció d'estudis parlamentaris.
La secretària general no va trigar a respondre a l'ex lletrat major, responsabilitzant-lo del "bloqueig" de l'òrgan de transparència del Parlament. En un comunicat dimarts al vespre deia: "El lletrat es posa en una posició de superioritat jurídica i moral, considerant-se en possessió de la veritat, sense acceptar les diverses interpretacions que poden contenir els textos de naturalesa jurídica, i no assumint cap mena d’implicació en el bloqueig de l'OGDAIP (...) per l’actitud i el comportament del lletrat vers una altra membre d’aquest òrgan". El desenllaç d'aquest cas també serà una altra derivada de l'escàndol sobre les llicències per edat.