JxCat i ERC evidencien el trencament al Parlament i deixen la legislatura en l'aire

BarcelonaMig Govern s'ha aixecat del seu escó per aplaudir el discurs del president de la Generalitat mentre l'altre mig s'ha mantingut assegut i en silenci. Tots els diputats de JxCat s'han posat drets per donar suport a Torra, mentre que cap dels d'ERC s'ha mogut. Aquesta és la imatge de la divisió, del trencament entre JxCat i Esquerra que s'ha evidenciat aquest dilluns al Parlament arran de la retirada de l'escó al president, Quim Torra.

La decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'inhabilitar de manera exprés com a diputat el cap de l'executiu català i l'aval de Tribunal Suprem han situat el Parlament, i al mateix temps el Govern, en un atzucac pel desacord entre els socis sobre com afrontar aquesta situació. Després d'hores de converses aquest dilluns, no s'ha aconseguit arribar a cap acord i el president del Parlament, Roger Torrent, tan bon punt ha començat el ple a les tres de la tarda, ha comunicat que no tindria en compte el vot de president: "Per garantir la validesa de totes les votacions adoptades al ple, avui no podem comptabilitzar el seu vot. El contrari suposaria la paràlisi del Parlament".

La decisió ha provocat que Torra demanés la paraula per queixar-se –el president pot intervenir sempre que vulgui al ple– i reclamar al president del Parlament que defensés els seus drets. "Es posa en perill la continuïtat de les institucions", ha avisat el Torra, instant Torrent a revertir la situació.

Ara bé, tot i llançar un ultimàtum al soci de Govern, el president Torra no ha avançat quin camí emprendrà després de la crisi i és que el ple s’ha acabat suspenent i els dos socis han entrat en una treva d’hores, amb la compareixença demà dels exconsellers presos a la comissió d’investigació del 155. "La decisió està ara a les mans del president Torra", afirmen fonts de JxCat.

Escenaris: des de convocar a eleccions a un govern monocolor

Ara mateix està tot obert i no hi ha una decisió presa. Els escenaris passen des de mantenir-se al Govern sense escó i aprovar els pressupostos fins a convocar de manera immediata uns nous comicis davant la distància estratègica amb Esquerra. Fins i tot hi ha qui posa sobre la taula una remodelació de l’executiu per fer fora ERC i que el Govern passi a ser monocolor de JxCat, malgrat que es quedarien en minoria al Parlament perquè perdrien el suport dels republicans. Aquest hipotètic executiu de JxCat portaria els mateixos pressupostos elaborats pel vicepresident, Pere Aragonès, al Parlament per sotmetre'ls a votació.

"Té l'oportunitat de refer la unitat de l'independentisme", ha reclamat en la seva intervenció al ple el líder del grup de JxCat, Albert Batet, després d’anunciar que la candidatura no votaria com a símbol de protesta pel veto al diputat Torra. "Si el president no pot exercir els seus drets, el grup no votarà", ha acabat. La CUP ha estat l'altre partit que s’ha alineat amb la desobediència, reclamant que el president pugui "exercir els seus drets" i, fins i tot, s’ha ofert per entrar a la mesa del Parlament.

Per a Esquerra, però, comptabilitzar el vot del president hauria sigut un "gest estèril" i deixaria en entredit les votacions al Parlament, inclosa la dels pressupostos del 2020. "Som aliats, no rivals", ha dit el president d'ERC a la cambra, Sergi Sabrià, dirigint-se al president de la Generalitat. "El futur són els pressupostos i la taula de negociació, i ambdues iniciatives han d’estar liderades pel govern i el president Torra", ha afirmat.

El desacord

El desacord entre Esquerra i JxCat ha començat a primera hora del matí, amb una carta del secretari general, Xavier Muro, a la mesa del Parlament acatant l’ordre de la JEC de retirar l’escó al president de la Generalitat. El grup de Carles Puigdemont ha rebutjat l’escrit de l’alt funcionari assegurant que no té competències per prendre aquesta decisió i ha defensat que el reglament només preveu retirar l’escó a un diputat quan hi ha sentència judicial ferma. Per a JxCat, la resolució que va aprovar el 4 de gener la majoria independentista en un ple extraordinari és vigent, i el partit considera que encara hi ha "marge polític i jurídic" perquè el president pugui votar. "Necessitem saber si la cambra està en mans dels representants dels ciutadans. La decisió final és política i del seu màxim representant, Roger Torrent", asseguraven aquest dilluns des de la formació.

ERC ha acceptat de bon grat des del primer moment la posició del secretari general de la cambra. L'argument dels republicans és que, si Torra votava, es posaria en dubte a partir d'ara "la validesa i eficàcia" de totes les votacions del Parlament. En definitiva, que es donaria tots els arguments a qui volgués –Cs, per exemple– per impugnar totes les decisions que prengui el ple de la cambra i això posaria en risc algunes lleis clau, com la dels comptes.

Fonts d'ERC expliquen que, abans que es consumés el descord entre socis de Govern que s'ha visualitzat al ple, havien fet una última proposta a JxCat: que Torra votés, que el seu vot aparegués en el marcador electrònic però que no constés en acta. Ho veien com una via Venturós, en al·lusió a l'alcaldessa de la CUP de Berga que, en ser inhabilitada el 2018, va seguir exercint el càrrec simbòlicament i va cedir la firma jurídica a un altre regidor. La virtut de la jugada hauria estat, segons els republicans, que el president votaria –simbòlicament–, però no es consumaria el vot de manera efectiva. Però la proposta no ha prosperat.

Esquerra es mostra reticent a anar a eleccions, almenys fins que el Parlament no aconsegueixi aprovar els pressupostos de la Generalitat d'aquest any, uns pressupostos que ha pilotat el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès. Els comptes es registraran a la cambra dimarts que ve i la conselleria d'Economia calcula que, per a l'aprovació final, es necessitarà entre un mes i mig i dos mesos –abans, però, s'ha de donar llum verda també al pressupost del Parlament que aquest dilluns ha rebutjat ERC–. Fonts de la direcció del partit d'Oriol Junqueras assumeixen que ara mateix no és descartable cap escenari, però avisen que si Torra prem el botó vermell i avança els comicis "serà el responsable de deixar sense pressupostos els catalans".

Des de l'oposició, Ciutadans, el PSC, el PP i també els comuns han reclamat que Torra acati la decisió de la Junta Electoral Central, afirmant que no hi ha marge. En diferent mesura –els comuns han denunciat la "injustícia" que suposa–, han reclamat convocar eleccions, però, a hores d’ara, encara ningú sap com acabarà tot.

El precedent

La situació d'avui al Parlament ha recordat en molts moments la del 30 de gener del 2018 –dijous se'n compliran dos anys–, quan Torrent va ajornar el ple que havia d'investir Carles Puigdemont president. Contra aquell ple pesava una prohibició expressa del Tribunal Constitucional. Aquell dia va quedar inaugurada oficiosament una legislatura marcada pels recels entre JxCat i ERC. De crisis n'hi hagut moltes més, com la que va generar el conflicte sobre si els presos polítics i els exiliats podien o no podien votar al ple. Falta veure si l'enfrontament d'avui torna ser a una crisi que es pot reconduir o, aquest vegada sí, l'esquerda és irreparable.