Sarrionandia: torna a Euskadi una icona quatre dècades després
Condemnat per pertinença a ETA, va fugir de la presó amagat en un altaveu el 1985
VitòriaPoques persones han estat tan protagonistes icònics de la història dels últims quaranta anys a Euskal Herria com Joseba Sarrionandia (Iurreta-Durango, 1958). Història, en la versió àmplia, des del punt de vista social, polític i, per descomptat i sobretot, cultural. Sarrionandia, condemnat a 18 anys de presó per la seva militància a ETA en els anys vuitanta, es va escapar de la presó de Martutene. Durant aquests anys d’exili s’ha convertit en un dels grans referents, juntament amb Bernardo Atxaga, de les lletres basques. La setmana passada es va saber que Sarri havia tornat a casa gairebé quatre dècades després.
La trajectòria vital de Sarrionandia és digna d’una novel·la o d’un guió cinematogràfic. I qui millor per escriure-la que ell mateix. Seria una autobiografia on la realitat, sens dubte, superaria la ficció. Començaria, més o menys, així: en la segona dècada dels anys setanta, mort el dictador, Sarrionandia forma part amb Bernardo Atxaga, Joxemari Iturralde i el cantant Ruper Ordorika del grup literari Pott Banda. És ja una de les figures emergents de la nova literatura en euskera. Pioner i avantguardista.
Detingut el 1980 per la seva pertinença a ETA, va passar per diferents presons de l’estat espanyol fins que va arribar a la presó donostiarra de Martutene. El 7 de juliol de 1985 -Sant Fermí- s’escapa de la presó, al costat del també pres d’ETA Iñaki Pikabea. Protagonitzen una fugida de pel·lícula. Els dos presos aconsegueixen fugir amagats dins de dos altaveus després del concert que el cantant Imanol Larzabal havia fet a l’interior del centre penitenciari. En la planificació de la fugida hi participa un jove escriptor anomenat Mikel Albisu, que, amb el pas dels anys, es convertirà en un dels màxims dirigents d’ETA sota el pseudònim de Mikel Antza. Avui també en llibertat, Albisu ha publicat diversos llibres.
Un himne intergeneracional
La fugida de Martutene i Sarrionandia van inspirar la cançó de Kortatu Sarri, Sarri i va convertir el seu protagonista en un mite. En una icona. Primer en una icona generacional i després intergeneracional. Durant aquells anys i també molts anys després, no hi ha festa de poble, reunió d’amics o txoko que es preui en què no soni aquest tema de ska, una de les cançons més representatives del que es coneix com a rock radical basc. Persones tan allunyades de l’esquerra abertzale com Patxi López reconeixen haver-la ballat. I no només una vegada. Fermin Muguruza, líder de Kortatu, saludava a les xarxes socials la tornada de Sarrionandia amb un expressiu, “Sarri Euskal Herrian dona”! (Sarri és a Euskal Herria!).
Durant el seu exili a Cuba, Sarrionandia, sempre zelós i guardià del seu anonimat, va seguir col·laborant amb artistes bascos com Ordorika, Muguruza o Mikel Laboa, i publicant poesia, narrativa i assaig que els lectors euskalduns han llegit amb fruïció durant anys. Fins al 2016 mai va fer aparicions públiques, ni tan sols per recollir el premi Euskadi de literatura que el 2011 li va concedir el govern de Patxi López. Al novembre d’aquest mateix any es publica una imatge seva actualitzada en una entrevista feta pel periodista José Goitia en què va revelar que vivia a l’Havana des de feia lustres.
Al portal d’Internet Anboto.org Sarrionandia afirma que al tornar ha trobat un poble diferent. “El riu està molt net i es veuen fins i tot ànecs a la riba”. Sobre els canvis a Euskadi, reconeix que “no coneixia l’Ertzaintza” i que “no havia vist mai en directe ETB”: “Estic sorprès amb tantes rotondes... Tot és molt diferent. Antigament les coses canviaven cada cent anys; a la nostra generació, al cap de deu: la forma de viure del món va a molta velocitat”.
La seva història seguiria així: té 63 anys i li fa pena no haver pogut retrobar-se amb el seu aita, mort fa uns anys. Això també és la crua realitat de l’exili. Atresora una prolífica i aplaudida obra com a escriptor i una trajectòria vital de pel·lícula, encara que recela de tot això. “Soc la persona més normal que conec. Són els altres els que són una mica estranys, no?” Després de 36 anys, Joseba Sarrionandia, Sarri, ha tornat a Iurreta.