Santi Vila: vèncer i convèncer des de fora

BarcelonaDefensar un discurs moderat al Cercle d’Economia és com proposar una votació simbòlica al Parlament: és el lloc ideal. Ho sap bé l’exconseller Santi Vila, que presenta Vèncer i convèncer (Pòrtic), compendi de les tendències literàries del moment: una crònica del judici i un assaig d’un polític que renega del Procés, un subgènere que va fundar Vila i que ha vist renéixer Marta Pascal, ben atenta a la sala. “Aquí ha vingut un de cada facció del catalanisme”, diu Vila fent broma, obviant que, entre els molts polítics que hi ha (de velles glòries com Miquel Roca i Santi Fisas a noms de futur com el diputat de JxCat Sergi Miquel, polítics als llimbs com Carles Campuzano o cares variades com l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch o la socialista Anna Balletbò), no hi ha, per exemple, cap dirigent de JxCat.

Vila ja va tenir èxit amb Herois i traïdors (Pòrtic), una crònica que recull els dos adjectius que més li dediquen: per als líders independentistes absents és qui va abandonar primer el vaixell. Per a molts dels presents, un heroi futur que pot tornar el catalanisme moderat allà on era abans del Procés, vencent a Catalunya -però sense convèncer Espanya.

Josep Cuní i Andreu Mas-Colell posen sobre la taula l’elefant que plana sobre la sala: si Santi Vila tornarà a la política. “Tornarà, tard o d’hora”, promet l’exconseller d’Economia. “No només seria viable, sinó molt adient, en el món d’un conglomerat que nasqués de JxCat, el PDECat, etcètera”, afegeix. També li recomana que escrigui, un fet que pot ser compatible amb liderar aquest espai, perquè només apilant les sigles que el conformen se’n podria fer un llibre.

Vila agraeix els afalacs fent un clàssic de les presentacions: afirmar, amb falsa modèstia, que els oradors precedents fan innecessari cap discurs. Però el porta preparat. Primer exposa la teoria política, la reconstrucció d’una Espanya en què la identitat nacional quedi per a l’esfera íntima (és a dir, de parlar el català a la intimitat a sentir-se’n) i la Constitució reculli les necessitats comunes. Per al catalanisme, diu, és moment de la refundació del centredreta, aquell que citava Mas-Colell. “Quan me’ls miro des de fora s’assemblen molt tots”, diu, sense apuntar si la similitud ve, segons una diputada de JxCat, del fet que siguin catalans autòctons.

Seria molt propi de Santi Vila, un home a contracorrent, intentar unir un espai que es desintegra i s’atomitza, però ell no ho farà, almenys com a líder. “Veig cares molt valuoses que potser els toca passar davant”, apunta, malgrat que a la sala hi ha més polítics retirats que de planter. Vila, que ha vençut amb idees d’altres i mai ha pogut convèncer una majoria amb les seves, vol tornar-ho a provar. Vèncer i convèncer, això sí, des de fora.