De Sant Cugat de Llobregat a Sant Esteve de les Roures: les pífies de Feijóo i els poders de l'Estat

BarcelonaLa geografia catalana està donant molts mals de cap darrerament als poders de l'Estat. Aquest cap de setmana, en un míting des de la Rioja, el líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, protagonitzava una nova relliscada, ara amb la toponímia del nostre país. En la seva arenga contra la llei d'amnistia, el líder dels populars va rebatejar el nom del municipi de Sant Cugat del Vallès pel de Sant Cugat del Llobregat, ubicant-lo a la comarca veïna del Baix Llobregat. "Nosaltres estem al costat dels que creiem en la separació de poders, dels que volem mantenir unida aquesta vella nació, una nació de 500 anys, estem al costat dels que creiem que tots tenim els mateixos drets, i tenen els mateixos drets els ciutadans de Sant Cugat de Llobregat que els ciutadans de Cuzcurrita de Río Tirón", va deixar anar el màxim dirigent del PP, i es va convertir en tendència a les xarxes socials.

No és el primer cop que els poders de l'Estat s'inventen un poble a Catalunya. El cas més conegut és el de Sant Esteve de les Roures, que només existeix a X i en un informe de la Guàrdia Civil sobre l'1-O. En un extracte de l'informe que aquest cos va lliurar al Tribunal Suprem per demostrar la suposada violència dels votants contra els cossos de seguretat durant el referèndum, la Benemérita parlava dels incidents que es van produir a Sant Esteve Sesrovires rebatejant aquest municipi, que curiosament també es troba al Baix Llobregat.

"Alguns dels episodis més agressius van tenir lloc a Sant Esteve de les Roures, on "un dels manifestants que ja havia agredit altres agents va aprofitar la caiguda d'un d'ells, que va quedar totalment indefens, per propinar-li una brutal puntada de peu a la part posterior del cap". En aquest mateix lloc, el conductor d'una motocicleta va intentar atropellar un policia i va robar-li l'arma reglamentària", deia l'atestat.

Després que El Mundo fes públic l'informe, amb el nom del municipi canviat, es van crear fins a dos centenars de perfils de comptes d'entitats, partits, comerços, serveis i clubs d'aquest suposat poble, amb ajuntament inclòs i pàgina a la Viquipèdia.

Aquest cas va ser comparat amb el de l'inexistent poble d'Arralde, al País Basc, on el jutge Baltasar Garzón va ordenar a les forces policials impedir un acte d'homenatge a tres presos d'ETA. Arralde, en realitat, era el municipi fictici on convivien els veïns de Goenkale (El carrer de dalt), una telenovel·la basca emesa per ETB1 del 1994 al 2015.  El 2009, la pàgina web Askatu.org, vinculada a l'esquerra abertzale, va publicar la convocatòria d'un homenatge a membres d'ETA on apareixien les fotografies de Kándio Uranga, Félix Arkarazo i Joseba Usabiaga, tres actors de la sèrie, i l'aleshores jutge de l'Audiència Nacional va mobilitzar els cossos de seguretat de l'Estat per impedir un acte que, lògicament, mai es va fer.

Arralde i Sant Esteve de les Roures s'acabarien agermanant el 2018, després que la regidoria d'Afers Exteriors del municipi català demanés als seus homòlegs bascos que anessin ells fins al Baix Llobregat perquè el pressupost destinat a aquesta regidoria els impedia assumir el preu del bitllet d'autobús.

Ara fa justament sis anys, la castellanització de l’administració catalana per l’aplicació de l’article 155 va tornar a jugar una mala passada. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar una ordre en què apareixien els noms d’algunes comarques de Catalunya mal escrits. En aquesta ordre del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que indicava les subvencions per comarques dels serveis d'orientació laboral per a persones amb discapacitat i trastorns de salut mental, publicada al BOE el 21 de novembre, sortien tres comarques desconegudes: Nogal, Marisma i Breña. Els noms eren la traducció literal al castellà de la Noguera, el Maresme i la Garrotxa, respectivament. També es parlava de la Ribera de Ebro o de l'Alp Camp, que en aquest cas es podia interpretar com un error d’escriptura.