Marc Marsal: “Qui no vagi a una mesa electoral s’exposarà a ser sancionat”

BarcelonaMarc Marsal és advocat i membre de la Comissió Jurídica Assessora (CJA). Aquest òrgan ha fet un informe sobre els comicis que és la base de la defensa del Govern al TSJC.

¿La Generalitat pot desconvocar les eleccions sense que hi hagi una previsió legal explícita?

La previsió legal explícita per desconvocar o suspendre no hi és per a ningú. Tampoc quan ho van fer Galícia i el País Basc. El que sí que hi ha a la llei és una previsió de força major com un supòsit d’aturada d’una votació i represa més endavant. D’aquesta idea es va deduir que en una situació de força major que impedís fer eleccions amb totes les garanties es podien suspendre les eleccions per part del qui tenia la competència per convocar-les.

A Catalunya, però, ho ha fet el vicepresident, Pere Aragonès, arran de la inhabilitació de Quim Torra.

Si algú podem identificar que pugui fer la suspensió de les eleccions és qui les va convocar per al 14-F, encara que fos per un automatisme legal [de dissolució del Parlament].

¿Que el vicepresident convoqui per al 30-M entra en col·lisió amb l’Estatut, que reserva la facultat només al president?

A parer meu -no el de la CJA que no s’ha pronunciat sobre aquest punt-és que no es pot interpretar la prohibició de l’Estatut de dissoldre el Parlament per part del president substitut com una prohibició ara per fer una nova convocatòria electoral el 30 de maig. El Parlament ara ja està dissolt. Per tant, no està burlant la prohibició, està garantint que el procés es porti a terme protegint els drets fonamentals de tothom. A Galicia i al País Basc no es va aixecar tampoc la suspensió de les eleccions sinó que es va fer una nova convocatòria. La Generalitat s’hi ha inspirat. Què passa amb els electors que el 14-F no podien votar, però que en la nova data sí? No es tracta només de discutir la competència del vicepresident sinó de discutir com es protegeixen millor els drets.

Si el TSJC manté el 14-F, ¿posarà en risc la legitimitat de les eleccions?

Estarà en un cert risc la legitimitat de les eleccions. ¿Algú posaria la mà al foc que els mateixos que han presentat el recurs després no qüestionaran la legitimitat si hi ha dificultats per constituir les meses o si la participació és molt baixa?

Si el mateix Govern en un informe qüestiona la legitimitat del 14-F, ¿els resultats es podrien impugnar?

No descartaria que els electors infectats pel covid o els quarantenats emprenguin accions perquè se’ls garanteixi el dret a vot o qüestionin que no se’ls hagi respectat aquest dret. En tot cas, el resultat de les eleccions serà fiable. Una altra cosa és que si aquest resultat és fruit d’una participació molt baixa es qüestioni la legitimitat a nivell polític, de suport del nou govern.

¿El Govern ha fallat a l’hora de prendre mesures?

Ara no és possible fer una llei electoral catalana perquè el Parlament està dissolt. És molt just per fer una reforma de la Loreg i tampoc sembla que hi hagi voluntat política. El Govern ha fet el que ha pogut amb les cartes que tenia repartides.

En aquests mesos els partits tampoc han emprès canvis legislatius.

Això és una pregunta per a ells. Una llei electoral catalana, amb previsió de la pandèmia, hauria permès afegir mesures que ara no són possibles.

¿Avui dia, per terminis, encara s’arriba a fer el 14-F?

Encara hi ha marge de temps, organitzativament parlant, per arribar el 14-F. Es pot complir.

Ahir els ajuntaments van fer el sorteig de les meses. ¿Podrien haver exclòs els més grans de 60 anys?

No, per raó d’edat, no. Sense modificar la Loreg no és possible. La Junta Electoral Central ja ha dit que no pot ser flexible, la llei és explícita: per raó d’edat l’excusa és a partir dels 70 anys. Encara que estiguem en una situació de pandèmia.

Què passa si molta gent decideix no presentar-se a la mesa electoral perquè no hi veu prou seguretat?

Les persones que no vagin a una mesa electoral s’exposen a ser sancionades si la incompareixença es fa sense justificació. Fins i tot se’n pot donar la notificació a la Fiscalia. Ara bé, les meses es constituiran: si no hi ha els titulars seran els suplents, i, si no, la junta electoral pot agafar el primer elector que aparegui.

Què se li pot dir a la ciutadania perquè vagi a votar tranquil·la?

Que demani el vot per correu.