Sánchez Ulled, la tenacitat de qui juga en camp contrari

BarcelonaCom si s’hagués acabat un partit de futbol, ahir l’expresident Artur Mas va començar la seva defensa destacant el bon paper dels seus contrincants. El dur al·legat de més de dues hores del fiscal va fer que es regirés a la cadira en més d’una ocasió, i Mas va agrair “la professionalitat” d’un oponent que s’havia submergit en un camp legal que tenia poca cosa a veure amb la seva feina habitual. No ha hagut de ser fàcil per a Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1965) aparcar l’àmbit en el qual se sent més còmode -és el delegat de la Fiscalia Anticorrupció a Barcelona des del 2005- per abordar uns tipus de delictes molt més tècnics.

Però quan es juga en camp contrari, sovint es premia més l’esforç i la tenacitat. El mateix Ulled revelava ahir al judici com un fiscal d’Anticorrupció havia acabat encarregant-se de la investigació del 9-N: “Consuelo Madrigal -llavors la fiscal general de l’Estat- em va dir que volia una valoració tècnica i rigorosa, fos en el sentit que fos”. Precisament per això devia pensar en Ulled.

Treballador metòdic i incansable, Ulled burxa i burxa fins a aconseguir demostrar la seva tesi inicial en els interrogatoris i durant les investigacions. S’autodefineix com un professional seriós i rigorós i els que el coneixen diuen que precisament aquestes qualitats són les que s’amaguen darrere del seu discurs irònic i mordaç.

Ulled va començar la carrera fiscal el 1994 i durant 15 anys va formar part del servei de delictes econòmics, fins que va passar a Anticorrupció i el van designar delegat. Abans va estar dos anys a Polònia i Brussel·les, a la Comissió Europea, dins l’Oficina Antifrau.

Els mateixos protagonistes

Ulled ha dirigit el cas Hisenda -la trama de suborns a funcionaris que va acabar amb la condemna de Josep Lluís Núñez i el fill- i la investigació per l’espoli del Palau de la Música a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull i el presumpte finançament irregular de Convergència. Precisament pel judici del cas Palau, Ulled tornarà a coincidir d’aquí tres setmanes amb dos dels contrincants que ha tingut a l’altra banda de l’estrada: l’advocat de Mas, Xavier Melero, porta la defensa de l’extresorer convergent Daniel Osàcar, i el lletrat de Rigau, Jordi Pina, defensa Montull. Aquest cop, però, cap dels tres jugarà en camp contrari.