Sánchez Ulled defensa que l'objectiu del pacte amb Millet era que reconegués els fets
El fiscal del cas Palau creu que la sentència revela "un mecanisme de corrupció política"
![El fiscal d’Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled durant el seu al·legat final al judici del 9-N.](https://static1.ara.cat/clip/719cb869-056a-424c-9b87-4e57c42d9c40_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
BarcelonaEl fiscal del cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, ha defensat aquest dimarts que va arribar a un pacte amb l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet "per tal que, si reconeixia els fets, es feia una concessió i hi havia una rebaixa de la pena". Ulled va demanar deu anys i dos mesos de presó per a Millet i el seu ex director administratiu, Jordi Montull, i finalment se'ls ha condemnat a nou anys i vuit mesos de presó i a set anys i mig de presó respectivament, però per a la filla de Montull, Gemma Montull, la pena ha estat superior a la sol·licitada: quatre anys i mig de presó tot i que la Fiscalia en demanava dos.
"L'objectiu era el reconeixement dels fets", ha insistit el fiscal en declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press. De totes maneres, Ulled preveu que les defenses recorrin la sentència al Tribunal Suprem i ha apuntat que la fiscalia podria fer el mateix, ja que no s'ha condemnat l'empresa Ferrovial pel pagament de comissions a CDC a través del Palau perquè la jutge considera que el delicte ha prescrit. "Vam fer uns càlculs determinats i considerem que no havia prescrit, però el tribunal no ho ha considerat així: ha fet els seus propis càlculs i ha dit que sí que havia prescrit". Per això, el fiscal ha afirmat que es presentarà un recurs de cassació.
Ulled ha defensat que, tot i que el finançament de partits polítics per part d'empreses era legal en el moment dels fets investigats, s'han jutjat "uns delictes determinats" com són el tràfic d'influències retribuït i el desviament de fons cap al partit, ha assenyalat. "Si en aquest moment el finançament dels partits polítics hagués estat il·legal, tindríem els mateixos delictes i un més", i ha celebrat que la sentència assumeix el 95% de la tesi de la fiscalia.
A més, ha refusat que s'hagi de compensar el Palau pels diners desviats a CDC perquè "els diners mai van tenir com a destinatari el Palau de la Música", sinó que l'entitat va ser una canonada que va permetre el moviment de fons, ha tornat a explicar Sánchez Ulled. Amb tot, el fiscal considera que la sentència és "pedagògica, socialment necessària i molt reveladora d'un mecanisme de corrupció política".
En declaracions a TV3 recollides per l'ACN, Sánchez Ulled ha celebrat el contingut de la resolució perquè el tribunal reconeix que la seva tesi "és correcta i la dona per provada", tot i que ha lamentat que sigui "evident" que no s'ha arribat fins "al fons" per conèixer els responsables de l'espoli. Per a Sánchez Ulled, l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, no actuava sol. "El sentit comú apuntava a aquesta direcció, però no vaig tenir prou proves per adreçar-me contra ningú", ha assenyalat el fiscal.