Sànchez, Turull i Rull demanen al TC que suspengui la condemna mentre resol el recurs d'empara
Sol·liciten que s'anul·li la sentència del judici del Procés per vulneració de drets fonamentals
Madrid / BarcelonaJordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, condemnats a entre 9 i 12 anys de presó arran del judici del Procés, han sol·licitat al Tribunal Constitucional que deixi en suspens la pena de presó mentre resol el recurs d'empara que tots tres han presentat contra la sentència del Tribunal Suprem. Recorden que el TC ja va fer aquesta concessió als assaltants del centre cultural Blanquerna de Madrid, en virtut de l'article 56.6 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, que preveu aquesta circumstància en casos "d'urgència excepcional".
En el seu recurs, els condemnats demanen que s'anul·li la sentència del Suprem per vulneració de drets fonamentals. El seu advocat, Jordi Pina, considera que s'hauria atemptat contra la no discriminació per raons lingüístiques, la llibertat ideològica, a la llibertat, als drets de reunió i manifestació, a la tutela judicial efectiva i un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal. La majoria dels arguments ja havien estat exposats al llarg del procediment judicial, però en el recurs d'empara al TC és quan les defenses tenen l'oportunitat perquè l'alt tribunal reconegui les possibles vulneracions i que, com a conseqüència, es pugui arribar a anul·lar la sentència dictada pel tribunal de Manuel Marchena.
Sànchez, Turull i Rull denuncien que el Suprem no tenia la competència per jutjar aquests fets perquè no havien succeït fora de Catalunya, i que se'ls va vulnerar la doble instància judicial. Situen també el focus en Marchena, de qui critiquen un "rol inquisitiu" al llarg del judici oral i n'assenyalen la seva imparcialitat, a compte del whatsapp de l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó en què es vantava que el seu partit "controlaria la sala segona del Suprem per la porta del darrere" si Marchena era president del CGPJ. També s'apunta a la suposada imparcialitat del magistrat instructor, Pablo Llarena, que en una interlocutòria va utilitzar la primera persona del plural i es va situar com a "víctima" del moviment independentista, recrimina el lletrat en el seu escrit.
L'advocat Jordi Pina també posa l'accent en el desenvolupament del judici oral i en la impossibilitat de mostrar els vídeos que rebatessin les manifestacions dels testimonis. Considera que el tribunal va vulnerar el principi d'igualtat d'armes i que es va produir un tracte desfavorable cap a les defenses, també perquè durant la fase d'instrucció no es va permetre l'accés a les actuacions del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que va alimentar la causa del Suprem.
L'excés del delicte de sedició
Pina manté que els fets que es van jutjar s'haurien d'emmarcar en la llibertat de reunió, de manifestació, la llibertat ideològica i d'expressió, i no pas en un delicte de sedició. El lletrat subratlla la vulneració del dret fonamental a la legalitat per diversos motius, entre altres, que no s'argumenta prou que els fets compleixin amb el tipus penal de la sedició. És el que es coneix tècnicament com la "taxativitat" penal. "Termes com alçar-se, tumults, força o fora de les vies legals" resulten extraordinàriament vagues, fins al punt que, a partir d'ells, és molt difícil conèixer exactament quines conductes s'estan prohibint realment pel legislador".
"¿Quantes persones constitueixen un alçament? ¿És suficient una dotzena de persones, que és el nombre total de ciutadans processats per aquest delicte? ¿Què significa actuar tumultuàriament? ¿Queden abarcats pel tipus els casos de simple resistència passiva o interposició física en supòsits de superioritat numèrica? ¿Inclou la força supòsits de danys materials? ¿O cal violència física? ¿Suposa l'actuació fora de les vies legals l'incompliment de qualsevol requisit en l'exercici del dret de reunió o manifestació? Són tants els dubtes interpretatius que planteja la redacció d'aquest precepte que sembla difícilment compatible amb l'exigència de determinació que s'exigeix", es queixen els condemnats.
Per aquest motiu, una de les denúncies de la defensa és que els condemnats no podien "preveure" que la seva actuació el 20-S o l'1-O podrien acabar sent mereixedores d'una condemna per sedició. De fet, Pina sosté que s'ha fet una aplicació "analògica" dels fets al delicte de sedició. "Un simple enfrontament amb la policia no és un alçament", destaca l'advocat, que critica el relat "súmmament parc en aquest punt; ni tan sols explica en què van consistir aquests enfrontaments". A més, Sànchez, Turull i Rull al·leguen que tampoc es motiva la individualització de la pena que es va imposar a cadascú.