Sánchez trenca el darrer mur amb EH Bildu

MadridD'aquí a uns dies, el 12 de gener, es compliran 36 anys de la signatura del Pacte d'Ajuria Enea entre totes les forces polítiques basques, a excepció d'Herri Batasuna, que tenia com a objectiu aïllar políticament l'esquerra abertzale com una de les potes d'una estratègia més global per posar fi al terrorisme d'ETA. Durant molts anys, massa, l'esquerra abertzale va viure en la seva bombolla, enfrontada a tota la resta, i això va crear una cultura política pròpia molt poc permeable a la influència exterior, molt dura i sectària. Però, a poc a poc, l'estratègia va funcionar i van començar les esquerdes. Curiosament, la dissidència a dins d'HB va començar a Navarra amb la figura de Patxi Zabaleta, que va abandonar la formació el 1997 per fundar Aralar. D'altres, com Arnaldo Otegi, van veure des de dins que era imperatiu trencar l'aïllament i ho va aconseguir signant l'Acord de Lizarra amb el PNB i EA el 1998. Però la gran assignatura pendent eren els pactes de l'esquerra abertzale amb el gran partit de l'esquerra espanyola, el PSOE, i aquest és el mur que ha caigut aquest migdia amb el pacte a l'Ajuntament de Pamplona.

Tot i que des del PSOE s'intenta rebaixar al màxim l'abast del pacte i se circumscriu a la situació de bloqueig que es vivia a Pamplona, la realitat és que hi ha un component històric innegable. Representa, d'alguna manera, la culminació del procés de pau que va desembocar primer en la finalització de la lluita armada d'ETA el 2011 i en la dissolució definitiva el 2018. Si llavors va ser José Luis Rodríguez Zapatero el que va assumir la responsabilitat d'enviar Jesús Eguiguren a negociar amb Josu Ternera el final d'ETA, ara ha estat Pedro Sánchez qui ha posat la darrera pedra d'aquest camí, primer acceptant els vots de Bildu al Congrés i negociant-hi com un partit més, després fent-se una foto amb la seva líder a Madrid, Mertxe Aizpurúa, i finalment facilitant el govern de Pamplona a Bildu. És una aposta arriscada que la dreta convertirà en una cacera de bruixes contra els militants socialistes de la resta d'Espanya, però que Sánchez sap que havia d'arribar en algun moment i que millor ara, a l'inici dels mandats, que després.

Aliança al govern basc?

La pregunta que es fa tothom ara és si el pacte de Pamplona es pot repetir al govern basc, i la resposta és que és molt improbable perquè l'aliança entre el PNB i el PSE és sòlida i se sustenta en una relació d'anys i panys, a més d'una visió compartida en molts aspectes. Tot i això, l'hegemonia del PNB dins del nacionalisme basc sí que es pot veure amenaçada i això representa un canvi de paradigma molt més profund. Si EH Bildu aconsegueix ser la força més votada a Euskadi, el PSE ho tindrà cada cop més difícil per sostenir un govern amb una força conservadora. Des d'aquest punt de vista són comprensibles els nervis al PNB, que ha tingut una posició de privilegi durant molts anys i viu amb sentiments oposats la normalització de l'esquerra abertzale: d'una banda, ho veu com un pas necessari per trencar definitivament amb el passat de violència i divisió, però de l'altra també és conscient que, per primera vegada des de la recuperació de la democràcia, hi ha algú que li pot disputar la condició de primera força.

L'episodi de Pamplona coincideix amb l'emissió del documental-entrevista de Jordi Évole a Josu Urruticoetxea No me llames Ternera. El protagonista hi reconeix que la violència va ser un error perquè et situa en una espiral on és impossible sentir empatia per l'altre. És una reflexió que, en boca d'un dirigent històric d'ETA, sona a expiació i a mea culpa generacional. Les noves generacions basques i navarreses sembla que volen enterrar aquest passat i fer foc nou , però la dreta continua amb l'espantall del terrorisme. Ells afirmen que ho fan per principis, però el cert és que també hi ha un motiu de supervivència política: la dreta ha pogut governar Navarra durant molts anys gràcies al fet que Bildu no entrava en l'equació. Ara això s'ha acabat. I, per cert, la líder del PSN a Pamplona, Marina Curiel, encarregada de defensar la moció de censura, és nascuda a Palència.