La reunió entre Sánchez i Torra ha durat dues hores i mitja

Barcelona / MadridLa reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha acabat a les 14.00 hores i ha durat una mica més de dues hores i mitja. Després, els dos presidents han fet un passeig pels jardins de la Moncloa, segons han confirmat fonts del govern espanyol.

Està previst que en uns minuts la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ofereixi una roda de premsa per valorar la trobada. Quim Torra compareixerà a les 16.00 hores davant dels mitjans a la delegació del govern espanyol a Madrid.

Quim Torra ha arribat a la Moncloa pocs minuts després de les 11.30 hores per reunir-se amb Pedro Sánchez en la primera trobada entre presidents des del gener del 2017, quan Mariano Rajoy i Carles Puigdemont es van reunir.

En arribar a la Moncloa, Torra li ha regalat a Sánchez dos llibres: 'Aran, un país', de Francesc Tur i Jèp de Montoya, i 'Imago Cataloniae', un compendi de mapes sobre Catalunya des de l'Edat Mitjana. També li ha ofert una ampolla de Ratafia Corriol.

Abans de començar la reunió, Sánchez ha fet una piulada a Twitter en la qual valorava què n'esperava: "Arrenquem la reunió decidits a fer un pas endavant per retornar la normalitat a Espanya, amb respecte a la Constitució i amb la confiança que el diàleg institucional obri vies d'entesa". Torra ha expressat la seva voluntat que la reunió sigui "llarga" i que Sánchez reconegui que existeix un "conflicte polític" a Catalunya.

Les prèvies: Mas-Rajoy-Puigdemont

“Això no ha anat bé”. Era l’aleshores president de la Generalitat Artur Mas qui definia la reunió del 20 de setembre del 2012 amb Mariano Rajoy. L’executiu estatal rebutjava negociar el pacte fiscal malgrat l’àmplia majoria parlamentària que el reivindicava a Catalunya. Quatre anys després era Carles Puigdemont qui es reunia amb Rajoy, ara ja per demanar-li que s’obrís a parlar d’un referèndum sobre la independència. “Tristament, la reunió no ha anat bé”, afirmava després de la trobada. Totes dues van ser a la Moncloa i en totes dues ocasions els presidents del Govern van decidir respondre a la premsa des de la delegació de la Generalitat a Madrid i no pas des de la Moncloa. Quim Torra també farà la roda de premsa des del Centre Cultural Blanquerna, però el clima és molt diferent al de les dues reunions anteriors. Potser és més similar a la del juliol del 2014, també entre Mas i Rajoy, tot i que aleshores hi havia el 9-N sobre la taula: “Avui no era el final de res, hi ha un clima de diàleg obert”, remarcava Mas.

L’objectiu que s’han marcat públicament els dos governs és que la reunió d’aquest dilluns, que tindrà lloc a les 11.30 hores, només sigui la primera de moltes trobades. Les posicions estan tan allunyades com amb el PP, però el to del nou executiu estatal permet pensar que, almenys ara, es podrà obrir un canal de comunicació estable. Abans de reunir-s’hi, Torra fins i tot li ha plantejat a Sánchez una segona reunió, al setembre al Palau de la Generalitat. “L’important és que la primera surti bé”, confessava divendres passat la ministra portaveu, Isabel Celaá. I això que el PSOE no té cap intenció de negociar al voltant del dret a l’autodeterminació, la “principal i prioritària” reivindicació que portarà Torra sota el braç. La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, va voler remarcar ahir a El Mundo les línies vermelles de l’Estat. “Sánchez respondrà a Torra de manera clara i ja sabuda: no hi ha presos polítics a Espanya i al nostre país no existeix el dret a l’autodeterminació”.

Unilateralitat aparcada

“¿Té una proposta, el govern espanyol, per a nosaltres? ¿O no en té cap?”, es preguntava el president dijous passat des de l’hemicicle del Parlament. Torra insisteix que el referèndum de l’1 d’octubre representa el moment fundacional de la República Catalana i que el Govern seguirà el mandat de les urnes. Però la via unilateral ha quedat aparcada -almenys, de moment- i JxCat i ERC tornen a prioritzar el referèndum acordat que fins fa ben poc consideraven impossible. “Partim del referèndum i la declaració d’independència, però per a nosaltres és evident que seria una solució molt acceptable fer les coses com a Escòcia o al Quebec”, afirmava recentment el president del Govern.

Aquesta vegada no hi haurà peticions sectorials sobre la taula. Ni els 23 punts que va portar Mas ni els 45 (més el referèndum) que va portar Puigdemont. “Si en la reunió amb Pedro Sánchez s’activa un diàleg d’alt nivell amb el govern espanyol, entenem que també es pot vehicular el diàleg sectorial”, explicava dimarts passat la portaveu de l’executiu, Elsa Artadi. Precisament la setmana passada el Govern va nomenar els representants catalans a les comissions bilaterals amb l’Estat -la principal estarà presidida pel conseller d’Exteriors, Ernest Maragall-, i és allà on confien abordar el debat, per exemple, sobre les inversions pendents en infraestructures i el model de finançament. De moment, Sánchez no ha fet el mateix, però fonts socialistes asseguren que estan molt interessats a restablir el funcionament de les bilaterals.

El dret a l’autodeterminació serà protagonista en la part catalana, que també ha proposat dos punts més per a l’ordre del dia que han estat negociant durant setmanes Artadi i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. En el flanc judicial, el Govern vol que Sánchez es comprometi a retirar molts dels recursos judicials que va presentar el PP contra lleis socials aprovades pel Parlament. A més, Torra demanarà al president espanyol que combati la “impunitat” de l’extrema dreta, especialment activa a Catalunya en els últims mesos, i posi fil a l’agulla per retirar els símbols i les plaques franquistes que campen arreu del territori estatal.

Les prioritats dels socialistes

Per la banda espanyola, ahir fonts socialistes explicaven que la intenció del govern Sánchez és “posar sobre la taula els problemes” que té Catalunya i les seves “necessitats” en “tots els àmbits”. Batet va obrir la setmana passada la porta a retirar alguns dels litigis que han arribat al TC, va garantir que el seu govern treballaria per assegurar les inversions compromeses amb Catalunya i es va mostrar partidària de reforçar el paper dels delegats territorials del govern espanyol. Precisament dijous passat la ministra catalana es va reunir a Madrid amb la delegada de l’executiu espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i es van fixar l’objectiu de “reprendre el diàleg i recuperar la normalitat institucional”. Per fer-ho, Sánchez demanarà avui a Torra que la Generalitat torni a ocupar el seu lloc als òrgans col·legiats de les comunitats autònomes, com ara la Conferència de Presidents, que s’ha de tornar a reunir a finals d’aquest any.

El PSOE admet que per resoldre el conflicte amb Catalunya cal “una resposta específica”. Això significa bilateralitat en algunes qüestions, però no en aquelles que més interessen a la Generalitat, com el dret a l’autodeterminació o el model fiscal. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, no ha aclarit, per exemple, si participarà en la pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, i Torra encara ni s’ha plantejat si acudirà -quan se’l convidi- a la Conferència de Presidents. Carles Puigdemont va ser, el 2016, el primer president català que va faltar a la cita.

“En aquesta primera reunió no sé on arribarem. Potser servirà per constatar on som. I la segona servirà per avançar més”, va opinar la setmana passada Torra al Parlament. L’executiu català en tindrà prou, de moment, que Sánchez no veti “el tema fonamental”: l’exercici del dret a l’autodeterminació. Sense vetos, confien que la posició del PSOE pugui arribar a no ser tan frontalment contrària a l’autodeterminació. “La defensaven el 1974 al congrés de Suresnes, i fins al 2012 era al programa electoral del PSC”, expliquen fonts pròximes a l’executiu. “No sabem quin serà el posicionament del govern espanyol d’aquí sis mesos o un any”, deia divendres en aquesta línia Artadi. En canvi, altres fonts sobiranistes no veuen gens clar un canvi a la Moncloa. “Només fan servir un to més amable, però fan el mateix que el PP”, lamenten.

Els presos, teló de fons

La reunió, a més, arriba després que JxCat, ERC i la CUP aprovessin la setmana passada al Parlament una moció que ratificava els objectius de la declaració del 9-N. “Vam ratificar que l’objectiu és la independència”, explicava Artadi, que va qualificar “d’extremadament imprudent” el recurs al Tribunal Constitucional que va anunciar divendres l’executiu espanyol. Les declaracions simbòliques i la judicialització amenacen un diàleg que comença avui i en què també es reserva protagonisme per a la llibertat dels presos polítics.