L'excònsol de Boston, Sánchez-Terán, als americans: “Estaríeu molt pitjor amb els inques”
El diplomàtic va rebre demandes de dimissió l'any 2004 quan, com a cònsol a la ciutat argentina de Córdoba, va defensar la conquesta espanyola d'Amèrica amb unes declaracions polèmiques
BarcelonaPablo Sánchez-Terán, fins a aquest dimarts cònsol espanyol a Boston, ha sigut destituït de forma fulminant per tancar l'oficina diplomàtica a l'hora habitual, tot i que la ciutat acabava de ser l'escenari d'un atemptat terrorista que havia deixat morts i desenes de ferits, i que entre els corredors de la Marató hi havia desenes d'espanyols. Margallo l'ha destituït després de l'allau de crítiques rebudes. Però la polèmica no és aliena a Sánchez-Terán, un home que l'any 2004 va generar una enorme controvèrsia a l'Argentina en defensar la conquesta espanyola d'Amèrica amb l'argument que, sense l'arribada dels espanyols, els habitants del continent viurien pitjor.
L'any 2004, quan exercia de cònsol a Córdoba, Argentina, Sánchez-Terán va fer unes declaracions que van aixecar polseguera. Coincidint amb el Dia de la Hispanitat, i referint-se a la situació d'Amèrica, va afirmar: "Molt pitjor estarien o estaríem sota les civilitzacions dels inques, asteques, maputxes, sioux i apatxes, que han sigut idealitzades per historiadors i antropòlegs, quan és ben coneguda la seva divisió de castes i el seu caràcter imperialista i sanguinari".
Les declaracions de Sánchez-Terán van provocar una pluja de crítiques, amb demandes de dimissió incloses. El premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel va recordar al cònsol que els conquistadors espanyols "van massacrar més de 70 milions d'indígenes del continent americà". Des de l'institut argentí contra la discriminació i la xenofòbia, Inadi, el seu responsable, Enrique Oteiza, va considerar que les paraules del cònsol espanyol "demostren ignorància i un total desconeixement de la història".
Tampoc van agradar les seves paraules als representants dels pobles indígenes. Des de l'organització de comunitats maputxes, Maura Millán va incidir també en la "profunda ignorància del diplomàtic espanyol" i va afirmar que els "maputxes tenien i tenen una forma ancestral d'horitzontalitat que és molt lluny de cap mena d'opressió al poble". Fins i tot l'Església catòlica es va pronunciar contra el cònsol. Horacio Saravia, de l'arquebisbat de Córdoba, va apuntar que "quan els espanyols van arribar a Amèrica hi havia una escriptura, un sistema matemàtic mètric decimal i una forma de mesurar el temps més exacta que la que es feia servir a Europa".
Tot i les demandes dels periodistes, ni l'ambaixada espanyola ni el govern argentí van fer cap comentari sobre les polèmiques declaracions de Sánchez-Terán.