Sánchez tanca la porta a un pla B a l'estat d'alarma i evidencia el xoc amb l'oposició i les comunitats

MadridQueden poc més de tres setmanes perquè s'acabi l'estat d'alarma actual i cada cop més comunitats autònomes i partits de l'oposició –del bloc d'investidura inclosos– demanen al govern espanyol que articuli una resposta jurídica a aquesta mesura excepcional i, si no, que la prorrogui. Aquesta última és la posició del president basc, Iñigo Urkullu, que dilluns va alertar que les comunitats viuran una "situació molt delicada" pels problemes jurídics per mantenir les restriccions, com va passar l'estiu passat amb l'entrada en vigor de l'anomenada nova normalitat. A aquest prec s'hi ha afegit el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que ho veu com la solució "menys dolenta" davant la falta d'alternatives. Tant Andalusia com Múrcia, també governades pel PP, consideren que l'opció més "prudent" seria una pròrroga.

Però, malgrat els precs, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha tancat aquest dimarts la porta a una pròrroga i ha reiterat, igual que fa just una setmana, quan també va comparèixer en roda de premsa sol després del consell de ministres –està fent-se més visible en plena precampanya per les eleccions madrilenyes del 4 de maig–, que actualment ja hi ha prou eines jurídiques per abordar amb garanties la pandèmia perquè "l'escenari és completament diferent" amb la campanya de vacunació en marxa. "El govern treballa amb la intenció que al maig posem fi a l'estat d'alarma", ha insistit.

La nova eina jurídica que branda el govern espanyol és la que va avalar el Tribunal Suprem quan no va acceptar com a mesura cautelar la suspensió del confinament perimetral de la Comunitat de Madrid, que havia estat acordat per la majoria del Consell Interterritorial de Salut. Tot i que encara no hi ha una decisió en ferm sobre el tema, la Moncloa sosté –en paraules de Sánchez– que "els tribunals ja s'hi han pronunciat" i han dit que les decisions d'aquest òrgan que reuneix la ministra de Sanitat, Carolina Darias, amb tots els consellers del ram "són d'obligat compliment". "Per tant, el marc jurídic en què es desenvoluparan totes les comunitats serà el Consell Interterritorial de Salut, amb el filtre i control dels tribunals superiors de justícia", ha afegit.

Però tant l'oposició com les comunitats autònomes veuen amb recel el pla, alhora que critiquen que fa un any la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, assegurés que ja estaven estudiant un pla B a l'estat d'alarma a través d'una modificació de la llei de salut pública del 1983 o la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública, que és la que s'aplica per decretar confinaments perimetrals de zones de diferents comunitats autònomes, però que necessiten un aval judicial.

Qui critica amb més vehemència que no hi hagi un "pla B jurídic" a l'estat d'alarma és el PP, que va veure al novembre com naufragava al Congrés el pla estrella del líder del partit, Pablo Casado, per intentar donar una cobertura legal alternativa a la limitació de drets fonamentals. De fet, la seva proposició de llei no va superar ni el debat de presa en consideració, amb el vot en contra tant del PSOE i Unides Podem com de la majoria del bloc d'investidura i també de Ciutadans. Però Casado no aclareix si vol o no una pròrroga de l'estat d'alarma, com sí que fan alguns dels seus barons. Té al davant les eleccions del 4 de maig i Isabel Díaz Ayuso és una ferma defensora de minimitzar les restriccions. Sánchez ha aprofitat això per retreure-li al portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, durant la sessió de control al Congrés: "Estan a favor de l'estat d'alarma a partir del 9 de maig o no? Si el govern ho proposa vostès criden i si no també!".

La Generalitat lamenta la falta de mecanismes

A les crítiques també s'hi han unit aquest dimarts partits com el PNB, EH Bildu, el PDECat, Més Madrid i Compromís, que han reclamat a Sánchez una alternativa que eviti el desgavell jurídic. Des de Catalunya, la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, ha demanat a Sánchez que "no s'utilitzi políticament" la pandèmia com a tema electoral i que es prorrogui o no l'estat d'alarma segons les dades del coronavirus. També ha lamentat que en un any no s'hagin articulat els mecanismes legals per controlar la pandèmia sense haver d'aplicar l'estat d'alarma.

"Era un compromís de Pedro Sánchez", ha remarcat Budó, perquè segons ella així es podrien gestionar les restriccions del covid-19 de manera "descentralitzada". Per a la portaveu, l'anunci de la finalització de l'estat d'alarma el 9 de maig va ser "prematur", perquè defensa que ara mateix no es pot saber en quina situació es trobarà la pandèmia el mes que ve.

La Moncloa ho fia tot a la vacunació, però l'anunci de Janssen de paralitzar l'arribada de les primeres dosis després de l'advertència dels Estats Unts, que han detectat casos de trombosi com amb AstraZeneca, complica el pla. El president del PNB, Andoni Ortúzar, ha proposat buscar una solució política a través d'una "legislació pont" que serveixi d'escut davant les accions que es puguin prendre el trimestre vinent. És un mecanisme similar al que ha defensat la portaveu d'EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, que ha apuntat cap a la promulgació d'un decret que no sigui de pròrroga, però que es pugui consensuar amb les comunitats en un mes. Des del PDECat, el seu portaveu a Madrid, Ferran Bel, també ha demanat a Sánchez que aclareixi què farà.

Aquest dimecres el president espanyol compareixerà al Congrés en un debat que està previst que monopolitzi l'estat d'alarma, però que també sigui un cara a cara amb el PP ple de retrets per les eleccions madrilenyes. Sánchez diu que hi compareix a petició pròpia per exposar el pla de fons europeus que ja ha avançat aquest dimarts, però la realitat és que el decret d'alarma l'obliga a retre comptes cada dos mesos i no havia comparegut des del febrer.