Robles justifica l'espionatge i incendia la legislatura: "Què ha de fer un estat quan algú declara la independència?"

Madrid"Què ha de fer un estat quan algú vulnera la Constitució? Què ha de fer quan declara la independència? Quan algú talla les vies públiques? Realitza desordres públics? Quan algú té relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?" La ministra de Defensa, Margarita Robles, portava tota la sessió de control mossegant-se la llengua, però s'ha deixat anar en resposta a la diputada de la CUP Mireia Vehí i ha justificat l'espionatge a una seixantena d'independentistes catalans. La ministra ha acusat els independentistes de no ser igual de sensibles amb altres casos d'espionatge. "Quan es hackegen webs d'organismes com el SEPE, que impedeixen que els treballadors puguin cobrar, o mòbils de ministres no l'he sentit a vostè dir res. És una hipocresia per la seva banda. A vostès els va molt bé en aquest moment ara aparèixer com a víctimes, però mai els he vist defensar els principis bàsics de l'estat de dret", ha dit Robles.

Aquestes declaracions han provocat un terratrèmol polític i tiren per terra tots els intents del PSOE per refer la relació amb els seus socis i amenaça amb obrir una crisi de govern de grans dimensions que posa en qüestió la continuïtat de la legislatura. De fet, les cares d'algunes ministres companyes de Robles a l'hemicicle, com ara la de María Jesús Montero, demostraven que eren conscients de l'impacte que poden tenir aquestes paraules. "Necessitem socis per a tota la legislatura", comentava una ministra als passadissos del Congrés amb cara de preocupació. Robles no només no ha mostrat disposició a aclarir l'espionatge, sinó que l'ha posat en dubte i ha passat a l'atac acusant els independentistes de tenir coses a amagar. "On són les proves? Presentin les proves", li ha etzibat a Aitor Esteban, del PNB. "Orgull del CNI, de tots els seus servidors públics", ha conclòs.

Unides Podem també assenyala Robles

Es fa difícil pensar que la continuïtat de Robles a l'executiu sigui compatible amb el suport dels partits independentistes i fins i tot d'Unides Podem, que ha demanat que "rodin caps", en paraules del seu portaveu Pablo Echenique. Des del Parlament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha reclamat la dimissió de la ministra de Defensa. En aquest sentit, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha insistit en què el govern espanyol no tingui "por" a investigar aquest cas i, sobre Robles, ha afirmat: "Si cal depurar responsabilitats que es faci, però primer cal investigar".

Les reaccions no s'han fet esperar. El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha dit que la posició de Robles és "insostenible" i que seria una "gran ministra en un govern de PP i Vox". La portaveu de Junts, Miriam Nogueras, ha acusat Robles de justificar l'espionatge: "A la quarta pregunta s'ha delatat. L'escàndol és més gran que mai", ha afirmat. A través de Twitter s'ha expressat també Mireia Vehí qualifiant Robles com "la guardiana de les clavegueres".

Alguns diputats d'Unides Podem també s'han sentit molt incòmodes amb aquestes declaracions i són conscients que posen en perill la majoria de la investidura. El portaveu del grup al Congrés, Jaume Asens, ha tuitejat que "avui Fernández Díaz ha tornat al Congrés de Diputats reencarnat en Margarita Robles". A nivell polític la crisi ja ha tingut conseqüències. Els grups han desconvocat una reunió per abordar la derogació de la llei mordassa. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha tingut una reunió sense resultats amb Rufián per abordar la crisi mentre a Catalunya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit el cap de la ministra per les seves declaracions: "Aquestes paraules la incapaciten políticament", ha dit. Per acabar-ho d'adobar, fonts del ministeri de Defensa recalquen que no només el CNI pot tenir el programa Pegasus, apuntant així cap a altres cossos de seguretat de l'Estat.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, s'ha reunit al migdia amb diputats dels grups afectats per l'espionatge i altres que els donen suport per escoltar les seves demandes. Mireia Vehí ha explicat que han demanat que la cambra emprengui accions legals per defensar els seus diputats i que es posi en contacte amb Citizen Lab per establir si hi hagut més mòbils infectats amb Pegasus. Batet els ha dit que estudiaria les seves propostes però no ha avançat cap decisió.

Sánchez es pronuncia

Minuts abans s'havia pronunciat per primer cop des de l'esclat de la crisi el president del govern espanyol. Pedro Sánchez no ha sortit del guió i ha fet pinya amb la seva ministra de Defensa, Margarita Robles. "Tot el que s'ha fet des del CNI ha estat atenent-se escrupolosament a la legalitat", li ha respost Sánchez al portaveu republicà, Gabriel Rufián. Tot i així, el president espanyol ha defensat que el govern espanyol té la voluntat d'aclarir els fets i ha posat en relleu la decisió d'obrir un "control intern" al CNI i facilitar tota la informació al Defensor del Poble: "Pocs precedents existeixen", ha reblat.

El portaveu d'ERC ha argumentat que la qüestió no és si s'ha espiat o no, cosa que ha donat per feta, sinó saber qui ho va ordenar: "Si van ser vostès és terriblement greu, però si no ho van ser encara és més greu, perquè vol dir que no han netejat les clavegueres, i quan no es netegen s'omplen de rates que s'ho mengen tot". En la rèplica, Sánchez ha demanat confiança en un govern que ha intentat superar les crisis del 2017 i el 2019 a Catalunya mitjançant el diàleg: "Li demanaria que reconstruís la confiança en favor del retrobament", li ha dit.

Decret sobre Ucraïna

El problema és que aquesta confiança està ara mateix sota mínims, sobretot després d'episodis com el de la ministra de Defensa. La crisi entre Sánchez i els seus socis es manté, doncs, oberta a només 24 hores d'una votació cabdal al Congrés de Diputats: la que ha de validar el decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra, que inclou, entre altres coses, la bonificació de 20 cèntims per litre de gasolina i el topall a les pujades del lloguer. Ahir tant ERC com altres socis habituals del govern, com ara Bildu, van deixar el seu vot en l'aire pel trencament d'aquesta confiança. ERC ha convocat una reunió aquesta tarda per prendre una decisió però ara mateix sembla difícil que hi puguin votar a favor si no hi ha rectificació de la ministra.

Els grups que són partidaris d'obrir una comissió d'investigació (que són tots els socis de Sánchez) estudien una posició conjunta per exigir al PSOE que es comprometi a obrir una comissió d'investigació a canvi de donar llum verda al decret. El PSOE de moment es nega i deriva el cas a la comissió de secrets oficials, que s'hauria de constituir demà dijous i on hauria de comparèixer la directora del CNI, Paz Esteban, per donar compte de la investigació interna sobre l'espionatge. En tot cas, la urgència per aprovar el decret podria forçar el PSOE a un canvi en aquesta qüestió.

Per la seva banda, avui la portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha instat Sánchez a triar entre ells i els seus socis a l'hora d'aprovar el decret. "¿No tindrà ni un minut per parlar-ne amb nosaltres?", li ha preguntat Gamarra. El PSOE, doncs, té 24 hores per reconduir les relacions amb els seus socis per aprovar el decret, acceptant una comissió d'investigació, o intentar una aproximació al PP de Núñez Feijóo perquè faciliti l'aprovació del decret. Si passés això últim, significaria un canvi de rasant de la legislatura i deixaria molt tocada la relació del PSOE amb el seu soci de govern, Unides Podem. També, evidentment, podria significar el trencament definitiu entre la Generalitat i el govern espanyol i el final de la taula de diàleg. Les pròximes hores, doncs, seran clau.