Sánchez tanca el curs amb el repte pendent de capgirar les enquestes

MadridPedro Sánchez se n’anirà de vacances previsiblement aquesta setmana –aquest dilluns presideix l’últim consell de ministres– sabent que quan torni el curs polític ja serà el d’un any preelectoral. Per això el president espanyol s’ha afanyat aquests últims mesos a deixar encarrilada l’estratègia que explotarà des del govern, però també des del PSOE, en l’últim tram de legislatura. Divendres passat, en el balanç de final de curs, va prometre que els socialistes treballarien per “donar el tomb” a les enquestes, que ara encapçala el PP. Sánchez, que no farà canvis de ministres al govern, ha volgut imprimir un gir a l’esquerra, però només serà creïble si l’acaba materialitzant en els pròxims mesos. I aquesta tardor té uns quants reptes davant seu.

D’entrada, el primer gran meló que haurà d’obrir el president espanyol són els pressupostos generals de l’Estat. Seran, amb tota probabilitat, els últims del seu mandat, perquè de cara a la tardor de l’any vinent és quan hauria de dissoldre les Corts i convocar les eleccions per a finals del 2023. Hisenda ja ha començat a preparar uns comptes que la titular d’aquest ministeri, María Jesús Montero, ha descrit com a pressupostos de “responsabilitat” fiscal pel context inflacionari actual. Els pressupostos seran per a l’executiu de coalició una de les cartes per marcar perfil ideològic davant d’un PP que intenta fer de l’economia el seu cavall de batalla contra el govern. El partit d’Alberto Núñez Feijóo continua defensant una baixada d’impostos com a recepta per superar la crisi i ja ha carregat contra la proposta de l’executiu de crear un impost per a la banca i les grans energètiques. “Si els molesta, és que anem pel bon camí”, es defensava Sánchez divendres, dirigint-se directament als presidents del Banc Santander, Ana Botín, i d’Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán. 

Ara per ara, el govern espanyol només mira a la majoria de la investidura per tirar-los endavant i aquí ERC i l’aposta dels dos governs per la taula de diàleg hi tornaran a jugar un paper primordial. Els primers compromisos sorgits de la reunió de la setmana passada entre la Generalitat i la Moncloa donen un cert marge als dos executius per plantejar-se una negociació sense gaires cotilles d’entrada, però que pot tornar a tenir un intercanvi de monedes. Abans que acabi l’any hi ha d’haver una quarta trobada de la taula de diàleg d'on encara haurien de sortir resultats més concrets. Cap dels dos executius s’atreveix a verbalitzar-ho, però la reforma del delicte de sedició és una de les qüestions que hauran d’abordar de cara a la tardor: seria el resultat més palpable per materialitzar la desjudicialització pactada en la reunió de la setmana passada. Els canvis en el Codi Penal podrien beneficiar parcialment els exiliats, però continuarien obertes desenes de causes als tribunals.

L’assignatura pendent del CGPJ

No és l’únic repte que l’executiu espanyol té en l’àmbit judicial. El curs polític començarà amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) encara bloquejat. PSOE i PP no han aconseguit renovar l’òrgan i, de fet, els dos partits van trencar negociacions a principis de juliol, quan els socialistes van rebutjar les condicions dels populars per abordar aquesta negociació –exigien, entre d’altres, retirar la reforma de la llei orgànica del poder judicial per renovar el TC–. De cara al mes de setembre, caldrà veure si les dues formacions acosten posicions, tot i que fonts del PP ja refredaven aquesta possibilitat fa uns dies. 

El tribunal que, si res no falla, sí que culminarà la seva renovació és el Constitucional (TC). El 8 de setembre està previst un ple al CGPJ en què s’haurien de triar els dos magistrats del TC que li pertoquen –els altres dos que queden per rellevar els tria el govern espanyol–. Amb aquesta renovació, l’alt tribunal passaria a tenir majoria progressista, la qual haurà de treure la pols a recursos que fa mesos i fins i tot anys que té al calaix. És el cas, per exemple, del que va presentar el PP contra la llei de l’avortament del govern de José Luis Rodríguez Zapatero; o recursos més recents, contra la llei de l’eutanàsia, o contra la norma del català a l’escola, que ha plantejat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i també el PP i Cs.

La dreta té previst continuar amb la seva ofensiva judicial –en les últimes setmanes, a més, ha aconseguit dilatar des del Senat l’entrada en vigor de lleis com la de llibertat sexual– i portarà al TC normatives com la llei de memòria que el Congrés va aprovar a mitjans de juliol, per exemple. Malgrat tot, l’executiu de coalició pretén avançar en la seva agenda legislativa mentre governi. Li queden pendents normatives prou rellevants com la de l’habitatge, que ja s’està tramitant al Congrés, o precisament la nova llei de l’avortament, que està pendent de l’aprovació definitiva del consell de ministres. Però també normatives que han quedat pendents, com la reforma de la llei mordassa, que continua encallada a la cambra baixa. El govern tampoc no ha complert amb el compromís de Sánchez durant el debat de política general al Congrés: presentar la reforma de la llei de secrets oficials abans que acabés el mes de juliol.

Sánchez compaginarà l’aprovació de tot aquest paquet legislatiu amb la presidència rotatòria de la Unió Europea l’any 2023. Després de l’èxit de la cimera de l’OTAN del juny a Madrid, capitanejar la UE durant uns mesos li servirà per abanderar les principals reformes energètiques que començarà a plantejar al setembre. Tot plegat, per intentar capgirar les enquestes i fer-ho, precisament, amb uns comicis municipals i autonòmics també a la vista.