Sánchez fa saltar pels aires les estratègies en l'inici de campanya

BarcelonaUns s’havien preparat per parlar de referèndum i finançament. Uns altres del retorn de l’exili, del punt final del Procés, de les grans infraestructures o de les lectures positives i nocives –depèn de qui les plantegi– que té l’amnistia. Però cap dels actors que aquest dijous han donat el tret de sortida a la campanya electoral esperaven vint-i-quatre hores abans que tota la planificació saltés pels aires amb l’anunci de Pedro Sánchez. 

Dilluns explicarà si dimiteix o no com a president del govern espanyol, però ja ha obligat tot l’arc parlamentari a posicionar-se. El PSC ho ha fet encantat: “Diem prou a aquesta deriva innoble de la política i la combatrem de forma permanent”, han expressat en un comunicat que se suma a les mostres de suport que Sánchez ha anat recollint de socialistes de tot l’Estat. El candidat, Salvador Illa, ja partia amb avantatge a les enquestes i, malgrat el neguit que va generar dilluns la carta del president espanyol en què cancel·lava l'agenda –que l’hauria portat al míting d’inici de campanya a Sabadell–, al partit confien que sigui un revulsiu per mobilitzar els seus votants.

“Fem una crida a la resistència col·lectiva, a tots els i les progressistes, a tots els i les demòcrates, per denunciar i combatre les estratègies i missatges que cerquen erosionar la convivència i volen distorsionar el normal funcionament de les institucions”, conclouen al comunicat, al qual ha posat veu Illa: "Estem amb tu, president". En resum, demanen una adhesió a la causa de Sánchez, que ha denunciat l’assetjament a la seva dona de la dreta política i mediàtica. I quina millor manera, deuen pensar al carrer Pallars, que fer-ho amb el vot. Ja ningú recorda la compareixença d’Illa al Congrés i al Senat per parlar de les irregularitats al govern espanyol en la compra de mascaretes durant la pandèmia i, de moment, els acords amb l’independentisme que molesten una part del seu electorat han passat a segon pla. El vent sembla que els bufa a favor (el CIS també els dona guanyadors), sempre que dilluns Sánchez no anunciï que plega, un escenari que faria entrar en pànic més d’un dirigent socialista.

Però la carta també ha arrossegat els seus rivals polítics en aquestes eleccions. Començant per ERC, que s’ha vist atrapada per l’onada de solidaritat. “No és el moment d’especular ni d’abandonar. És l’hora de comprometre’s”, ha subratllat el candidat republicà, Pere Aragonès, en una calculada resposta per no abraçar efusivament el que el partit considera una tàctica ideada per la Moncloa per espanyolitzar els comicis. Els caps de campanya d’ERC, Sergi Sabrià i Oriol Duran, han ironitzat de fet en el primer capítol d’un pòdcast que es comprometen a fer durant la campanya. “Ens va passar a nosaltres, li va passar a Podem i van mirar cap a una altra banda i quan els passa a ells, tot el país s’ha d’aturar”, han criticat. Al primer míting a Barcelona, Aragonès ha parafrasejat a més el president espanyol amb una de les frases que aquest dijous era en boca de tothom: “Jo també estic profundament enamorat de la meva dona, però no abandono, sempre dempeus”.

Qüestió de confiança superada

La primera resposta de Carles Puigdemont va arribar dilluns reclamant a Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança per “aclarir” els seus dubtes. De moment, el que ha rebut públicament és el sí d’ERC a la seva continuïtat, com també el de Bildu i el PNB, que ja han dit que no participaran en cap maniobra per rellevar-lo al capdavant del govern espanyol. I Junts? Puigdemont ha recordat, exemplificant-ho en el seu partit i la seva persona, els atacs furibunds que des de fa anys li arriben de les mateixes plataformes que ara denuncia el cap de govern espanyol. “Nosaltres venim plorats de casa”, li ha adreçat des d’Argelers, a la Catalunya del Nord, on Junts ha instal·lat la seva maquinària de campanya.

Sigui com sigui, l’efecte Puigdemont ja no és l’únic que ha impactat en el 12-M. Encara es desconeixen les implicacions que podria tenir la decisió que acabi prenent Sánchez dilluns, però fins aleshores –i qui sap si després– aquesta serà la principal incògnita a resoldre. Els juntaires pretenien, de fet, una confrontació directa no amb Illa, sinó directament amb Sánchez i a curt termini s’han encarit els atacs contra ell.

Els comuns són uns altres dels potencials afectats, probablement els que més si els socialistes pretenen convertir les eleccions en un plebiscit no ja sobre les polítiques, sinó sobre la persona de Pedro Sánchez. La candidata, Jéssica Albiach, ha expressat la “solidaritat” en el míting de Reus: “Ja n’hi ha prou”. La frontera de vot entre comuns i socialistes és especialment vulnerable a factors conjunturals i, per això, els primers prefereixen fugir de qualsevol mena de plebiscit que els acabi de desenfocar.

En peu de guerra

La situació és l’oposada entre les files de la dreta. Al PP, no només no es donen per al·ludits, sinó que carreguen contra una estratègia que consideren premeditada per treure’n rèdit electoral. “Vol governar per compassió; no ho permetem”, ha assenyalat el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo. Se li han sumat des de Cs (Carlos Carrizosa ha dit que Sánchez “no hauria durat ni cinc minuts durant el Procés”) i Vox, ensenyant-li la porta de sortida. “Ja hauria d’haver dimitit fa temps”, ha destacat el seu candidat, Ignacio Garriga, tot barrejant l’amnistia, la pandèmia i “els pactes amb ETA”.

Una dreta virulenta contra ell és, de fet, el que millor li ha funcionat a Sánchez en totes les eleccions. Per això, i perquè comença una campanya en què s'hi juga molt, la seva carta corre el risc de convertir-se en un element més de la lluita partidista. Almenys fins que dilluns reveli quina és la seva decisió. Si el PSC guanya i pot governar, s’entendrà que la societat catalana ha premiat la seva aposta pel diàleg. Si passa el contrari, el futur de Sánchez a la Moncloa es podria veure seriosament compromès encara que digui que es veu amb forces per continuar.