El nou govern de Pedro Sánchez

Sánchez s'erigeix a Estrasburg en el líder (moral) de l'esquerra europea

El president espanyol busca el cos a cos amb l'alemany Weber i rep els aplaudiments de tots els grups progressistes

EstrasburgPedro Sánchez no en té prou amb ser president espanyol i mira més enllà. Aquest dimecres a Estrasburg s'ha erigit com el líder moral de l'esquerra europea, com l'únic capaç de fer que mitja Eurocambra s'aixequi a aplaudir-lo (no només el grup socialista, sinó també eurodiputats verds i del grup l'Esquerra). I com ho ha fet? Doncs amb la mateixa estratègia que li ha servit a Espanya per retenir el govern: confrontant amb l'extrema dreta i amb els populars europeus que són partidaris de pactar-hi, en especial el seu líder a Brussel·les, l'alemany Manfred Weber.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El PPE havia preparat a consciència la sessió per acorralar Sánchez per l'amnistia, però si el president espanyol excel·leix en algun art és en el del contraatac, on sempre es guarda munició de gran calibre. El seu objectiu no ha estat cap eurodiputat espanyol o català, sinó el mateix Weber, al qual ha recordat algunes de les iniciatives que estan duent a terme els governs de PP i Vox en autonomies i municipis per aturar-se un moment en una: el retorn de noms d'il·lustres franquistes al nomenclàtor dels carrers de les ciutats. "Vostè vol ser còmplice de l'aliança amb l'extrema dreta? Aquest és el projecte europeu que vostè defensa, senyor Weber? Aquest és el seu projecte per a Alemanya? Tornar els noms dels carrers a personatges del Tercer Reich?", s'ha preguntat enmig dels crits d'indignació d'algun eurodiputat ultra. I així, un debat que havia de ser sobre la presidència espanyola de la UE ha derivat en un enfrontament entre esquerra i dreta, entre Europa i l'anti-Europa, entre feixisme i antifeixisme, com ha recordat l'italià Brando Benifei.

Cargando
No hay anuncios

Definitivament, Sánchez és el polític d'esquerres europeu que més ha interioritzat conceptes com "guerra cultural" o l'estratègia de la polarització. Davant una esquerra europea acomplexada per la puixança de l'extrema dreta, Sánchez apareix com algú que no només no li té por a la dreta, sinó que gaudeix atacant-la. D'aquesta manera, aquest dimecres ha aconseguit un tancament de files de tota l'esquerra europea rere la seva figura, cosa que implica també la defensa de l'amnistia i de la seva política amb Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Així ho ha expressat, per exemple, l'eurodiputada socialdemòcrata alemanya Katarina Barley: "L'amnistia ha sigut una eina útil en altres moments de la història d'Espanya per acabar amb la divisió", ha dit. I ha conclòs, comprant tot l'argumentari del PSOE sobre el Procés: "Vostè ha aconseguit que els independentistes catalans abandonin la via unilateral, i això és molt important". La crida directa de Sánchez a Puigdemont, un dels moments estel·lars del ple, també té com a objectiu lligar curt el líder de Junts, que avui ho té una mica més difícil que ahir per desmarcar-se del president espanyol.

La clau dels liberals

El discurs de Sánchez també anava dirigit especialment als liberals europeus, que poden ser els que decantin la balança entre l'esquerra i la dreta. Davant l'aliança més que probable entre conservadors i extrema dreta en el pròxim Parlament Europeu, la clau la pot tenir el grup Renew, els liberals. És significatiu que avui el seu líder a Brussel·les, Stéphane Séjourné, un estret col·laborador d'Emmanuel Macron, no hagi fet cap referència en el seu discurs a l'amnistia, tot i que comparteix grup amb Ciutadans. Segurament perquè ja els ha arribat que es tracta d'un partit en vies de desaparició i que ara distorsiona, amb la seva presència, el grup liberal europeu.

Cargando
No hay anuncios

En conclusió, Sánchez ha matat avui dos pardals d'un tret: ha aconseguit un suport tancat de tota l'esquerra europea a la seva política amb Catalunya i s'ha postulat com el líder que té la recepta per frenar l'extrema dreta. Amb un Olaf Sholz cada cop més desdibuixat i amb un govern alemany que fa aigües, Sánchez apareix com l'única esperança per impedir el que tothom pronostica a les pròximes eleccions europees del juny: que l'onada reaccionària mundial inundi també el Parlament Europeu.