Governabilitat a l'Estat

Sánchez s'aferra a la legislatura imprevisible

El president espanyol veu aplanat el camí amb la reforma fiscal tot i els problemes judicials

MadridSi un detall pot explicar el primer any de la quinzena legislatura espanyola és el resultat de la votació de la reforma fiscal aquest dijous en comparació amb la de la investidura de Pedro Sánchez el 16 de novembre del 2023. 179 sís i 171 nos aleshores, 178 sís i 171 nos ara. La diferència d'un vot és que aquesta vegada no hi va participar l'exministre de Transports José Luis Ábalos, protagonista de la causa judicial que avui amenaça el govern espanyol. Més enllà dels missatges de cara a l'exterior –Sánchez va transmetre "molta tranquil·litat" dijous després de la declaració explosiva de l'empresari Víctor de Aldama–, la principal preocupació de la Moncloa és als tribunals, un cop constatat que al Congrés té una majoria que, a batzegades, li permet continuar endavant. El president espanyol insisteix que arribarà al 2027.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Això era més difícil que els pressupostos. És la confirmació que els socis no volen deixar caure aquest govern", es congratulava dijous un ministre als passadissos de la cambra baixa. Afirmava que la reforma fiscal era un repte més complicat perquè calia reunir el suport d'uns aliats amb orientacions ideològiques diferents, mentre que els comptes, al capdavall, "és una carta als Reis". De fet, Sánchez va voler fer declaracions al pati del Congrés, cosa que no és habitual i que només acostuma a fer quan rep algun suport de l'hemicicle en algun assumpte rellevant per a la legislatura. En el passat, per exemple, ho ha fet quan ha aconseguit aprovar els pressupostos. És cert també que va aprofitar per celebrar una altra fita important, l'acord per nomenar Teresa Ribera com a comissària europea, i per sortir al pas de les gravíssimes acusacions que havia deixat caure Aldama a l'Audiència Nacional.

Cargando
No hay anuncios

Aquest cap de setmana Sánchez serà reelegit líder del PSOE en un congrés a Sevilla que es preveia tranquil. El presumpte comissionista del cas Koldo, Víctor de Aldama, que en la seva declaració va deixar clar que no és ni militant ni simpatitzant del partit, ha sacsejat el clima del conclave uns dies abans: ¿continuarà Santos Cerdán com a número tres del PSOE? El president espanyol vol engegar la maquinària per a la batalla electoral del 2027, tant a l'Estat com a les comunitats autònomes, després que el 28-M del 2023 el PP li arrabassés bona part del poder territorial. A la conferència de presidents del desembre a Santander es visualitzarà la minoria socialista, tot i que Alberto Núñez Feijóo no aconsegueix fer mal a Sánchez des d'aquest front. D'una banda, Isabel Díaz Ayuso fa el seu propi camí, i, de l'altra, la DANA al País Valencià ha deixat tocat de mort Carlos Mazón, president d'una comunitat clau, que malda per resistir a la desesperada.

La catàstrofe de fa gairebé un mes al País Valencià és una nova demostració que, per molt que es miri a mitjà i llarg termini, la legislatura és imprevisible. Ara per ara, liderar la reconstrucció amb una forta injecció de milions d'euros per a les zones i persones afectades és una de les cartes altes de què disposa Sánchez. Va en la línia del discurs que voldria instal·lar en la conversa pública: que l'economia funciona –les dades macroeconòmiques l'avalen–, que hi ha una forta despesa en serveis públics i que les lleis que impulsa veuen la llum. Fonts socialistes reivindiquen que ja són una vintena d'iniciatives aprovades en l'últim any, però lamenten que comunicativament no aconsegueixen arribar a la ciutadania. Enfront, lamenten al PSOE, hi ha un conglomerat polític, mediàtic i judicial de la dreta que posa el focus en altres qüestions per intentar fer caure Sánchez. Al carrer, tal com s'ha pogut comprovar aquest dissabte a Barcelona, la ciutadania recorda que la microeconomia no va "com un coet", parafrasejant Sánchez, perquè l'habitatge no està garantit.

Cargando
No hay anuncios

El post-Procés

Algunes d'aquestes lleis que el govern espanyol ha aconseguit aprovar són la de paritat, la reforma judicial que va permetre renovar el Consell General del Poder Judicial i, especialment, l'amnistia. Tot i ser una carpeta tancada –la seva aplicació ja només depèn dels tribunals i, actualment, d'un Tribunal Constitucional amb majoria afí al PSOE–, l'agenda catalana continua viva a Madrid per la dependència que Sánchez té de les forces independentistes. Sobretot de Junts, la principal incorporació en la fràgil majoria parlamentària. Aquest retorn al pactisme està provocant estralls en la relació amb Esquerra –aquesta setmana ha esclatat amb la reforma fiscal–, però també costa d'assumir dins del partit de Carles Puigdemont que, més enllà de la gesticulació, continuï sostenint Sánchez. ¿A canvi que es compleixin els acords? Alguns sí, com l'amnistia, però d'altres com el català a Europa o la resolució de fons del conflicte entre Catalunya i l'Estat estan en fase d'hibernació.

Cargando
No hay anuncios

La reunió de divendres passat a la Moncloa entre el president espanyol i el de la Generalitat, Salvador Illa, era una prova més de l'etapa post-Procés. El dirigent català en va sortir amb acords sectorials del mateix nivell que els que Sánchez ha adoptat amb altres presidents autonòmics. Això sí, amb el compromís de complir amb l'acord per a un finançament singular per a Catalunya pactat amb ERC –present també a l'acord entre PSOE i Junts, malgrat que ara els de Puigdemont se'n distanciïn–, que actua com a clau de volta de la legislatura al Parlament. Sánchez veu el camí més obert per aguantar fins al 2027, malgrat els problemes judicials de la seva esposa, Begoña Gómez, i el cas Ábalos. La Moncloa manté que Aldama menteix, tot i que amb la boca petita admet que algunes coses poden ser veritat –les referides a Koldo i Ábalos–, mentre que l'empresari avisa que, amb informació de mòbils i ordinadors encara per bolcar, "hi haurà proves de tot".