Sànchez: “El retard en l’acord m’incomoda, però el pacte de govern és bo”

GinebraCinc mesos després d’entrar a la presó, i quan n’han passat tres des que va ser escollit diputat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez va anunciar dimarts davant de la sala d’apel·lacions del Suprem, per via del seu advocat, que renunciaria a l’escó i, en conseqüència, a la investidura com a president. Després de prendre la decisió Sànchez va respondre per escrit a un qüestionari enviat dies abans per l’ARA, al qual va afegir reflexions sobre el pas que faria.

“La negativa del Suprem a la meva investidura és molt greu i gens ajustada a dret. Em dol i em causa un dany irreparable. Però ni tan sols això pot justificar que no busquem una solució per formar govern. La urgència per constituir govern a Catalunya no és compatible amb els temps dels tribunals”, explica Sànchez, que insisteix en la necessitat de formar un executiu que posi fi al 155.

La renúncia a ser president no implica que posi fi a la lluita per reivindicar el seu dret a la investidura. “Interposaré tots els recursos a l’abast i al final estic convençut que els tribunals em donaran la raó. Com ha passat abans amb Atutxa i tants altres casos”. Aquests recursos, precisament per la urgència de formar executiu, no vol que frenin els passos al Parlament: “El millor servei que puc fer avui és accelerar l’elecció de la presidència de la Generalitat. Per això he retirat la meva candidatura”.

El qüestionari i les reflexions de Sànchez es van fer abans de saber-se la nova citació del jutge Pablo Llarena als diputats investigats i el gir en el debat d’investidura. Amb la situació prèvia, amb el desbloqueig només possible amb un canvi de criteri de la CUP o amb una renúncia de Carles Puigdemont i Toni Comín, Sànchez evita respondre sobre una possible dimissió i obre una tercera opció, els comuns: “Hauran de decidir si voten amb Ciutadans i el PP per bloquejar l’elecció o si amb dues abstencions permetran desbloquejar de manera efectiva l’inici de legislatura”.

Sànchez reconeix que està incòmode amb les negociacions entre els partits independentistes, que s’han demorat mesos pel debat dels noms (marcats per la pressió del Suprem i les divergències sobre si s’havia de desobeir Llarena), però també sobre el repartiment de les àrees de govern i el full de ruta del nou executiu. “El retard en l’acord de govern m’ha incomodat, ens ha incomodat a tots, també als negociadors”. En part, per com han aflorat els retrets entre socis: “Hem trigat massa temps i no sempre s’ha explicat bé, i per tant no sempre s’ha entès en termes de negociació”. Tot i això, Sànchez està satisfet: “L’acord assolit és bo, sòlid i respon a les necessitats per encarar una legislatura complexa. Ara toca posar la directa, escollir presidència, fer govern i recuperar les institucions”.

Legislatura estatutària

Com ha de ser el Govern? Sànchez, que davant del jutge Llarena va insistir que renunciava a la via unilateral -un pas que no li va servir per aconseguir la llibertat-, repeteix que l’executiu ha de ser “estatutari”. És a dir, sense mencionar explícitament el respecte a la Constitució, sí que remarca que ha de complir amb l’Estatut. Un executiu que no pot ser tutelat des de Brusel·les, afirma, sinó “sotmès al control i l’impuls del Parlament”. L’espai de Puigdemont a l’exili no ha de tenir “lligam legal” amb el Govern i s’ha de dedicar a una missió clara: “Exercir el lideratge polític en l’espai independentista i en la denúncia internacional de la causa catalana”. Aquesta via, segons Sànchez, també la comparteix el president: “Puigdemont és el primer compromès a fer un Govern d’inequívoc lligam estatutari per recuperar la Generalitat i donar impuls polític. La seva renúncia a la investidura expressa i respon al mateix neguit que la meva renúncia”.

Sànchez subratlla la renúncia a la via unilateral que va fer davant Llarena i l’argumenta amb les dades del 21-D. “Ni el programa electoral ni els resultats preveuen ni legitimen la unilateralitat”, exposa, i ho justifica dient que el 47% dels vots a favor de la independència “donen molta legitimitat per seguir un camí d’èxit cap a la República, però també posen limitacions”.

Voluntat d’acarnissar-se

La defensa de Sànchez va demanar dimarts per enèsima vegada la llibertat de l’expresident de l’ANC argumentant, a part de la voluntat de renúncia, que volia “abraçar les seves filles”. Cinc mesos després d’entrar a presó, Sànchez explica que continua “fort” i “convençut que al final es farà justícia”. Veu “voluntat d’acarnissament” en les decisions del tribunal, i només s’explica la presència de quatre presos polítics per la voluntat de tenir-ne castigats “un de cada grup: ANC, Òmnium, ERC i PDECat”. “Si algú hi veu una explicació diferent agrairé que la faci saber”, afegeix en to irònic.

Sànchez fa una crida a la ciutadania a mantenir “la dignitat” i a persistir “en la voluntat de construir un país lliure i democràtic”. I conclou amb una frase per a l’esperança: “El nostre dolor d’avui serà la seva vergonya futura”.