Sánchez es refugia de la tempesta amb una intensa agenda internacional

MadridUn dels primers moviments de Pedro Sánchez després de ser investit, ja fa dues setmanes, va ser viatjar a Israel i Palestina. Enmig d'un clima encès a Madrid pel pacte amb Junts i els primers passos de l'amnistia al Congrés, el president espanyol va aconseguir per un moment desviar el focus cap a l'agenda internacional, encara que aquest front hagi acabat amb una crisi diplomàtica accentuada la setmana passada amb la retirada provisional de l'ambaixadora de Tel-Aviv a Espanya. No ha estat només el conflicte a Gaza: en els últims dies, Sánchez ha conversat amb el cap de govern del Marroc, una altra de les principals carpetes de la política exterior, i aquests últimes dies ha estat a la cimera del clima COP28, on també ha aprofitat l'ocasió per mantenir reunions bilaterals com amb el brasiler Lula da Silva. Per a l'inquilí de la Moncloa, les cites internacionals són un refugi de la tempesta que representa la política domèstica, on s'han incrementat les hostilitats de tots els tentacles de la dreta.

"Se sent còmode en l'àmbit internacional", expliquen fonts de la Moncloa consultades per l'ARA, que ja avancen que si el balanç del paper exterior de l'anterior legislatura és "positiu" –posen l'accent a haver aconseguit l'excepció ibèrica dels preus de l'energia–, en aquest nou mandat també es reforçarà el rol internacional de Sánchez. La diferència és que cedirà el testimoni de la presidència rotatòria de la Unió Europea i això pot restar-li protagonisme. De fet, bona part de la intensa agenda d'aquestes setmanes es deu a aquesta circumstància. El viatge al Pròxim Orient es va produir juntament amb el primer ministre belga, Alexander de Croo, que agafarà el relleu com a president de torn dels Vint-i-set.

L'entorn del president espanyol deixa clar que "no recularà" en els seus postulats sobre la "insuportable" xifra de civils morts a conseqüència dels atacs israelians a Gaza. Benjamin Netanyahu va escalar la crisi amb Espanya, però De Croo es va alinear amb Sánchez i el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, s'expressava dijous en el mateix sentit. A la Moncloa no li va preocupar excessivament que Israel gesticulés amb la crida a consultes de la seva ambaixadora a Madrid, si bé el cap de l'executiu de l'Estat va voler conversar divendres amb el ministre de Defensa israelià per subratllar que ambdós països són "socis i amics". Tanmateix, es va reafirmar en la condemna als assassinats de civils palestins.

Un "impuls" amb el Marroc

Les obligacions continentals de Sánchez el portaran a assistir a una cimera sobre els Balcans i a l'últim Consell europeu aquest desembre, però el president espanyol també ha multiplicat els contactes per iniciativa pròpia. La setmana passada va trucar al cap de govern del Marroc, Aziz Akhannouch, en un gest que la Moncloa contextualitza pel fet que es tracta d'un país veí i un soci prioritari amb qui, protocol·làriament, es volia comunicar després de ser reelegit president. Però la situació amb el Marroc és més delicada i Sánchez va subratllar la necessitat de donar un "impuls" a l'agenda bilateral pactada el 7 d'abril del 2022.

El febrer passat es va celebrar una reunió d'alt nivell amb el govern de Rabat que va quedar descafeïnada, per bé que s'hagi avançat en la reobertura del pas de l'Estret i en els controls fronterers per al pas de persones amb Ceuta i Melilla. En canvi, l'establiment de duanes comercials està en una fase inicial, així com la delimitació dels espais marítims a la façana atlàntica. Un dels punts sensibles amb el Marroc és el fenomen migratori, que s'ha aconseguit frenar a les dues ciutats autònomes durant el 2023. Però el problema s'ha traslladat a les Canàries, si bé principalment aquesta ruta té l'origen al Senegal.

La Moncloa insisteix que a Sánchez li "agrada" el rol internacional i que no és cap "excusa" davant el clima asfixiant que l'oposició planteja per les negociacions amb l'independentisme. De fet, mentre Sánchez viatjava a Dubai, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, abordava l'amnistia i la renovació del Consell General del Poder Judicial amb la Comissió Europea, sense consens sobre si a Brussel·les preocupa o no l'oblit judicial del Procés. La carpeta internacional no és l'única que ha posat damunt la taula Pedro Sánchez per rebaixar la intensitat del debat català: el president espanyol voldria que la política domèstica se centrés més en l'agenda social i, per això, abans d'acabar l'any –tal com ha avançat La Vanguardia– el consell de ministres aprovarà un decret sobre mesures que decauen abans d'acabar l'any i que s'haurà de convalidar al Congrés ja el 2024. Serà la primera prova de foc de la nova majoria de Sánchez.