Sánchez refreda l'indult a Borràs: "És un cas flagrant de prevaricació"

El president espanyol no ha volgut avançar quina serà la decisió final del seu executiu "per respecte a la justícia"

Pedro Sánchez durant la roda de premsa a Pequín.

Madrid / BarcelonaSi depèn de Pedro Sánchez, Laura Borràs no ho tindrà fàcil amb l'indult. I és que la petició d'indult parcial amb què el TSJC acompanya la condemna de la líder de Junts –perquè considera que la llei és massa dura per al seu cas concret– ha convertit el govern espanyol en un actor inesperat. Estem davant d'un cas de lawfare com diu Junts o en un de corrupció com defensa tota la resta de l'arc parlamentari. Si continua sent el president del govern espanyol, Sánchez tindrà a les seves mans la rebaixa de la pena –4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació– per evitar que la presidenta suspesa del Parlament trepitgi la presó i aquest divendres, des de la Xina, ja ha refredat aquesta possibilitat. Tot plegat, mentre la presidenta de Junts insistia a posar l'accent en el Parlament i tornava a reclamar a l'independentisme que la restitueixi.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Sobre la possibilitat d'indultar-la, Sánchez ha subratllat que es tracta d'un "cas flagrant de prevaricació i de mal ús dels recursos públics". A més, ha situat la decisió del govern en un horitzó llunyà, i ha insistit que encara falta molt perquè l'expedient de l'indult arribi a la taula del Consell de Ministres, ja que no es tracta d'una sentència ferma i hi ha diferents institucions que també hauran de fer els informes preceptius, com ara la Fiscalia. Tot i això, Sánchez ha volgut deixar clar que si no es pronunciava obertament no és perquè no tingui una "posició" clara al respecte, sinó per "respecte a l'estat de dret", i ha deixat entreveure que no és partidari de concedir la mesura de gràcia en casos de corrupció com aquest.

El camí de l'indult encara és a les beceroles. El pròxim pas és el recurs que la defensa de la líder de Junts presentarà contra la sentència del TSJC i que haurà de ser resolt pel Tribunal Suprem. Serà en aquell moment que s'activaria la via de l'indult. En canvi, Borràs ja ha sentit la pressió de tots els partits de l'arc parlamentari català, que li han reclamat que renunciï al seu escó, mentre la triple dreta ha presentat recurs a la Junta Electoral Central (JEC) per apartar-la. La presidenta suspesa de la cambra ha exigit tant al president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a tots els partits que reclamen un relleu a la mesa que la restitueixin immediatament en les seves funcions. "Estic indignada amb aquest independentisme que col·labora amb l'Estat del qual es vol independitzar i, en canvi, atropella drets i llibertats que reclama per a alguns, però que ja li va bé que aparquin rivals polítics", ha dit a RAC1.

Què pot fer i què no pot fer Laura Borràs a partir de la seva inhabilitació?

Si no hi ha revisió de condemna ni indult, la presidenta de Junts podria fins i tot acabar a la presó. La seva condemna, però, va més enllà, i li barra l'accés durant tretze anys a determinats càrrecs públics. Quins? ¿Podrà tornar a presentar-se a les eleccions o fer de professora universitària? Fins que el Suprem no validi la condemna, sí. Però si això acaba passant les opcions es compliquen. La sentència li imposa dues penes per inhabilitació. La primera, de nou anys, va associada al delicte de prevaricació, i la segona, de quatre anys i un dia, al de falsedat documental continuada. No és una inhabilitació absoluta, sinó especial. Què significa això? Que hi ha determinades feines públiques que podria seguir desenvolupant, però serà el tribunal qui ho determini perquè la sentència simplement hi fa una referència genèrica. El veredicte –amb un vot particular que considera l'extensió de la inhabilitació excessiva– li veta l'exercici de feines o càrrecs "electius i de funcions de govern o administració, ja siguin a l'àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional".

Diversos experts consultats per l'ARA consideren que això no afecta la seva feina com a docent –Borràs té una plaça com a professora universitària a la UB–. Com explica l'experta en dret penal i professora de la UAB Míriam Cugat, aquest no és un càrrec públic "electiu" ni requereix "funció de govern o d'administració": "Una altra cosa és que la funció docent pugui ser incompatible amb el compliment de la pena de presó, però la condemna penal no la inhabilita". A més, la sentència afegeix un incís que recalca que els efectes de la inhabilitació "en cap cas afectaran la seva condició de docent". "Normalment, s'inhabilita especialment per al càrrec mitjançant el qual s'ha comès la pràctica delictiva, per això afegeix aquest matís", rebla al seu torn l'advocat penalista Miquel Capuz.

Borràs tampoc podrà figurar en una llista electoral fins d'aquí a almenys 13 anys, ja que la sentència també la condemna a una pena de privació del dret de sufragi passiu, prevista en el delicte de prevaricació i de manera accessòria en el cas de les falsedats documentals. Malgrat que les penes de presó i inhabilitació es poden complir simultàniament, Cugat apunta que les d'inhabilitació especial s'han de complir de manera successiva a partir del moment en què la sentència sigui ferma. Abans, però, ja se li poden aplicar algunes privacions de drets, com ja ha passat amb la seva suspensió al Parlament. La LOREG també estableix que els condemnats són inelegibles encara que la sentència no sigui ferma i, per tant, ja no podria concórrer a les eleccions.

Passats 13 anys, pot reprendre directament l'activitat pública?

Un altre element que no estaria clar és si passats els 13 anys de la condemna, Borràs –que tindria 65 anys– podria recuperar la seva activitat pública directament. Diversos experts consultats admeten que és discutible, ja que hi ha feines que reclamen no tenir antecedents penals. Per cancel·lar-los, l'article 136 del Codi Penal fixa un període que es podria estendre fins als cinc anys després de complir la condemna. En tot cas, això dependria de les condicions per accedir al càrrec públic en concret. El que sí que podria fer seria presentar-se a les eleccions. Això sí, a partir del 2036.

stats