Sánchez arriba reforçat al comitè federal del PSOE

MadridEl que fa una setmana semblava que es convertiria en una batalla fratricida, avui pot acabar en un armistici. El PSOE celebra aquest dissabte un comitè federal clau per al rumb del partit, perquè posarà a prova el suport a la política d’aliances de Pedro Sánchez. Tant el PP com el PSOE i la vella guàrdia socialista han posat Ferraz davant d’una difícil dicotomia: permetre un altre govern de Mariano Rajoy o arribar a la Moncloa amb Pablo Iglesias de vicepresident. Però Sánchez, acostumat a bregar en els llimbs socialistes, s’ha espolsat les pressions i fa una setmana que cultiva el suport dels barons perquè no es posi en qüestió el seu lideratge. Defensarà lluitar per presidir un govern “progressista i reformista” i que es mantinguin les línies vermelles que ja van consensuar en el comitè federal del 28 de desembre: no investir ni negociar la investidura d’un president del PP i no cedir respecte al dret a decidir.

Sánchez compta amb el suport tant del líder del PSC, Miquel Iceta, com dels presidents valencià i balear, Ximo Puig i Francina Armengol, i també de la seva executiva i de bona part de l’aparell territorial. A la contra d’un pacte amb Podem té el sector més crític i proper a C’s: el líder asturià, Javier Fernández, el de Castella-la Manxa, Emilio García-Page, i l’extremeny Guillermo Fernández Vara. L’ombra més allargada és la de la baronessa Susana Díaz, en hores baixes d’ençà que va mostrar massa aviat les seves cartes i no va aconseguir el cap de Sánchez després dels pitjors resultats electorals de la història del PSOE. Aquests barons poden forçar el seu líder a haver de consultar qualsevol pacte amb el comitè federal.

El segon punt clau en l’ordre del dia és posar data per al 29è congrés del partit, que haurà d’escollir el futur secretari general. Sánchez, que ja ha dit que optarà a la reelecció, sospesa celebrar-lo a finals de primavera perquè no es qüestioni el seu lideratge si hi ha eleccions anticipades al juny. Una nova cita a les urnes seria l’escenari preferit per Díaz i l’expresident Zapatero. Així, les cartes que Ferraz té avui sobre la taula són les següents:

Pla A: la carta de Sánchez

El líder no hi té res a perdre i vol intentar governar amb 90 diputats

Dimarts, Pedro Sánchez pot haver d’entomar, tot i no voler-ho, l’encàrrec de Felip VI de sotmetre’s a la investidura. El líder del PSOE ja ha dit que, si se’l nomena, acceptarà. L’objectiu del PP és que fracassi i hagi de cedir el torn de nou a Mariano Rajoy. Però després de la finta de la Moncloa i la pressió d’Iglesias, Sánchez ha agafat aire i ha analitzat les seves cartes. L’única manera de sobreviure al càrrec és intentar costi el que costi que el PSOE governi a Espanya amb només 90 diputats. És el que traslladarà al comitè federal. La seva carta, amb aires suïcides, és presentar-se a la primera votació amb pocs acords traçats amb Podem, amb qui es nega a parlar, per ara, i forçar al cap de 48 hores l’aval d’Iglesias in extremis. El discurs seria: o quatre anys més d’immobilisme o juguem a tenir un govern reformista. Sánchez vol transmetre al comitè federal que unes noves eleccions poden permetre a Podem fer el sorpasso al PSOE, però que, en canvi, una legislatura curta els pot permetre reorganitzar-se.

Pla B: el prec de González

Permetre un govern de PP i C’s o bé forçar-ne un de PSOE i Rivera

La vella guàrdia socialista té poc pes al comitè federal, però les seves pressions segur que hi ressonaran. Primer va ser el manifest del lobi d’exministres a favor d’una gran coalició, i després l’entrevista de Felipe González. L’expresident aposta per permetre un govern de PP i C’s o bé forçar-ne un de PSOE i Rivera amb l’abstenció dels populars. La línia vermella? Els “leninistes” de Podem.

Pla C: l’aposta de Zapatero

Anar a eleccions anticipades amb Susana Díaz com a candidata

La candidatura de Díaz ha perdut suports, però si encara algú la defensa és Zapatero. La baronessa també diu no al PP, però censura igualment un acord “si els companys de viatge són els separatistes”. Un encaix difícil, ja que, per ser president, Sánchez necessitaria l’abstenció d’ERC i Democràcia i Llibertat (DL). Ferraz insisteix que “ni busca ni vol el suport dels independentistes”, però confia alhora en la seva abstenció abans de permetre un nou govern del PP. El portaveu de DL, Francesc Homs, va deixar clar ahir davant del rei que no facilitarà un govern del PSOE amb Podem. Més que mai, el vot sobiranista té la clau de la Moncloa.