El PSOE vol que sigui obligatori acatar la Constitució en la presa de possessió i el PP hi treu importància

BarcelonaPedro Sánchez ha anunciat aquest dijous que vol promoure una regulació normativa perquè el nomenament de càrrecs públics requereixi que s'acati la Constitució i es respecti la monarquia parlamentària. Poc després el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha tret importància a aquesta qüestió des de Barcelona, precisament pocs minuts abans que el nou president de la Generalitat, Quim Torra, hagi jurat el càrrec sense fer cap referència a la Constitució ni al rei Felip VI.

"Quan qualsevol governant s'incorpora a l'exercici de les seves responsabilitats ha d'acatar la Constitució", ha assegurat el ministre, malgrat que alguns càrrecs ho facin "buscant fórmules perifràstiques". "Més enllà de les paraules i de les fórmules el que importa és el fons de la qüestió, els fets, les actuacions, i estem desitjant que el Govern de la Generalitat iniciï la seva gestió, es comprometi amb la llei i comencem a treballar", ha sentenciat.

El líder del PSOE ha assenyalat que aquesta qüestió no la va abordar amb Mariano Rajoy en la reunió que van mantenir a la Moncloa dimarts perquè encara no sabia com aniria la presa de possessió de Quim Torra. Sánchez ha obert la porta a elaborar la reforma conjuntament amb l'executiu espanyol o bé, si el PP no la vol impulsar, ho faria el grup socialista al Congrés.

D'altra banda, el líder socialista ha admès que els fets que han tingut lloc a Catalunya no es corresponen amb el delicte de rebel·lió tal com està previst actualment al Codi Penal i defensa que s'ha de canviar per ajustar-lo. El secretari general del PSOE va anunciar aquest objectiu aquest dimecres i aquest dijous ha admès que la petició de modificar implica directament reconèixer que la qualificació del delicte actual no té correspondència amb els fets que van passar a Catalunya l'octubre. "Efectivament", ha contestat Sánchez quan se li ha plantejat aquesta reflexió en una entrevista a Antena 3.

En aquest sentit, el líder socialista ha apuntat que diversos catedràtics han "obert la porta a la sedició". A més, ha admès que no li ha "agradat" que la justícia belga hagi negat l'extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig perquè, al seu parer, "és evident que s'ha comès rebel·lió i sedició". Per això, ha defensat "afinar" el que tingui a veure amb aquests delictes per facilitar el procés judicial i, fins i tot, ha cridat a "fer una reflexió" sobre la necessitat de modificar el sistema de les euroordres. En aquest sentit, ha destacat que no es tracta d'accentuar la "repressió", sinó que creu que el que està promovent és la "defensa de la Constitució".

Crítiques a Torra

Sánchez ha criticat amb duresa Torra i s'ha referit als seus comentaris "supremacistes i xenòfobs" que l'oposició catalana li ha retret els últims dies. El líder socialista ha apuntat que el president electe hauria estat "repudiat" a Alemanya per la resta de forces polítiques i que no hauria pogut assolir cap càrrec públic. A més, Sánchez ha lamentat que Torra "fes mofa" a les portes de la seu de Ferraz durant el comitè federal del 2016 en què l'actual líder socialista va ser apartat.

Sánchez ha recuperat la proposta de Miquel Iceta de fer un govern de concentració a Catalunya i ha assegurat que l'hauria d'haver liderat Inés Arrimadas. Així, ha criticat que la formació taronja no fes un pas per buscar els "sectors moderats del PDECat i ERC" per "trencar el bloc secessionista". "No volen fer política", s'ha queixat, i ha acusat Cs d'utilitzar el "debat territorial com a arma electoral". "El qüestionament de la unitat de les forces constitucionalistes enforteix l'estratègia secessionista", ha criticat Sánchez.