Sánchez recela d’ERC pels comptes

MadridAmb la fi de l’estat d’alarma i havent deixat enrere el pitjor de la crisi del coronavirus, el govern de Pedro Sánchez ha tret del calaix l’únic element que pot donar aire a la legislatura: l’aprovació d’uns pressupostos generals de l’Estat. L’executiu de coalició viu encara amb els comptes prorrogats del 2018, aprovats in extremis pel govern de Mariano Rajoy tan sols un mes abans de la moció de censura. Els comptes són una pedra a la sabata per a Sánchez: el no del Congrés als del 2019 va donar el tret de sortida a dues eleccions generals; els del 2020 han acabat a la paperera després de la crisi del coronavirus, i ara ha engegat tota la maquinària per presentar a finals d’estiu els del 2021. Però la situació Catalunya promet tornar a convertir-se en un factor clau per al futur d’aquests comptes.

Si a principis de l’any passat la polèmica del relator va fer implosionar el diàleg amb ERC i el PDECat, l’horitzó electoral de Catalunya després que el Suprem hagi fixat la vista sobre la inhabilitació del president Quim Torra el 17 de setembre complica el joc d’aliances de Sánchez. Fonts de la Moncloa admeten que unes previsibles eleccions anticipades a Catalunya podrien complicar encara més les negociacions, tenint en compte que la intenció de l’executiu és presentar els comptes al setembre i que el debat d’esmenes a la totalitat se celebri a l’octubre, quan justament el Suprem podria resoldre sobre la inhabilitació de Torra.

Els dubtes sobre quin serà el paper d’ERC són compartits tant pel PSOE com per Unides Podem. El pla A que hi ha sobre la taula ara per ara és la negociació primer amb el PNB i després amb els republicans. I el pla B, explorar tot el recorregut possible amb Ciutadans, a qui la Moncloa ha començat a temptejar les últimes setmanes aprofitant l’acostament per la gestió de la crisi del covid-19. “Veurem fins on volen arribar”, diuen. Sánchez ha donat la consigna a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, de començar els pressupostos de zero, mentre que públicament juga a l’equidistància tant amb ERC com amb Ciutadans.

La primera prova de foc serà aquest mateix juliol, quan el govern espanyol porti al Congrés el nou sostre de despesa, peça clau per a l’elaboració dels comptes estatals. En aquest cas, la taula de diàleg tornarà a entrar en joc en les negociacions. El febrer passat va reunir-se per primer cop a la Moncloa just un dia abans que ERC permetés amb la seva abstenció l’aprovació d’aquesta mesura. Ara la intenció de la Moncloa és portar-la a votació a la cambra just abans de les vacances d’agost. Sánchez s’ha compromès a reunir la taula de diàleg al juliol. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, reclama que sigui abans del dia 15, però fonts de la Moncloa apunten que primer s’han d’entendre ERC i JxCat. Pel camí hi ha la campanya electoral a Galícia i a Euskadi, que culminarà amb les eleccions del 12 de juliol i, poc després, l’homenatge d’estat a les víctimes del covid-19. Està previst que el mes acabi amb una nova conferència de presidents, encara sense data.

L’aproximació a Ciutadans

El joc d’equilibris, doncs, entre Esquerra i Cs durarà temps. El govern espanyol està convençut que els dos partits seuran a negociar per intentar portar el pressupost cap al seu terreny. Fonts d’ERC no es descarten com a socis, però asseguren que tot plegat està “verd” i, a més, les exigències que posen damunt la taula no presagien un camí fàcil. Primer, demanen que la taula de diàleg comenci a donar fruits i, després, que Sánchez triï parella de ball: o ells o Cs. Finalment, apunten que si hi ha eleccions catalanes a la tardor serà una “variable” a tenir en compte i que farà l’escenari una mica més complex, informa Quim Bertomeu.

El partit taronja, per la seva banda, ja no posa el final de la taula de negociació entre la Generalitat i el Govern com a línia vermella per arribar a qualsevol acord, tot i estar-hi frontalment en contra. Això permet a Sánchez mantenir viva la negociació a dues bandes. El president espanyol, a més, ha aconseguit que els ministres de Podem tampoc arrufin el nas amb l’aproximació al partit d’Inés Arrimadas. Les crítiques de moment se circumscriuen al grup parlamentari, mentre que a l’executiu de coalició es veu amb bons ulls que una força de la dreta aixequi el cordó sanitari. S’entén com un baló d’oxigen per a la legislatura, encara que el preu a pagar sigui la renúncia a part del pla de govern. María Jesús Montero s’obria dimarts a “modular” el pacte amb Podem per fer-hi cabre Cs. El partit de Pablo Iglesias assegura que el pla fiscal no està en joc, però sí el control de la despesa.