Sánchez vol “unir Espanya” amb polítiques socials

El programa del PSOE, sense referències a Catalunya, dilueix l’aposta federal

Pedro Sánchez, ahir, rodejat de banderes espanyoles i europees en la presentació del seu programa per a les generals.
Dani Sánchez Ugart
27/03/2019
3 min

MadridPedro Sánchez va desgranar ahir el gruix de les seves propostes electorals per als comicis del 28 d’abril, en què aspira a revalidar una majoria que li permeti continuar sent el president espanyol. En un acte a Madrid, envoltat de banderes espanyoles i europees, el líder socialista va defensar el seu projecte, basat en mesures socials, de coneixement i de regeneració, com la millor manera d’“unir Espanya i els seus territoris” respecte als que volen una “Espanya enfrontada”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Malgrat aquest objectiu, en tot el programa, de 110 punts, només hi ha una referència al model territorial –que no és directa a la qüestió catalana–, i es limita a defensar un enfortiment del model autonòmic “com a instrument fonamental del reconeixement de la singularitat de cada comunitat autònoma”, desenvolupant els seus mecanismes de participació en l’activitat legislativa a escala espanyola. No hi ha referències federalistes ni al·lusions a la plurinacionalitat, com sí que havia fet en els anteriors programes electorals, o en el congrés en què va recuperar el liderat del socialisme espanyol.

Per fer possible el programa, que inclou novetats com la vinculació de les pensions a l’IPC –augmentant les aportacions de l’Estat a la caixa de la Seguretat Social, amb l’objectiu d’eliminar el dèficit del sistema en cinc anys–, Sánchez va demanar un suport massiu a les urnes al PSOE, que apareix com a líder destacat en les enquestes, però sense una majoria de govern assegurada: els dubtes recauen en la negativa de Cs a pactar-hi, i sobre la posició que adoptaran els independentistes i el mateix PSOE respecte a aquests últims en la futura negociació per formar govern.

Sánchez vol que el futur executiu depengui “de les seves pròpies forces”, en una al·lusió clara a la voluntat de governar tot sol, cosa que sembla impossible segons els sondejos. L’alternativa al seu govern, que per a ell és el que “mira endavant”, és una “involució”, segons va dir, representada per un executiu de les tres dretes. I, per aconseguir-ho, va demanar passar per damunt de “qualsevol ideologia” i sumar esforços per parlar “de les coses del dia a dia”, i deixar enrere l’enfrontament territorial.

El programa de Sánchez té un biaix a l’esquerra, i l’allunya de la possible aliança amb Cs. De fet, algunes de les mesures incorporades, com la pujada dels impostos a les rendes altes, van ser pactades amb Podem en l’acord de pressupostos del 2018, que finalment va quedar en lletra morta per la derrota parlamentària. També inclou mesures econòmiques com la proposta d’una renda mínima garantida per als joves, que ja incorporava el programa de Sánchez a les eleccions del 2015 i el 2016; l’increment de la pressió fiscal a les grans empreses, i la creació d’una taxa a les tecnològiques i una altra a les transaccions financeres, que haurien de servir per incrementar la recaptació i poder tirar endavant les mesures de millora dels serveis públics. D’aquestes, destaca la incorporació de la salut bucodental en el sistema públic i l’increment de la despesa pública en beques.

Davant l’auge de Vox, i tot i la polèmica generada per l’intent d’exhumar el cadàver de Franco del Valle de los Caídos, Sánchez també proposa prémer l’accelerador en la llei de memòria històrica, un punt en què xocarà frontalment no només amb l’extrema dreta de Vox, sinó també amb el PP de Pablo Casado, que proposa derogar la norma i substituir-la per una de concòrdia. Per aquest objectiu, entre d’altres, ha fitxat el fill d’Adolfo Suárez, número 2 de la candidatura popular per Madrid.

En un acte a Zamora, al vespre, Sánchez va rebutjar lliçons de “patriotisme” de les dretes i va defensar que la millor manera de demostrar-lo és “governant fent coses per al país”. El líder socialista va tornar a establir la dicotomia entre una Espanya “que avanci o una que retrocedeixi”, i va considerar que Santiago Abascal, Albert Rivera i Pablo Casado “opositaven per veure qui serà el líder de l’oposició en les pròximes eleccions”. En referència a l'intercanvi d'oferiments del PP i Cs, va criticar que “es reparteixen els seients abans de les eleccions”. Tot i així, va fer una crida a no relaxar-se, perquè “la dreta juga a l’abstenció”, i va apel·lar a l’esperit de la Transició per carregar contra el “cordó sanitari” al PSOE.

stats