Sánchez ven una Espanya “justa i plural” a Estrasburg

Enviada especial a EstrasburgEn una setmana Pedro Sánchez ha afegit dues fites al calendari en la història dels presidents d’Espanya. Ja és el primer en publicar un llibre mentre és al càrrec i també el primer que s’ha reunit amb el president del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta segona realitat pren importància per com i quan ha tingut lloc: cinc dies abans de l’inici del macrojudici als presos polítics del Procés, que tenen justament el TEDH com l’última esperança de ser posats en llibertat.

Durant la visita a Estrasburg, l’agenda del president espanyol va estar farcida de reunions al Consell d’Europa i al TEDH, enfocades a la diplomàcia i a la imatge exterior de l’Estat. Malgrat la importància que la Moncloa va conferir-li a la missió, Sánchez només va permetre que se l’escoltés a la sala del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, on –també de manera poc habitual– va pronunciar un discurs públic per contraatacar alguns dels fronts que té oberts a l’Estat. Tot amb una voluntat clara: defensar que Espanya és una democràcia plena en què “l’imperi de la llei, el respecte a les institucions i la protecció dels drets humans no estan en qüestió”.

La coincidència al calendari entre aquest argumentari i el judici és una qüestió que el govern espanyol justifica amb la casualitat. La Moncloa insisteix que la trobada estava concertada des del desembre (quan ja se sabia que el judici seria entre finals de gener i principis de febrer) i que es tracta d’una reunió de treball formal en la línia d’altres trobades institucionals que manté habitualment l’executiu estatal. Segons un portaveu del TEDH, les reunions del president d’aquest tribunal (ara Guido Raimondi) amb caps d’estat o de govern s’han incrementat els últims anys, però fins ara no se n’havia produït cap amb cap president espanyol.

Sánchez va reunir-se amb el secretari general del Consell d’Europa, Thorbjorn Jagland, i el mateix Raimondi. En totes dues reunions, segons fonts del govern espanyol, va reivindicar que el sistema judicial espanyol dona totes les garanties als seus ciutadans. Les mateixes fonts (cap representant del TEDH va oferir la seva visió sobre la reunió) asseguraven que el president del TEDH va ratificar que Espanya té un sistema judicial altament garantista gràcies a l’existència del Tribunal Constitucional i va dir que no es va parlar explícitament del judici al Procés ni de Catalunya, sinó de la “situació general d’Espanya”.

Catalunya tampoc va ser mencionada directament durant el discurs que Sánchez va pronunciar davant els 47 ambaixadors del Consell d’Europa. En canvi, sí que va posar en valor que un dels motius pels quals Espanya protegeix els drets de tots els seus ciutadans és precisament perquè, després de superar una llarga dictadura, l’Estat es va dotar d’una estructura descentralitzada que garanteix que “les diferències i particularitats dels espanyols estiguin igualment protegides”. I va enviar un missatge tant als que reclamen més autonomia com als que l’acusen de voler desmembrar Espanya: l’estructura “federal” de l’Estat permet les diferències i a la vegada queda garantida també “la unitat d’Espanya, assumint que unitat no significa homogeneïtat”.

En un discurs que va retocar fins a última hora, va enviar un altre missatge al Partit Popular i Ciutadans. Després de la polseguera que ha aixecat (també al PSOE) la voluntat d’habilitar la figura del relator en la taula de diàleg entre els partits catalans i la Generalitat, Sánchez va defensar-se assegurant que “quan es prima la crispació per sobre de l’acord” o quan es “defensen fórmules simplistes, anacròniques i fracassades per resoldre problemes complexos la democràcia es debilita”. Però de nou repartint el pes entre tots els fronts que el pressionen, l’independentisme i la dreta, va acusar del mateix els que “primen la ruptura unilateral sobre la cerca de consensos”, un retret també per als independentistes.

No es pot governar “excloent les minories”, va dir, i va posar en valor la diversitat cultural i lingüística d’Espanya, amb la llengua catalana al capdamunt de la llista. Sánchez va fer èmfasi en el respecte a la pluralitat de l’Estat, però també va demostrar que el seu relat concorda amb el del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, que fa unes setmanes va anar a Brusel·les a assegurar que els “famosos 1.000 ferits de l’1-O” eren “ fake news”. Sánchez no va citar els atesos l’1 d’Octubre, però sí que va acusar l’independentisme de generar una imatge de vulneració de drets que és falsa. Espanya és una democràcia “plena i avançada”, va dir, perquè “assumeix com a propis els principis de separació de poders”, defensa la “independència judicial” i té “un dels sistemes més garantistes del món”. “En temps de fake news, de construcció de realitats augmentades i fets alternatius, no deixaré mai d’apel·lar a dades reals, objectives i constatables”, va concloure. Sánchez ja ha defensat Espanya a Estrasburg abans que hi arribi el judici del Procés.

Les claus de la visita de Pedro Sánchez a Estrasburg

El Consell d’Europa

No és una institució europea. És un organisme d’adhesió voluntària per a la defensa dels drets humans, la llibertat d’expressió, la dels mitjans i la d’assemblea, la igualtat i la protecció de les minories als 47 països que l’integren. També controla el progrés dels estats membres en totes les àrees que defensa i fa recomanacions a través d’organismes experts independents. El constitueixen el Comitè de Ministres, amb tots els ministres d’Exteriors dels estats membres, i l’Assemblea Parlamentària, formada per parlamentaris de cada estat membre. El TEDH és part del Consell.

El discurs

S’han pronunciat diversos discursos institucionals al Consell d’Europa des que es va crear, però, com explica un portaveu de la institució, és poc habitual que un primer ministre (o president en el cas de Sánchez) pronunciï un discurs davant el Comitè de Ministres, el més habitual és fer-ho davant l’assemblea de parlamentaris. En el cas d’Espanya, l’últim va ser José Luis Rodríguez Zapatero, el 2009, quan Espanya ostentava la presidència del Comitè. Adolfo Suárez, Felipe González i els reis també hi han pronunciat discursos.