Sánchez posa el conflicte català al congelador

MadridA Pedro Sánchez li ha tocat la loteria. I no de manera figurada perquè Alberto Núñez Feijóo no acaba d’arrencar com a líder de l’oposició, sinó de veritat: en concret li han tocat 320 euros, segons ha explicat ell mateix als periodistes que han assistit a la tradicional copa de Nadal de la Moncloa. En la distància curta, el president espanyol reparteix somriures i paraules amables, però sobretot exhibeix el que considera que són els seus dos grans trumfos: haver posat el conflicte català al congelador i haver demostrat que Feijóo no té cap tipus de lideratge. Evidentment, les dues coses són discutibles, però ell s’ho creu. Anem a pams.

Pel que fa a Catalunya, Sánchez considera que amb els indults, el canvis al Tribunal de Comptes, la derogació de la sedició i la rebaixa de penes de la malversació sense ànim de lucre ha complert amb la promesa de desjudicialitzar el conflicte i retornar-lo a la política. "Portem molt de temps parlant en negatiu de Catalunya, ara toca fer-ho en positiu", afirma. I què ha aconseguit ell amb aquesta estratègia? Doncs Sánchez considera que ERC ha acceptat que el que va passar l’octubre de 2017 era delicte (no de sedició, però delicte), que s’ha trencat la unitat de l’independentisme i que la via unilateral ha quedat definitivament aparcada. Touché.

Sense taula de diàleg

Òbviament, el que no diu Sánchez és que el rèdit més important que en treu és el suport parlamentari d’ERC i, per tant, la seva continuïtat a la Moncloa. Per tant, el 2023 serà un any electoral a Espanya en què el conflicte català quedarà congelat a l’espera de quins són els efectes pràctics de les reformes legals (atents a les noves euroordres de Llarena i a la revisió de les inhabilitacions dels indultats) i, sobretot, de si Sánchez necessita ERC per a una segona investidura. "El diàleg ja s’ha consumat", afirmava una ministra. La taula de diàleg també es congela almenys fins després de les municipals.

Però on més gaudeixen els lampistes monclovites és parlant de Feijóo. "Ha comès un error de càlcul brutal, la gent ja no parla de la sedició i a més ha vist fins on està disposada a arribar la dreta", afirma un d’ells. A un ministre se li escalfa la boca i està a punt d’acusar els membres del TC de prevaricadors, però frena a temps. Sánchez, amb una cervesa a la mà, no dubta a veure el PP en una dinàmica "trumpista". Com que ja estan totalment en mode preelectoral, a la Moncloa veuen l’alcalde de Madrid, Martínez-Almeida, com el "cérvol coix", és a dir, el punt feble del PP a les pròximes municipals. "No ho noteu que no acaba de funcionar?", es pregunta un estret col·laborador de Sánchez fent el gest d’ensumar l’ambient.

"Si traiem millors resultats a Barcelona i a Madrid, cosa que farem, tindrem més vots totals que el PP, i tot el seu discurs s’enfonsarà perquè necessiten una gran victòria", afirma un estrateg electoral. I així, entre missatges interessats dels amfitrions, canapès i selfies a la porta de la Moncloa, la congregació politicomediàtica es va dissolent. A fora, als carrers de Madrid (i de tot arreu), la gent s’afanya a buscar els darrers regals de Nadal.