Sánchez planteja un plebiscit entre ell o Rajoy a les bases

MadridPedro Sánchez no pensa donar per perduda la batalla contra els barons crítics del seu partit. Tot i els mals resultats del PSOE en les eleccions basques i gallegues de diumenge, el líder del partit vol plantar cara fins a quedar-se sense cap roc a la faixa. I l’últim que ha trobat és la convocatòria d’unes primàries i d’un congrés a corre-cuita que lligui els temps del partit als de la investidura i plantegi a la militància un plebiscit entre l’abstenció a un govern de Mariano Rajoy o la formació d’un executiu del canvi.

Ahir va reunir la comissió permanent de l’executiva del PSOE i va anunciar la seva intenció que la consulta a la militància sobre qui ha de liderar el partit sigui el 23 d’octubre, només set dies abans que el rellotge constitucional marqui l’hora de convocar noves eleccions. Sánchez no té assegurat que aquest congrés es produeixi, perquè haurà de convèncer els barons crítics al comitè federal del partit dissabte. Però ahir va mostrar-se “convençut” que els dirigents que fa setmanes que critiquen la seva postura públicament no s’oposaran que sigui la militància qui tingui l’última paraula. Si se’n surt, haurà deixat l’oposició liderada per la presidenta andalusa, Susana Díaz, amb magres opcions de bastir una alternativa a temps.

Sánchez desafia els barons a presentar-se davant de les bases amb la impopular bandera de l’abstenció a Rajoy. “Si algú té una alternativa millor, que faci un pas endavant”, va dir. I aquesta declaració de guerra interna té una conseqüència palmària en la governabilitat espanyola. Si hi havia cap possibilitat que Sánchez cedís a les pressions internes i accedís a fer possible un govern de Rajoy, s’han esvaït -aposta tan fort pel no que està disposat a deixar la secretaria general del partit abans de canviar de postura-. Els sectors més hostils a l’actual direcció de Ferraz ja van deixar clar ahir que no ho posaran fàcil, ni tan sols pel que fa a la convocatòria del congrés. Eduardo Madina va ser un dels socialistes més crítics amb el moviment, i va demanar a Sánchez que es deixés estar de convocar unes primàries i assumís “responsabilitats”, mentre que des del PSOE andalús van titllar el moviment de “cortina de fum” pels mals resultats electorals a Galícia i el País Basc diumenge.

Però fins i tot si els crítics aconseguissin presentar un candidat a temps i que aquest guanyés les primàries, la nova direcció no quedaria completament formada fins a principis de desembre, quan es convocaria el congrés. Tot i així, Sánchez va argumentar que hi ha prou temps, entre el 23 i el 30 d’octubre, de fer bona l’opció guanyadora en les primàries i evitar in extremis unes noves eleccions. Si guanyen els crítics, podran abstenir-se; si guanya ell, confia a tenir preparada l’alternativa que seguirà negociant, va dir, en les pròximes setmanes.

S’obre a pactar amb ERC i el PDC

En aquestes negociacions Sánchez continua mirant, preferiblement, a Podem i Ciutadans, a qui segueix demanant que aixequin els vetos mutus. Però el líder socialista cada cop es distancia més de la vella línia vermella que li va dibuixar el comitè federal després de les eleccions del 20 de desembre i que li impedia negociar amb els independentistes. “Els espanyols i els catalans han volgut que part d’aquesta governabilitat hagi d’incloure la variable d’aquestes forces”, va dir ahir, en un circumloqui que suposava l’obertura més clara a comptar amb els vots d’ERC i el PDC al Congrés que ha fet fins ara el socialista.

L’horitzó d’unes primàries, però, li complica la negociació. De fet, va reconèixer que no podrà “tancar cap acord” fins que no tingui “l’aval” dels militants. I obrir la via de negociació amb independentistes suposaria donar munició a l’oposició interna, que alimentaria el discurs de la por dels sobiranistes catalans de les bases. En última instància, Sánchez s’arrisca a la possibilitat d’anar a unes terceres eleccions. Si això passa, juga amb l’esperança que Podem perdi un bon grapat de vots, i el seu partit es consolidi “com a alternativa al PP”, i no com un partit “subaltern”, com passaria, segons ell, si s’abstinguessin en la investidura de Rajoy.

Sánchez va admetre que ell ho tindrà “més difícil” per arribar a temps a un debat d’investidura si guanya les primàries que els seus opositors, perquè hauria d’activar la maquinària constitucional, a més de tancar l’acord. Però al socialista encara li queda esperar que el pànic de Ciutadans i Podem a un resultat nefast en unes terceres eleccions li permeti governar en solitari, amb un sí de franc dels liles i una abstenció dels taronges.

Sánchez segueix atrinxerat i jugant amb els temps per sobreviure a la guerra interna.