Sànchez planteja canvis a l’ANC per repetir de president

Barcelona“Algú haurà d’analitzar un dia el paper de cadascú en aquest espectacle. Per a mi, s’han creuat massa línies vermelles”. Aquesta frase, d’un alt dirigent de l’ANC, resumeix la sensació que ha planat sobre el si de la principal entitat independentista els dies previs a les eleccions del secretariat nacional, una lluita que es plasmarà avui a les urnes. En aquesta campanya han aflorat desacomplexadament les faccions de l’associació presidida per Jordi Sànchez, que fins ara es mantenien soterrades. Precisament per aquesta polarització, fonts de l’entorn del president afirmen que Sànchez vol impulsar canvis en el funcionament intern de l’ANC. Si és el més votat avui, ho farà des de la presidència. Si no ho és, es limitarà a quedar-se al secretariat i només es plantejarà repetir al capdavant de l’entitat si l’hi demana una part important de la direcció i sempre a canvi de modificar les dinàmiques internes.

Fonts pròximes a Sànchez creuen que, després d’una campanya tan polèmica, és difícil que ocupi aquest càrrec algú sense la legitimitat “directa” del soci. La intenció contradiu el que va fer fa un any, quan va accedir a la presidència tot i ser el quart més votat. Una circumstància possibilitada per un sistema (els socis escullen el secretariat i després la cúpula tria el president) ratificat en l’última assemblea general.

L’actual funcionament intern, segons l’entorn del president, possibilita que l’entitat sigui “un regne de taifes”. La modificació que defensa Sànchez, segons les mateixes fonts, passa per canviar la forma d’elecció dels membres del comitè permanent. El formen 15 figures: la presidència, la vicepresidència, la tresoreria, el secretari i tots els coordinadors de les comissions de treball en què es divideix l’ANC. Segons els consultats, si un sector aconsegueix dominar els diferents grups d’acció aconsegueix el control de l’entitat. La proposta seria escollir per sorteig els coordinadors.

Un any ple de tensió

A l’ANC sempre hi havia hagut turbulències just abans de les eleccions anuals, però en cap cas la tensió ha arribat a les cotes d’aquesta convocatòria. I és que l’enfrontament a l’entitat es remunta al moment en què Sànchez va prendre el relleu a Carme Forcadell -ara fa un any- imposant-se a Liz Castro, que havia sigut la més votada pels socis. Des d’aleshores, cada decisió ha anat precedida d’enfrontaments i de crítiques creuades de partidisme: els més distants amb Sànchez l’acusen d’estar a les ordres de CDC; en canvi, els afins veuen els opositors pròxims a ERC i la CUP.

Tot i que per estatuts està prohibit fer campanya per a les eleccions al secretariat, la batalla entre els sectors de l’entitat s’ha mediatitzat i han aflorat els retrets. L’alternativa a Sànchez està impulsada per Liz Castro, Agustí Alcoberro, Josep Sabaté, Quim Torra i Antonio Baños, entre d’altres. “Ningú es mereixia una campanya així”, reflexiona un dels crítics, que no amaga la seva preocupació per com serà la futura convivència a la direcció. “A partir del 21 de maig [data per escollir el president] haurem de treballar junts per la independència”.

Candidats amb “irregularitats”

La setmana de campanya no ha sigut fàcil per a l’ANC. Diumenge a la nit totes les mirades es van dirigir a la junta electoral de l’entitat, que havia vetat la candidatura de Torra i Jordi Calvís per incompatibilitats. Tanmateix, una posterior interpretació dels reglaments interns (els dos afectats van presentar al·legacions) i el precedent de Sànchez (va ser adjunt al Síndic de Greuges fins després de ser escollit president) van fer recapacitar aquest òrgan, que tot i això va reconèixer que havien deixat passar “irregularitats”. Aquest comentari va fer que alguns membres de la direcció sortint pròxims a Sànchez acusessin els crítics de joc brut: consideraven que hi havia una maniobra per utilitzar la junta electoral per fer campanya.

Els episodis de tensió entre les faccions no acaben aquí. Un article publicat dies abans de les eleccions sobre el procés constituent i signat per 23 candidats crítics amb Sànchez va activar la vella guàrdia: l’exvicepresident Jaume Marfany i el cofundador de l’ANC Pere Pugès van respondre acusant els contraris a Sànchez de voler controlar l’ANC de manera “partidista” i d’intentar “subordinar-la” a les formacions.

El pronunciament va ser contestat hores després per l’entorn de l’actual presidenta del Parlament i ex cap de files de l’ANC, Carme Forcadell. Ignasi Termes (un dels artífexs de les mobilitzacions massives de l’11-S) i Jaume Terribas, exmembre del secretariat, van carregar contra l’entorn de Sànchez per “fer servir les males arts de la política” i “tergiversar” decisions ja aprovades pel secretariat nacional durant el seu mandat. Les eleccions d’avui marcaran el futur de l’ANC, on un sector i l’altre s’hauran d’entendre per tirar endavant l’entitat.

Una votació amb resultat incert

Avui els socis de l’ANC podran votar presencialment els membres del secretariat per als pròxims dos anys. La direcció de l’entitat està formada per 77 integrants: 25 representants nacionals, 50 de territorials i 2 representants exteriors. Les eleccions internes es fan per llistes obertes i es vota de manera nominal, és a dir, cada elector pot escollir fins a vint-i-cinc noms de la quota nacional i tants representants com li toquin per assemblea territorial. A diferència dels mandats de Carme Forcadell -quedava en primer lloc a molta distància-, el resultat d’aquestes eleccions és “incert”, opinen diverses fonts. Tot i que posen en relleu la projecció pública dels crítics, com l’exdirigent de la CUP Antonio Baños o l’expresident d’Òmnium Quim Torra, apunten que l’actual president, Jordi Sànchez, s’ha “treballat el territori”. Està previst que els resultats provisionals es facin públics avui al vespre, tot i que els definitius no se sabran fins a recollir el vot de les assemblees exteriors.