Sánchez ofereix negociació formal a Podem i C’s

MadridQuaranta-tres dies. Són els que ha perdut la política espanyola, en un bucle de missatges repetitius i vetos als pactes que no han permès cap avenç, des de l’endemà de les eleccions i fins ahir al vespre, quan el serial de la investidura del nou president va fer un gir. Un gir que, si bé no resol la situació, sí que pot servir per cremar alguna etapa. A hores d’ara hi continua havent tres opcions, però l’ordre d’execució s’ha alterat. Fins ahir era Mariano Rajoy qui, com a vencedor del 20-D, havia de prendre la iniciativa i formar govern. Fa dues setmanes el rei Felip VI l’hi va encarregar, però davant la falta de suports (“El PSOE no vol ni dialogar amb mi”, es va tornar a lamentar ahir) va declinar intentar formar govern. Ahir el monarca, després de la segona ronda de contactes, no va ni proposar-ho al líder del PP, que aquests dies no ha aconseguit anar més enllà dels seus 123 escons. Va encarregar la responsabilitat, d’acord amb el que havien parlat al matí, a Pedro Sánchez, líder del PSOE.

Té només 90 escons però es veu capaç d’arribar a un acord amb Podem (69) i C’s (40), tot i que es veten l’un a l’altre. Tampoc anirà a buscar els vots independentistes. Malgrat tot, si ERC o CDC el votessin o s’abstinguessin amb l’ànim de fer fora Rajoy, aquest no serà un motiu per refusar la investidura. Al fons de tot, la tercera i cada cop més versemblant opció de repetir eleccions, ja que el nus polític és lluny de desfer-se.

Sánchez va demanar ahir un mes al president del Congrés, Patxi López -i li va ser concedit-, abans de convocar el debat d’investidura a la cambra alta (a partir del primer, caldrà escollir en dos mesos un president o es convocaran automàticament nous comicis). Assegurava que ell va “de debò” i que avui mateix obrirà converses formals (fins ara no ho havia volgut fer, per desesperació de Podem) i nomenarà un equip negociador. Amb l’encàrrec acceptat, explicava al vespre els objectius del seu govern “reformista”, que vol a tres i des del “diàleg”. En aquest mes Sánchez haurà de negociar, i si aconsegueix tancar acords presentar-los a la militància i a un comitè federal dividit -per aquest ordre-, que els validaran o els tombaran.

Rajoy no ha estat gens actiu des de l’endemà de les eleccions. Ja des del primer moment va assumir que d’entrada el PSOE no li donaria suport, ni a ell ni a cap altre candidat del PP. A partir d’aquí, espera que l’alternativa del PSOE s’estimbi i que Sánchez s’estovi. La seva proposta és un govern de coalició amb socialistes i C’s, que sí que estarien disposats a explorar aquesta fórmula. Com a última opció, unes noves eleccions entén que l’afavoririen. El líder del PP, que no pensa renunciar i que tornarà a ser candidat si hi ha eleccions, va dibuixar ahir la seva estratègia per a les pròximes setmanes amb certa claredat.

Rajoy pot confrontar opcions

El president espanyol va afirmar que la seva proposta “va endavant” i es manté damunt la taula i que ara, de fet, es podrà contrastar amb una que serà “heterogènia, contradictòria i experimental”, ja que dóna per fet que Rivera no hi participarà i que només podrà comptar amb Podem “i amb els independentistes”. Just quan el rei rebia els dos grans aspirants, la Fiscalia, dirigida pel govern del PP, obria diligències contra el portaveu de Democràcia i Llibertat (DL), Francesc Homs, pel 9-N. Els seus vuit vots o els nou d’ERC poden ser claus per investir Sánchez, i el PP sembla disposat a fer servir tots els mecanismes per recordar qui posa en perill la unitat d’Espanya i, per tant, amb qui no es pot pactar. Sánchez no s’hi vol entendre i té com a línia vermella la unitat d’Espanya -tant ERC com DL, de fet, també refusen votar-lo o abstenir-se si no es compromet a avalar un referèndum-, però com a mínim hi vol parlar.

El líder socialista va afirmar que el PP no ha de témer quedar-se fora de joc en les grans reformes que vol promoure, entre elles la de la Constitució. Els vots del PP són imprescindibles i en assumptes com la unitat d’Espanya o la lluita contra el terrorisme, va dir, els conservadors hi seran. També va deixar clar, això sí, que en cap de les fórmules de govern que ell es planteja hi entren els populars, “un partit que ara és víctima dels seus dirigents”.

La iniciativa la té formalment Sánchez, que fins ara ha tingut un diàleg escàs i estèril amb Pablo Iglesias. Una sintonia personal que és gairebé tan escassa com amb Rajoy. No han servit de res els manifestos, en el cas d’una esquerra que combat contra l’hegemonia i els emissaris del món empresarial, entre els líders del PP i el PSOE. El rei ho va encarregar a Rajoy, que va declinar intentar formar govern. Ara a Sánchez, que afrontarà un repte gegantí. Com a mínim es cremarà una etapa.