Sánchez obre la via per aprovar els pressupostos amb ERC
Els republicans no es tanquen a negociar els comptes si abans la taula de diàleg dona fruits
BarcelonaUn cop passats els efluvis de la cimera de l'OTAN, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha hagut de tornar a la crua realitat d'un govern assetjat per la inflació, per les discrepàncies internes i lluitant contra un adversari, el popular Alberto Núñez Feijóo, que és com un fantasma perquè s'exposa el mínim. Davant d'aquest escenari, Sánchez ha arribat a la conclusió que per sobreviure fins al final de la legislatura necessita, en un context de crisi econòmica profunda, aprovar uns nous pressupostos a la tardor. Fins a l'inici de la invasió russa d'Ucraïna a la Moncloa pensaven que, en el pitjor dels casos, podien prorrogar els comptes del 2022. Però ara, amb el risc real de recessió trucant a la porta i el PP jugant la carta de la gestió, els necessiten com si fos oxigen. I aquí és on entren en joc els 13 vots d'ERC. L'ordre que ha donat Sánchez al seu negociador en cap, el ministre Félix Bolaños, és que explori el camí amb els republicans. I de moment ha trobat aigua a la piscina.
La relació entre el PSOE i ERC va tocar fons el 26 de maig, quan els socialistes van aprovar amb el PP la llei audiovisual que s'havien compromès a pactar amb els republicans. Per acabar-ho d'adobar, cinc dies més tard es van fer públiques les dades d'execució pressupostària del 2021: a Catalunya només s'havia executat el 35% mentre que a Madrid s'havia arribat al 184%. Si a tot això hi sumem el malestar per l'espionatge del Catalangate, en aquell moment des del grup republicà al Congrés es veia molt difícil tornar a aprovar uns comptes. Però ara les coses han canviat. Per què? Doncs perquè a Palau s'ha llegit la debilitat de Sánchez com una ocasió propícia per forçar la màquina amb la taula de diàleg. El missatge és molt clar: si Sánchez vol aprovar els pressupostos de l'Estat amb nosaltres, abans la taula de diàleg haurà de donar fruits tangibles, sobretot en l'àmbit del que s'anomena agenda antirepressiva, és a dir, tot allò que té a veure amb les múltiples causes judicials relacionades amb el Procés que afecten polítics però també funcionaris i ciutadans anònims.
Es tracta, en definitiva, de fer servir els pressupostos com a palanca de tracció per donar una nova oportunitat a l'estratègia del diàleg i així demostrar als seus socis de Junts que no és una via morta. La cúpula d'ERC considera que poden fer servir en benefici propi el curtterminisme tradicional de Sánchez, el seu hipertacticisme i, sobretot, l'afuat instint de supervivència que el caracteritza. No confien tant que tingui un pla ambiciós per resoldre el contenciós català com que arribi a la conclusió que per a ell és menor el desgast de fer concessions als independentistes que el fet de veure's sense pressupostos.
És en aquest context que aquest divendres es tornen a reunir la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de Presidència, Félix Bolaños, en aquest cas al Palau de la Generalitat. El seu objectiu és presentar un primer document de garanties i metodologia per a la negociació que desbrossi el camí per a una trobada de presidents que, al seu torn, precedeixi la de la taula de diàleg, si pot ser tot abans de vacances. Bolaños té l'encàrrec d'intentar deixar encarrilat el suport republicà als pressupostos, almenys a nivell polític.
Els comptes de la Generalitat
En realitat, el president, Pere Aragonès, i els membres del seu executiu, inclosos els de Junts, tenen un altre argument a favor d'aprovar els pressupostos de l'Estat. I és que si els comptes de l'Estat es prorroguen, la part dels comptes de la Generalitat que depèn de les transferències de l'Estat es congela. Per tant, aprovar els del govern espanyol permet també tenir més recursos disponibles a la Generalitat just en un context en què la degradació de l'economia fa pensar que es necessitarà més múscul públic tant per ajudar el teixit productiu com per a polítiques socials.
Pedro Sánchez està decidit a resistir fins al final i a vendre cara la seva derrota. I de moment està actuant com és habitual en ell: amb hiperactivitat. Obrint múltiples fronts alhora i llançant missatges en aparença contradictoris. Per una banda, impulsa un ambiciós programa de resposta social a la crisi i reivindica el seu govern com a "incòmode" per als poders fàctics, mentre que per l'altra es desentén de la gestió marroquina de la tanca de Melilla. Per una banda, treu la pols del projecte de memòria històrica i el pacta amb Bildu, i per l'altra s'embarca en un augment de la despesa militar que l'enfronta amb Unides Podem i que, per cert, també s'haurà de reflectir en el pròxim projecte de pressupostos. És en aquest escenari de cops d'efecte a tort i a dret on ha decidit treure del calaix una carpeta, aquesta sí "incòmoda", que tenia guardada al calaix i que porta l'antipàtic nom de Catalunya. Per força els pengen, que diu la dita.
