Sánchez amenaça amb enviar la policia si no es manté l’ordre públic
El Govern descarta ara fer canvis als Mossos i fa una crida a aïllar les “minories violentes”
Madrid / BarcelonaLes paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, apel·lant a la via eslovena –que va acabar amb violència i morts–, sumades a les actuacions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a les autopistes durant el cap de setmana i a les crítiques inicials del Govern als Mossos per les càrregues policials a Terrassa i a Girona, han tornat a posar Catalunya sota l’amenaça de l’article 155. La dreta espanyola fa temps que busca qualsevol excusa per tornar a demanar la intervenció de la Generalitat, però ara, després del fracàs socialista a Andalusia, el PSOE comença a seguir-los el joc. “No ens tremolarà el pols si cal aplicar el 155”, va assegurar ahir la portaveu del comitè electoral dels socialistes, Esther Peña. De moment, davant el que considera una crida política a la violència i una inacció dels Mossos davant els actes protagonitzats pels CDR, el govern espanyol va amenaçar la Generalitat amb tornar a enviar forces de seguretat de l’Estat a Catalunya si el Govern no garanteix l’ordre públic.
L’encarregat de fer l’avís –que arriba en un moment clau, a poc més de 10 dies que se celebri a Barcelona el consell de ministres previst per al 21 de desembre– va ser el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ell va ser un dels tres ministres –al costat de la vicepresidenta, Carmen Calvo, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos– que van fer arribar una carta als seus homòlegs catalans reclamant-los que compleixin el seu deure i garanteixin l’ordre públic a Catalunya. Les tres missives refermaven així el canvi de to del govern de Pedro Sánchez amb Catalunya, traslladant a l’executiu català la preocupació de la Moncloa per les accions dels CDR i demanant-los explicacions. A la carta que Calvo va adreçar al vicepresident, Pere Aragonès, la dirigent socialista retreu al Govern la seva inacció. “Aparentment hi ha hagut un desistiment de les funcions que té atribuïdes aquest govern”, afirma la carta. A més, Calvo adverteix la Generalitat que la seva “obligació” és avaluar els possibles incompliments de la llei que s’hagin pogut produir. De fet, en declaracions a la premsa al matí, la número dos de l’executiu espanyol ja havia anunciat que s’estudiava prendre mesures. “El president de Catalunya no es pot inhibir quan es produeixen situacions que generen preocupació entre la ciutadania. Els fets d’ahir són inadmissibles”, va subratllar.
Intervenció dels Mossos
Més enllà de les tres cartes, el govern espanyol no va voler avançar si prendrà noves mesures, però una de les que tornen a estar sobre la taula –i que ahir va demanar el PP a través d’una moció al Senat– és la intervenció dels Mossos. La via més ràpida per fer-ho és aplicar la llei de seguretat nacional, aprovada el 2015, que permet declarar “una situació d’interès per a la seguretat nacional” i prendre el control de la policia catalana. Només es necessitaria un reial decret.
La pressió sobre el govern espanyol per actuar a Catalunya és forta. Tota la dreta va carregar les tintes ahir contra la Generalitat, a qui acusen de deixar fer als CDR. El líder del PP, Pablo Casado, va tornar a demanar que s’apliqui “d’una vegada” el 155: “La situació a Catalunya és límit”. La petició va ser secundada per Ciutadans, que també va acusar el govern espanyol de no actuar davant dels independentistes. Només Podem va retreure a Sánchez el canvi de to. “Amb mà dura” el PSOE no guanyarà les eleccions, va advertir Pablo Iglesias.
Mentre la Moncloa posava el focus en els Mossos, el Govern intentava tancar la crisi que havia obert dins el cos. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va deixar clar que no farà canvis a la policia catalana per les càrregues de dijous a Girona i Terrassa, uns dispositius que ahir va defensar com a “globalment correctes”. Buch ho va dir en una reunió amb la cúpula dels Mossos en què va descartar canvis immediats, en contra del que havia reclamat abans del cap de setmana el president de la Generalitat, Quim Torra. Fins i tot, segons fonts del departament d’Interior, el conseller va fer autocrítica davant els comandaments del cos pel malestar que s’hagués pogut generar els últims dies.
La polèmica pels Mossos va començar divendres, quan Buch va assegurar que algunes imatges de les càrregues a Girona i Terrassa “no s’ajustaven als principis d’una policia democràtica” i que no li tremolaria el pols “a l’hora de fer fora agents de la Brimo [Brigada Mòbil]”. Diversos sindicats van demanar la dimissió del conseller, i la situació es va complicar quan Torra va plantejar “canvis en els protocols d’actuació” dels Mossos. El president va emplaçar Buch a parlar-ne diumenge: en la reunió, segons van apuntar ahir des de Presidència i Interior, es va decidir treballar “per l’aïllament polític” dels grups minoritaris violents “que qüestionen el dret fonamental a la lliure manifestació”. També es va apostar per no caure en les provocacions de l’extrema dreta i es va reiterar que es revisarien les càrregues, però no es van acordar canvis dins els Mossos.
Frenar notícies falses
La posició de Buch, que divendres havia evitat parlar de canvis, es va mantenir ahir amb la cúpula del cos. El conseller va fer una crida als comandaments que “siguin constants a l’hora de millorar i potenciar els mecanismes de mediació en tots els conflictes, així com de reforçar les estratègies de comunicació” per frenar “la difusió de notícies falses a les xarxes”. Tot i que en els últims dies s’havia especulat sobre el relleu del cap de la Brimo –que va participar en les càrregues de Girona–, Buch va apuntar ahir que si en algun moment hi ha canvis serà per “una decisió interna, que respongui a necessitats estructurals i atenent a criteris professionals i objectius”.
Tot i que després de revisar les càrregues el conseller va rebaixar les crítiques al cos, ahir va demanar que es prenguin mesures “en cas de detectar o constatar actuacions que no s’ajustin a la praxi policial”. Per acabar, Buch va manifestar que la seva prioritat és “defensar” els Mossos i mantenir-los “fora de qualsevol debat partidista”. Un canvi de criteri –frenar el relleu als Mossos– que la CUP va criticar ahir. “Volem que JxCat i ERC ens expliquin per què han canviat de criteri”, va reclamar la diputada Maria Sirvent.
