Sánchez esmena la ministra i confirma la defensa de Llarena
Un bufet belga representarà el magistrat i també la jurisdicció espanyola
MadridEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va reconduir l’actuació del ministeri de Justícia en la demanda civil presentada per la defensa de Carles Puigdemont i quatre exconsellers processats contra el magistrat Pablo Llarena. Segons ha pogut confirmar l’ARA, va consultar la situació el cap de setmana passat amb diversos ministres i experts i ahir la Moncloa va confirmar, a petició del president, que un bufet d’advocats belga defensarà la sobirania jurisdiccional espanyola i el mateix Llarena.
La intervenció del president en el cas Llarena es va produir paral·lelament a la reunió que el consell de ministres va celebrar el cap de setmana passat a Toledo. Segons un comunicat difós ahir per la Moncloa, “El govern va iniciar fa dies els mecanismes necessaris per a la defensa de la sobirania jurisdiccional espanyola i del magistrat del Tribunal Suprem”. El mateix document afegeix que “el govern ha donat des del principi una resposta positiva i ha actuat amb total diligència en aquest assumpte”.
El 24 d’agost les associacions de jutges i fiscals conservadores, així com magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem, es van pronunciar contra la decisió del ministeri de Justícia. Aquest va decidir condicionar la personació d’Espanya en el cas a conèixer la decisió del jutge belga i a diferenciar entre l’actuació jurisdiccional del magistrat Llarena i les seves declaracions a títol particular. També el cap de setmana passat les associacions de fiscals i jutges progressistes van opinar que la defensa de la jurisdicció espanyola passa per sobre de la defensa del magistrat demandat.
Els dictàmens de l’advocada de l’Estat, Consuelo Castro, recomanaven personar-se a Brussel·les per al·legar en nom de Llarena que els denunciants -aleshores imputats- no eren perseguits per les seves idees polítiques. No obstant això, la ministra de Justícia va decidir establir una diferència entre la jurisdicció espanyola i l’actuació de Llarena per les seves declaracions a títol personal. Amb tot, i segons ha pogut confirmar l’ARA, la ministra Delgado va consultar amb la vicepresidenta Carmen Calvo la decisió d’emetre un comunicat per fer pública la seva posició, fet que indica que no va actuar de manera unilateral.
Tensions a l’executiu del PSOE
En la primera versió del seu comunicat públic sostenia que les manifestacions de Llarena a títol particular “podrien ser objecte d’algun tipus d’acció en contra seva”. Més tard, però, va rectificar optant per dir que el govern no podia actuar en relació a aquestes declaracions, “ja que suposaria defensar un particular per afirmacions de caràcter privat alienes a la seva funció”.
La posició de Justícia va provocar tensions al govern. El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, havia acceptat una petició del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i s’havia dirigit al seu homòleg belga, Dider Reynders, en defensa de la jurisdicció espanyola i de Llarena. Borell no va amagar la seva irritació amb la posició de Justícia. I no va ser l’únic.
Quin és el risc de fons que planteja ara la demanda civil? El 5 de juny el jutge Llarena seguia instruint tota la causa. L’objectiu de la demanda contra ell era crear el fonament per poder recusar-lo: l’article 219.8 de la llei orgànica del poder judicial estableix que és motiu de recusació el fet que el magistrat tingui un plet amb algunes de les parts. Llarena segueix sent instructor de la peça separada dels processats que són a l’exterior. Per tant, si la justícia belga accepta el plet, afectaria la seva imparcialitat per seguir sent l’instructor d’aquesta peça separada. En aquests termes, els demandants podrien recórrer per la via d’urgència al Tribunal Europeu de Drets Humans i demanar que se l’inhabiliti per seguir a càrrec de la instrucció. Aquest és el partit que s’està jugant a Brussel·les.