Reforma fiscal

Sánchez, més a prop de salvar el paquet fiscal

El govern espanyol confia en aprovar-lo aquest dijous mentre negocia un impost a les energètiques que pugui convèncer tant ERC com Junts i Podem

El president espanyol, Pedro Sánchez, conversant al Congrés amb la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras.
E. PARRA / EUROPA PRESS

MadridSi a principis de setmana Pedro Sánchez tenia dos possibles revessos sobre la taula, amb la candidatura a Brussel·les de Teresa Ribera i el paquet fiscal, les perspectives per al president del govern espanyol han millorat en el seu tram final. L’executiu espanyol és més a prop de salvar una reforma fiscal que, malgrat que aigualida, insufla aire a la legislatura. Fonts governamentals donen gairebé per fet que aquest dijous aconseguiran aprovar almenys el dictamen que va sortir de l’agònica comissió d’hisenda de dilluns, que es va allargar fins a la una de la nit deixant al caire del col·lapse la majoria plurinacional. Dos dies després que ERC es plantés per arrancar el compromís del govern espanyol que es prorrogaria l’impost a les energètiques si volia salvar l’esquelet de la reforma, els republicans ja no seran un escull un cop constatat que la negociació per tancar un text està avançant millor del que podien esperar aleshores.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els republicans estan oberts a acceptar la condició de Junts que en quedin exemptes “les empreses energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu d’inversió per a la descarbonització”. Ara bé, el decret no estarà tancat encara i la votació del paquet fiscal s’haurà de fer amb la incògnita de si la fórmula que dissenyi el ministeri d’Hisenda aconseguirà superar les reticències dels juntaires quan s’hagi de votar, un mes després que l’aprovi la Moncloa. La principal incògnita és ara què farà Podem, que amenaça amb bloquejar el conjunt del paquet. El partit lila ha exigit “garanties” que Junts i el PNB no tombaran l’impost a les energètiques. Al llarg de la tarda el govern espanyol mantenia converses amb Podem per tractar d’aconseguir almenys l’abstenció dels seus quatre diputats.

Cap on pot anar l’impost?

El govern espanyol està mirant com acontentar Junts, a qui no agrada la idea de mantenir l’impost, i alhora complir amb els partits d’esquerres. Fa un any, en l’última pròrroga de l’impost, l’executiu de Sánchez ja es va obrir a vincular-lo a les inversions en descarbonització amb la idea que les companyies afectades, sobretot aquelles com Repsol o Moeves (antiga Cepsa), poguessin deduir-se aquestes inversions. Les bonificacions haurien de ser molt elevades perquè la dreta hi votés a favor i fonts del ministeri d’Hisenda confirmen que seran “molt significatives”. A més, les energètiques sempre han denunciat que fins ara l’impost afectava els ingressos i no els beneficis. Aquesta opció va estar damunt la taula en el seu moment i ara el govern la podria recuperar.

Davant la possibilitat que es prorrogui un any més l’impost a les energètiques, el sector ha tornat a mostrar el seu rebuig. Aquest dimecres les principals companyies –Naturgy, Repsol, Iberdrola, Endesa i Moeves (antiga Cepsa)– han advertit que si s’acaba aprovant el tribut, es posen en risc “30.000 milions” en inversions. “Noves càrregues impositives sobre el sector energètic tindran un impacte directe i negatiu per a Espanya [...] i sobre la competitivitat, els llocs de treball i la lluita contra el canvi climàtic”, han amenaçat totes elles a través del lobi Enerclub. Fa temps que Repsol lidera la croada contra l’impost. La seva amenaça de paralitzar projectes com el del Camp de Tarragona és el que va abocar Junts a plantar-se en contra del tribut. L’any 2024 aquestes companyies han pagat un total de 1.164 milions d’euros per l’exercici del 2023.

L’impost a la banca

L’altra incògnita del dia serà si s’hi inclou l’impost extraordinari al sector bancari. Dilluns no es va aprovar, però després el PSOE va pactar amb ERC, EH Bildu i el BNG una esmena transaccional perquè es transferís la recaptació a les comunitats autònomes i incrementar al 7% el tipus més alt. Amb tot, hi ha dubtes tècnics que es pugui acabar votant aquesta esmena i que s’hagi de votar l’original, que no incorporava aquests elements. En tot cas, des del govern espanyol apunten que es podria modificar més endavant amb una altra iniciativa.

stats