Sánchez fa un ‘Marlaska’
PeriodistaL’operació Marchena, consumada de forma molt reservada la setmana passada, es va iniciar, segons fonts judicials consultades per l’ARA, fa menys d’un mes. La negociació va tenir en compte els interessos polítics de les dues parts.
El president del PP, Pablo Casado, volia mantenir la influència del seu partit a través d’un magistrat conservador, i va oferir, a canvi, perdre la majoria a dins del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Pedro Sánchez va valorar la rendibilitat -de cara al seu objectiu de “desinflamar” la situació a Catalunya- d’apartar del tribunal el magistrat que havia promogut l’admissió a tràmit de la querella contra els dirigents independentistes i que acabava de confirmar, fa poques setmanes, la conclusió del sumari per part del jutge instructor, Pablo Llarena, dictant la interlocutòria d’obertura del judici oral. Sánchez va trobar, doncs, la possibilitat de fer el que defineix com un nou “gest” al sobiranisme.
Quan va formar el seu govern, Sánchez ja va sorprendre a tothom escollint per a Interior el jutge Fernando Grande-Marlaska, la carrera judicial del qual s’havia vist enfortida pel PP. Sánchez el volia perquè donés la cara a l’hora d’aplicar determinades polítiques -acostament de presos a Euskadi i Catalunya- considerades casus belli per la dreta. Necessitava el jutge com a escut.
A la Moncloa, segons asseguren fonts ministerials, s’estima que aquesta aposta ha donat resultats raonables. En aquesta línia, la possibilitat d’ascendir Marchena des de l’actual presidència de la sala segona i la presidència i ponència del judici oral del Procés fins a la presidència del Suprem i el CGPJ va ser valorada com una peça major. I si, a més, es feia presentable amb la contrapartida d’una renúncia del PP a la majoria numèrica, se’n podia obtenir una rendibilitat a curt termini.
Marge de maniobra limitat
El missatge: Marchena serà substituït a la presidència i la ponència del judici oral pel magistrat més antic, Andrés Martínez Arrieta, un home més moderat però a qui les defenses també van intentar recusar sense èxit. Sánchez ha assegurat cinc anys a Marchena tot i la incerta duració del seu govern i dels futurs resultats electorals del PSOE. A Marlaska pot cessar-lo, però a Marchena no.
És probable -segons apunten fonts consultades per l’ARA- que en les elucubracions d’aquestes últimes setmanes, Sánchez hagi calibrat que, amb el canvi, Marchena tindrà un marge de maniobra molt limitat al tribunal del Procés i un jutge menys implicat en la gestió de la causa com Martínez Arrieta podrà ser més flexible en el desenllaç. I fins i tot pot haver pensat que Marchena pot contribuir a desinflamar la tensió com a part de la retribució pel seu nomenament.
La majoria numèrica del sector progressista (11 vocals) respecte al sector conservador (9) encara s’ha de sotmetre a la prova dels fets. Perquè, a diferència dels del PP, la veu dels vocals progressistes acostuma a convertir-se en una olla de grills. D’altra banda, no es destaca entre ells -encara no es coneix la llista sencera- cap personalitat amb prou autoritat per liderar una oposició a Marchena. N’hi hauria prou que el futur president aconseguís la confiança d’un sol dels membres del sector progressista per assolir la majoria amb el seu vot de qualitat.
PSOE i Podem escullen Rosell
D’altra banda, ahir Pablo Iglesias i Pedro Sánchez van acordar que entre els vocals progressistes hi hagi la magistrada Victoria Rosell. Serà interessant veure Rosell al ple del CGPJ amb Marchena, que va ser qui va admetre a tràmit una querella de l’aleshores ministre José Manuel Soria contra la magistrada, basada en un testimoni fabricat per un jutge de les Canàries. Les diligències van portar aleshores a la renúncia de Rosell del seu escó al Congrés de Diputats. Més tard es va descobrir la falsedat de les acusacions i la querella va ser arxivada. Però la investigació ja havia arruïnat la carrera política de la magistrada.