Sánchez marca límits a les negociacions
MadridEl canvi d’any suposa una invitació als balanços i els exercicis de prospecció per mirar d’establir el que ens espera i com podem afrontar-ho. El més important del 2023 en l’àmbit polític ha estat la constitució d’un govern espanyol de caràcter progressista amb el suport dels partits independentistes. Un equilibri difícil, però no impossible de mantenir. Quant a les perspectives, aquestes darreres setmanes han servit per constatar per on van les preocupacions i quines són les decisions ja preses.
Dono una especial importància al pols que suposen les reclamacions d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, reiterades per Junts i ERC. Ho plantejo així, com un exercici de pressió sostinguda i mútua, perquè de l’altra banda el que hem vist i sentit aquest Nadal és un discurs del rei Felip VI demanant un compliment estricte de la Constitució i unes declaracions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, identificant-se amb les paraules del monarca i afegint que en cap cas preveu la celebració d’un referèndum a Catalunya.
És per això que parlo de pols, perquè imagino que fàcil que ho tindria un caricaturista per dibuixar-nos l’inici del diàleg en aquesta nova legislatura representant els que es disposen a seure per mirar d'arribar a acords portant la camisa arremangada i intentant ensenyar múscul. En definitiva, els independentistes han renunciat –almenys per ara- a les accions unilaterals, però no han canviat el discurs de fons. El govern i el PSOE, per la seva banda, venen a dir que amb l’amnistia ja n’hi ha prou i que mentre es continuï posant el referèndum al centre del discurs polític és molt difícil avançar. De fet, Pedro Sánchez ho va expressar d’aquesta manera a la sortida de la seva entrevista del dia 20 amb el president Pere Aragonès al Palau de la Generalitat.
Els pactes Sánchez-Aragonès
He de dir que les posicions d’uns i altres no em sorprenen gens. El que em preocupa és que amb aquest punt de partida l’intent de negociació es compliqui, quan hi ha moltes matèries en les quals Catalunya no pot perdre el temps ni les oportunitats per avançar, que hi són. Per exemple, sobre finançament autonòmic. L'esperança és que, malgrat les diferències de fons, l’entrevista de Sánchez i Aragonès va posar de manifest que la via dels acords en afers concrets està oberta. Es va pactar reunir la taula de diàleg al començament del 2024, aprovar una llei de plurilingüisme i traspassar la gestió de l’ingrés mínim vital a Catalunya, així com avançar en el de Rodalies. Aquest és el camí. Hi ha molt camp per córrer al marge de la disputa sobre el relat polític dels fets de la darrera dècada.
Per als exercicis de prospectiva convé sortir al balcó i mirar una mica més enllà de les quatre parets. El 2023 ha portat sorpreses, sobretot en l’escena internacional. Però en la política espanyola tampoc n’han faltat. La més important, la victòria electoral del PSOE contra els pronòstics de la majoria de les enquestes. Un cop aconseguida la investidura, el fet clau ha estat la constitució d’un govern de fort to i pols polític, una intenció confirmada amb el nomenament de María Jesús Montero –que ha sonat com a futura “presidenciable”– per a la vicepresidència primera i l’accés d’un tècnic de la casa, Carlos Cuerpo, al ministeri d’Economia, mentre que José Luis Escrivá ha augmentat competències assumint les de la funció pública.
En paral·lel, el govern ha aprovat un decret llei que readapta en termes proporcionats les anteriors mesures anticrisi contra els efectes de les guerres a Ucraïna i Gaza. La taca en aquest quadern és l’aparició de conflictes amb Sumar, que s’equivocarà si no mesura bé la seva estratègia i la seva força. No es tracta d’amagar les discrepàncies, sinó de saber pactar les solucions i no reproduir tensions com les registrades entre el PSOE i Podem la legislatura passada. Vist aquest context, Sánchez no vol continuar jugant amb la sort i està marcant el terreny de joc, tant dins del seu govern de coalició com en les negociacions amb els socis parlamentaris, tot fixant línies vermelles molt identificables.
Les relacions amb els socis
Pel que fa a la relació amb els socis, el líder socialista ha apostat i continuarà apostant amb força per defensar la proposició de llei d’amnistia i per aconseguir-ne l'aprovació al Parlament i l'aval al Tribunal Constitucional. El que podia fer en l’òrgan de garanties ja ho va obtenir fa un any, quan va poder nomenar els dos magistrats que havia de designar el govern i forçar el Consell General del Poder Judicial a renovar els altres dos que li corresponien. Des del gener passat el tribunal té una majoria progressista clara –per set vots a quatre– i seria una sorpresa monumental que considerés inconstitucional la llei que hauria de permetre l’arxivament de totes les causes penals i els expedients administratius o per responsabilitat comptable relacionats amb el Procés. Prèviament, al Senat hi haurà més ball de bastons, però la darrera paraula la té el Congrés.
Mentre aquesta pilota rodi sobre el terreny de joc, parlar de referèndum no serà gaire cosa més que un exercici de retòrica. El govern i el PSOE s’ho miraran de reüll, negant amb el cap cada cop que sorgeixi la qüestió. I probablement les coses continuaran igual fins a les pròximes eleccions catalanes. Tampoc s'ha de perdre de vista que hi haurà urnes aviat a Galícia i el País Basc. Bildu cotitza a l’alça i el PP no ha deixat de fer cants de sirena al PNB per si en un futur considera aconsellable algun canvi de direcció. Cal recordar que va ser el PNB el que va dir que havia obtingut d’Aznar el que no havia aconseguit del PSOE de Felipe González en els més de catorze anys que va governar.
Per prevenir qualsevol risc de fugida d’aquesta mena, Pedro Sánchez està mostrant en aquest inici de legislatura una mà estesa i capacitat de diàleg que intenta projectar en totes direccions. Amb el PP està tot ben difícil, en particular després del canvi al govern municipal de Pamplona, que passa d’Unió del Poble Navarrès (UPN) a mans de Bildu, amb el suport del socialistes. També per això, Sánchez necessita tot el control possible de l’agenda política i mirar de centrar-la en el capítol social. Aquest és el seu repte principal l’any que està a punt de començar.
