MadridAcostumat a lidiar amb toros de tota mena i condició, a Pedro Sánchez la convocatòria d'eleccions a Catalunya l'agafa a contrapeu i l'obliga a reprogramar el GPS de la legislatura. Amb tots els flancs que tenia oberts (amnistia, Puigdemont, cas Koldo, Ábalos, Podem...) el d'unes eleccions anticipades a Catalunya no era al radar de la Moncloa fins fa molt poques hores, quan s'han anat convencent que els comuns no estaven en una mera estratègia negociadora sinó que tenien la voluntat política de castigar el PSC i ERC pel menysteniment que estan patint a l'Ajuntament de Barcelona, singularment la figura d'Ada Colau. Fins dimarts al vespre al govern espanyol no van començar a ser conscients de la bomba que estava a punt d'esclatar.
La situació és ara de màxima incertesa. La primera conseqüència és que Pedro Sánchez ja ha renunciat a elaborar els pressupostos del 2024 i ha ordenat treballar ja en els del 2025. El motiu és que ERC no podia entrar ara en una negociació pressupostària en plena precampanya electoral i, per tant, no calia ni tan sols iniciar un procés negociador amb tan poques possibilitats d'èxit. No es tracta tampoc de cap drama per a Sánchez perquè eren uns comptes que haurien tingut una vida molt curta, un màxim de mig any. En canvi, els del 2025, que en principi hauran de ser restrictius, seran els que marcaran si hi ha legislatura o no.
Quin Govern li convé a Sánchez?
El cas és que els dos mesos que falten per a les eleccions catalanes coincidiran a Madrid amb la tramitació de l'amnistia al Senat, de manera que serà una mena de temps mort durant el qual tot quedarà en suspens i la política es limitarà a les comissions d'investigació i al circ del PP a la cambra alta. A mitjans de maig ja hi haurà amnistia aprovada i s'haurà clarificat el mapa polític català, de manera que serà el moment de tornar a recalcular la legislatura. I aquí és on la cosa es posa interessant, per què quin és el resultat, o millor dit el Govern resultant, que més convé a Sánchez per assegurar-se la legislatura?
Paradoxalment, a Sánchez li podria convenir més un govern ERC-Junts (o Junts-ERC) que no pas un amb el PSC perquè d'aquesta manera tots els seus socis estarien involucrats en la governabilitat i podrien entrar en una dinàmica d'intercanvi de favors. En canvi, un escenari amb Salvador Illa de president desincentivaria el suport a Sánchez de republicans o juntaires, sobretot en el cas que un dels dos o tots dos quedessin fora de l'executiu. És per això que Illa sempre diu que aspira a una mena de govern d'unitat nacional amb ERC, Junts i comuns, però aquesta és una possibilitat certament remota. Tothom a dins del mateix vaixell. Illa s'enfronta ara al mateix problema que ja van patir d'altres abans que ell: els interessos del PSOE no tenen perquè sempre coincidir amb els del PSC, sobretot quan l'inquilí de la Moncloa depèn dels vots dels nacionalistes/independentistes.
Pel que fa al PP, la notícia ha estat rebuda amb molta satisfacció –fins i tot amb un punt d'eufòria– perquè creuen que això pot ser el final de l'aventura de Sánchez i els seus malabarismes constants. Ara bé, per a Feijóo serà també un examen difícil perquè vindrà d'unes basques on haurà tret uns resultats testimonials, i a les catalanes, per molt bé que vagin al PP català, no deixarà de tenir un paper marginal. Això sí, és una oportunitat per fagocitar Ciutadans i situar-se com a primer partit de la dreta espanyolista al Parlament, per davant de Vox, i fins i tot aspirar a la quarta plaça frec a frec amb els comuns.
A Sánchez una victòria del PSC li servirà per agafar impuls de cara a les europees, i per això s'implicarà al màxim en la campanya. Però, com dèiem, una altra cosa serà el Govern que li convingui. Guanyar sí, governar... ja ho veurem. I Yolanda Díaz? Aquest dimecres no ha estat un bon dia per a ella. En el seu entorn hi ha qui no comparteix una decisió que, tard o d'hora, se li pot girar en contra al Congrés.
