Sánchez inicia la campanya per reconquerir el PSOE

MadridPedro Sánchez va a totes per reconquerir el PSOE. Defenestrat per l’arribada de la gestora que va canviar el seu “no és no” a Mariano Rajoy per una abstenció que ha permès un nou govern del PP, i un dia després de dimitir del Congrés per no haver de trencar la disciplina de vot i la seva paraula, Sánchez va presentar candidatura en una entrevista a La Sexta. Va parlar clar i va carregar contra els que considera responsables del viratge del PSOE: de la gestora a Felipe González, passant per Telefónica i El País.

“Tinc ganes, voluntat i forces per ser secretari general, estic més preparat que fa tres anys”, va dir ahir, encara que va condicionar la seva candidatura a sentir l’escalfor de les bases, a les quals prendrà el pols visitant les agrupacions socialistes els pròxims mesos. També ha activat una web per recollir suports. Ho fa per contrarestar un inconvenient: no tenir l’altaveu al Congrés. Va culpar-ne la gestora, a qui va acusar de forçar-lo a dimitir o a assumir l’abstenció: “La intenció d’alguns dels meus companys era treure’m qualsevol tipus de plataforma perquè en el procés de primàries tingui com menys recursos millor respecte als aparells del partit”.

L’ex secretari general va començar a esbossar les línies del seu projecte. Defensa un PSOE en què la militància tingui l’última paraula en les grans decisions. Una formació que s’entengui amb Podem, a qui ja ha perdonat, segons diu, que no el fessin president després del 20-D. Sánchez va argumentar que es necessita “més cooperació” amb el partit de Pablo Iglesias i va lamentar que diversos barons socialistes el forcessin a negar-se a negociar amb el partit lila: “Va ser un error”. També ho va ser, va assegurar, negar-se a entendre’s amb els partits independentistes per demanar-los l’abstenció. Sánchez va donar a entendre que el PDECAT i ERC havien rebaixat les seves posicions amb demandes “assumibles” i va definir Espanya com “una nació de nacions”.

L’ex secretari general socialista va presentar-se com a víctima d’un complot per evitar un govern d’esquerres. Els culpables els va anomenar clarament. Dins el partit, Susana Díaz, a qui va exigir que faci un pas endavant per liderar el PSOE i deixi d’intentar-ho a l’ombra. També Felipe González, a qui va etzibar: “Molts militants no ens sentim reconeguts en ell”. Fora de la formació, poders fàctics com el diari El País -“Em van dir clarament que la línia editorial no facilitaria un govern progressista”-, Telefónica -“César Alierta i altres persones han treballat perquè hi hagi un govern conservador”- i el “sector financer”, que va assenyalar sense especificar.

La data del congrés

La campanya fins a les primàries se li pot fer eterna a Sánchez. La gestora del PSOE andalús, que ara controla Ferraz, vol dilatar al màxim la convocatòria del congrés extraordinari per escollir secretari general. Aconseguiria així un doble propòsit: desactivar un Sánchez mancat d’altaveus i alhora donar temps a Susana Díaz per reconstruir el seu lideratge a l’Estat després d’aparèixer com la principal conspiradora del cop a Ferraz. Un dels homes de la baronessa a Madrid, el nou secretari general del grup socialista al Congrés, el diputat malagueny Miguel Ángel Heredia, ja va avançar ahir que el conclave se celebrarà “sense urgència”. Estudien que les primàries siguin a la primavera i el congrés a principis d’estiu del 2017.

Sánchez va argumentar que la cita ha de ser en un màxim de mig any. Tal com va fer el dia de la seva dimissió, va sostenir que un cop desbloquejada la governabilitat el mandat de la gestora expira i ha de convocar el conclave: “D’aquí cinc o sis mesos hem de celebrar un congrés per curar de les ferides els socialistes. I això només ho pot fer una nova direcció política”.

L’únic mandat de la gestora del PSOE és convocar, justament, aquesta cita. I el seu president, l’asturià Javier Fernández, s’ha tret de sobre aquesta feina. Els socialistes andalusos sostenen que cal un “temps de reflexió” per “refundar” el partit. La seva màxima des de l’últim comitè federal és que “el temps cura les coses”, sobretot per a Díaz. Però algunes agrupacions andaluses defensores del no a Rajoy temen que la baronessa vulgui adaptar el procés d’elecció a la seva mesura per assegurar-se la victòria. Sánchez li va demanar que no jugui amb el partit: “El PSOE no pot dependre de l’agenda personal d’un dirigent”.

Pendent des de fa un any

El congrés està pendent des de fa un any. Malgrat la pressió de Díaz, Sánchez va aconseguir, després del 20-D, ajornar-lo mes a mes. La líder andalusa volia primer que es fixés al gener, després a l’abril, fins que va acabar desistint. El reglament del partit estableix que el congrés federal ordinari se celebri entre 3 i 4 anys després de l’últim. L’últim ordinari va ser el que va escollir Alfredo Pérez Rubalcaba el 2012. Després de la seva dimissió, Sánchez va ser proclamat secretari general l’estiu del 2014. El PSOE, en estat d’excepció permanent, tornarà a celebrar ara un altre congrés extraordinari. Però tot apunta que més tard que d’hora, mal li pesi a Sánchez.

Amb qui s’enfrontarà? L’ex secretari general va reptar Díaz, però el llançament de la campanya de Sánchez s’ha interpretat també en el bloc del no com una forma de desactivar la possibilitat que Patxi López opti a liderar el PSOE. L’exlehendakari ha sigut sondejat per alguns socialistes bascos que el veuen com un líder de consens. López és uns dels barons que més havia abanderat el no a Rajoy, però dissabte va decidir a última hora acatar la disciplina de vot i abstenir-se.

Sánchez va emetre un missatge conciliador, assegurant que “respecta” la decisió de tots els diputats. Després de deixar-ho anar tot, posarà el comptador a zero per presentar-se a la militància no només com un líder que els escolta sinó com el secretari general que pot unir el partit. La seva campanya ja ha començat.