Sánchez i Iglesias es donen una segona oportunitat
MadridDel 21 de desembre al 2 de febrer. Pedro Sánchez es va passar gairebé un mes i mig sense parlar amb Pablo Iglesias per negociar el nou govern. “És el temps de Mariano Rajoy”, deia. Quan l’actual president en funcions va declinar i el líder del PSOE va rebre l’encàrrec, va complir el que havia promès: va buscar un acord simultani amb C’s i Podem. Ja d’entrada, les coses no van anar bé amb la nova esquerra. Va ser més fàcil tancar el pacte amb Albert Rivera. Això va provocar que Iglesias i els seus s’aixequessin d’una taula que havia costat molt reunir i en què també hi havia IU i Compromís. Després, a principis de març, va arribar l’agre debat d’investidura i tot allò del “mestissatge ideològic” i que l’esquerra “no sumava”, contraposat a les portes giratòries, la calç viva del GAL i la corrupció. I gairebé tres setmanes més d’incomunicació entre els caps de files del PSOE i Podem, que es va trencar ahir. Malgrat les diferències i la guerra freda entre aparells, van acordar donar-se una segona oportunitat. Dimecres que ve, dia 30, es veuran de nou les cares en l’intent de fer possible “el canvi” que desitgen els seus electors.
Sánchez i Iglesias havien anunciat que es veurien aquesta setmana però finalment els ha resultat, asseguren, impossible quadrar agendes. Un i altre es van escriure aquest dimecres per Telegram (l’aplicació de missatgeria instantània d’origen rus està menjant terreny a WhatsApp entre els polítics per motius de seguretat), es van posar d’acord en l’hora i al migdia van parlar per telèfon trenta minuts. Que dialoguin a soles ja és un pas, perquè els socialistes es van comprometre inicialment a no obrir cap negociació si no era de bracet de C’s, amb qui tenen un acord de governabilitat. Això era inacceptable per a Iglesias, que vol un pacte de les esquerres “a la valenciana” i que C’s s’abstingui per deixar-los governar. Sánchez es va desdir del compromís amb els liberals, però va avisar que el pacte era “ferm” i que no el revisaria unilateralment. Rivera es va valer dels atemptats a Brussel·les i de la posició de Podem per reivindicar que és el PP el que és necessari a l’acord.
La lluita pel relat és viva
Segons fonts dels dos partits, la conversa entre Sánchez i Iglesias va permetre constatar que la voluntat d’entendre’s “és franca”, encara que segueixen els desacords de fons. Els desacords i una lluita pel relat que diu que és l’altre el que no ha volgut pactar i que ja fa setmanes que dura pensant en unes noves eleccions que es convocaran automàticament el 2 de maig si no hi ha acord.
Segons el comunicat fet públic per les dues parts, el to va ser “molt cordial i de plena voluntat d’obrir un nou marc de diàleg”. Els temes de fons no es van desencallar (la reunió de dimecres serà clau per seguir avançant o deixar-ho córrer), però sí que van coincidir que cal un “govern alternatiu a Rajoy i les seves polítiques” per obrir “un nou temps”. També van criticar que un executiu que és “interí” no respecti el Parlament quan es nega a sotmetre’s al seu control.
La nota de premsa conjunta dels dos partits d’esquerres, que tenen 155 dels 176 escons que donen la majoria absoluta al Congrés, afirma que van parlar de “les reformes necessàries”, no només en l’àmbit constitucional, sinó també fiscal i de regeneració democràtica, ja que en això “hi ha molts punts en comú”.
L’agenda territorial, aparcada
De fet, Sánchez considera que l’acord amb C’s, obert a noves incorporacions però no a grans canvis, ja inclou moltes mesures que proposa Podem. La formació d’esquerres hi troba a faltar més ambició social en temes com ara l’ocupació i no li serà fàcil que, sense revisar l’immobilisme territorial de l’acord, En Comú Podem -que condiciona encara qualsevol pacte a la celebració d’un referèndum a Catalunya- segueixi el camí d’Iglesias.
El líder de Podem hauria traslladat a Sánchez que el seu model és el pacte d’esquerres. Segons els dos dirigents, les discrepàncies, evidents, no impedeixen, però, “el diàleg i la ferma voluntat d’evitar noves eleccions i aconseguir un govern de canvi i estable”. Iglesias va explicar després que estava “content” per haver aconseguit “recuperar el diàleg”.
A la conversa també va aparèixer la crisi dels refugiats i la voluntat que Espanya s’impliqui per aconseguir polítiques europees comunes. I, pel que fa al terrorisme, la necessitat de “defensar la unitat per damunt d’altres diferències”.
Aquest dimecres, la posició de Podem, que encara es nega a signar el pacte antijihadista, era aprofitada per Rivera per treure’n rèdit. El líder de C’s es va llevar piulant que “el desafiament terrorista, sumat al repte de regenerar la democràcia i l’economia, obliga a consensuar un govern reformista a l’alçada”. Més tard recordaven que no es pot governar amb qui no està compromès contra el terrorisme. Manta curta: si Sánchez es tapa el cap (té Iglesias) es destapa els peus (perd Rivera).
El Congrés enceta el tràmit per dur Rajoy al TC
Tots els grups de l’oposició van fer els primers passos per dur al Tribunal Constitucional el govern central, que està en funcions, per la negativa dels seus membres a sotmetre’s al control polític del Congrés. Entenen que hi ha un “conflicte d’atribucions” i que estar en funcions, i tenir per tant les funcions limitades, no és motiu suficient perquè Mariano Rajoy i els seus ministres els esquivin. El govern argumenta que és el de l’anterior legislatura i que no cal que el controlin diputats que no són els que li van donar la confiança i s’aferren als precedents similars d’Artur Mas i Susana Díaz. La mesa estudiarà dimarts que ve la petició dels grups i la següent setmana el ple debatrà si cal presentar el recurs al TC. El PP, que intenta negociar la investidura de Rajoy amb el PSOE, considera que el conflicte només complica el diàleg polític.
