Sánchez ignora la crida del Govern a reprendre el diàleg

SitgesPedro Sánchez va clausurar ahir la 35a edició de les jornades del Cercle d’Economia a Sitges amb perfil baix i una clara voluntat de no generar titulars que poguessin comprometre les aliances postelectorals del PSOE. El discurs del president espanyol en funcions no només va defugir el debat sobre eventuals pactes a l’Estat, les autonomies i els municipis, sinó que només es va referir veladament al Procés i va ignorar l’oferta que vint-i-quatre hores abans havia fet el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en el mateix escenari: reprendre el diàleg amb la Moncloa i tornar al consens de la Declaració de Pedralbes.

El líder socialista, que va centrar gran part de la seva intervenció en qüestions econòmiques i en el paper d’Espanya a Europa, va fer el sord a la introducció del president del Cercle, Juan José Brugera, en la qual li va demanar “perseverar” en l’entesa amb Catalunya i li va recordar les paraules d’Aragonès del dia anterior. “Abans o després, uns o altres hauran d’avançar en la via del diàleg”, va dir, abans de reivindicar la “cultura de la negociació i el pacte” per resoldre un “problema polític”.

Sánchez, a qui no li van preguntar per la qüestió catalana en el torn de preguntes, va limitar-se a criticar els que volen “aixecar falsos murs i fronteres” i va defensar la “cohesió territorial” d’un estat que -va dir-“ha sabut descentralitzar-se”. “Units en la diversitat som més forts”, va sentenciar davant d’un auditori amb una nodrida representació socialista però sense membres de la Generalitat. El president en funcions també va obviar la proposta del conseller d’Economia de negociar el finançament si s’aixeca la intervenció financera iniciada el 2015, i ni tan sols va comentar la crida que havia fet Brugera a “millorar l’autogovern” de Catalunya, solució defensada pel Cercle però també pel PSOE per resoldre la falta d’encaix a l’Estat. Per contra, va posar en valor el pacte constitucional que fa quaranta anys va acabar amb el franquisme i, sense arribar a parlar explícitament d’una reforma constitucional, va deixar clar que aquest pacte no és un “límit” o un “sostre”, sinó el “precedent” que marca el camí al govern espanyol.

Juntament amb la crida a girar full als “problemes del segle XIX”, aquests van ser tots els seus comentaris indirectes sobre el tema català. I al costat d’un esquiu Sánchez, va ser l’alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, qui es va referir a l’oferta de la Generalitat per tornar a la taula de negociació. En declaracions abans de la clausura, el candidat va menystenir una crida que, segons va dir, té un nivell de credibilitat de “tendència zero”. “Alguns dirigents d’ERC venen a aquests fòrums a fer un discurs per agradar a l’audiència, però a l’hora de la veritat són els mateixos que tomben els pressupostos generals de l’Estat [...] i són els primers a vetar senadors”, va dir en referència al bloqueig de l’independentisme a la designació de Miquel Iceta. Collboni, que ahir va tornar a reclamar a Ada Colau un govern de coalició a Barcelona, necessitaria els vots de Cs -només Manuel Valls els ha ofert- per completar l’operació, i per això, entre d’altres, ha d’evitar donar senyals de tebior cap als republicans. Ahir, de fet, la portaveu del partit taronja al Parlament, Lorena Roldán, va qualificar de “vergonyós” el pacte de Pedralbes i el va considerar una de les “concessions de Sánchez al separatisme”.

Al marge de les intencions reals dels socialistes, tant ells com els partits al Govern tenen clar que el diàleg no té opcions de continuar, almenys fins després de la sentència del judici de l’1-O. Abans de reprendre les converses, però, també caldrà veure les conseqüències del paper de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat -que en les seves conclusions definitives s’han refermat en les acusacions de rebel·lió i sedició- i del fet que la Moncloa hagi desacreditat aquesta setmana la petició de l’ONU d’alliberar els presos polítics. Sánchez no es va referir ahir a aquesta qüestió, però sí que va voler definir Espanya com un “gran país” i una “democràcia consolidada” amb un “estat democràtic i de dret”.

Suport per a l’“agenda del canvi”

Convençut que el missatge a les urnes d’aquest últim cicle electoral és que “Espanya ha d’avançar” i fer-ho amb “justícia social”, Sánchez va evitar entrar en la qüestió dels pactes fent una crida a tots els actors polítics, econòmics i socials a treballar per impulsar l’“agenda del canvi” que planteja el PSOE. Una agenda que passa per l’impuls d’una economia “competitiva i sostenible”, la garantia d’unes “institucions netes” i també d’una “societat més plural i justa”. Als empresaris, concretament, els va demanar un “compromís” amb la “transició ecològica”, i no es va estar de referir-se a la mort recent d’un repartidor de Glovo per fer una crida a abordar “les noves condicions laborals”. La seva proposta en aquest sentit és un nou estatut dels treballadors “del segle XXI”, que “acomodi les normes a la realitat canviant”. Una idea sense gaires concrecions més, com la resta del seu discurs.