MadridL’any es tanca pràcticament com havia començat: amb una baralla de gats permanent, però amb una circumstància relativament nova sorgida els darrers dies. Es tracta de les diverses apel·lacions a canviar de clima i posar certa atenció en possibles iniciatives de diàleg i consens, aprofitant les bones dades de la marxa econòmica del país. La política no és sempre coherent, però seria un contrasentit que en un moment en què existeixen bones xifres de creixement i d’ocupació –amb 21,3 milions d'afiliats a la Seguretat Social– hi hagués dificultats insalvables per aprovar els pressupostos del 2025. En aquest escenari no hi hauria d'haver obstacles insuperables per coincidir en un disseny d'actuacions que permetin aprofitar la marxa econòmica positiva del país. Els entrebancs seran en tot cas d’un altre tipus, sobretot d'estratègies polítiques, de càlculs d'interès particular de cada força política. Es pot governar sense pressupostos, ha passat en diverses ocasions. Ara bé, no aprovar-los significa estrènyer el camí, especialment per al govern, però amb efectes sobre tota la ciutadania.
Per contrast, aquest Nadal hem sentit invocar el consens amb especial intensitat en discursos que mai es portaran a la pràctica. Per això parlo de contradiccions entre el que es diu i el que s'està disposat a fer. Només ha calgut escoltar les reaccions dels partits –en especial les del PP i el PSOE, els de més llarga experiència de govern– sobre el discurs del rei Felip VI la nit de Nadal. Tant els populars com els socialistes van complir el paper de donar per rebut el missatge amb més o menys elogis per al monarca, però sense sentir-se al·ludits per l'exhortació a canviar el clima polític i evitar el soroll permanent. De fet, no estan disposats a intentar cap exercici de moderació. Les incògnites se centren més aviat en les polítiques d'aliances, en quant li duraran al PSOE els seus socis d'investidura –cap dels quals vol una moció de censura– i en la possible repetició de les votacions en les quals el PP pugui tornar a coincidir amb Junts, mentre intenta restablir algun pont amb el PNB, amb poques perspectives d’èxit.
De moment, tothom vol pressionar el govern, amagar amb possibles infidelitats, però sense fer perillar l’estabilitat que en el fons té la legislatura. El joc seguirà sent una lenta lluita de desgast. Segons Feijóo, una agonia per al PSOE. Segons els socialistes, una interminable etapa d'oposició per als populars, sempre amenaçats pels radicalismes de Vox. Amb aquest panorama, el rei va voler aprofitar l’experiència de la DANA per demanar que l’esforç de reconstrucció sigui un exemple per unir voluntats en bé del país, en lloc de perseverar en les contínues desqualificacions i els debats crispats. Però ja veiem que la tragèdia que ha afectat el País Valencià tampoc aconsegueix un efecte real de tancament de files. Potser hi hauria hagut alguna possibilitat si el govern valencià hagués assumit responsabilitats polítiques, però els canvis acordats pel president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón (PP), es van quedar molt curts. En aquest context, les apel·lacions de Felip VI a buscar polítiques de consens no tenien gaires perspectives de prosperar. I això que en el seu balanç de gestió durant l'any que s’acaba, el president del govern, Pedro Sánchez, també va exhortar el PP a canviar d'estratègia, matisant per mitjà de la ironia el seu habitual discurs agre cap a Feijóo.
L'aproximació entre Junts i el PP
En aquesta ocasió, el líder socialista va tornar a criticar el seu rival popular retraient-li "l’enorme hipocresia" d’haver coincidit ara amb Junts en aspectes importants de la política fiscal –com el rebuig a l’impost a les energètiques–, quan encara no fa un any al PP se sentien veus a favor de la possible il·legalització dels partits independentistes. I una de les últimes frases del president del govern en la seva compareixença de balanç va ser per subratllar que, "donat que hi ha un desglaç entre Feijóo i Junts, a veure si l'any que ve es produeix un desglaç entre Feijóo i el PSOE". És obvi que quan Sánchez va pronunciar aquesta frase ja coneixia el discurs de Nadal del rei, perquè el govern el rep amb antelació. En aquestes circumstàncies resulta curiós que l'única concessió a les demandes conciliadores del monarca, a favor de treballar per respondre a "l'exigència del bé comú", fos per part de Sánchez el desig d'un improbable "desglaç". Sens dubte, cadascú estava complint el seu paper en aquest episodi institucional i polític de Cap d'Any. El líder socialista traient pit per les expectatives de creixement de l’economia i mostrant-se confiat sobre l’estabilitat de la legislatura fins al seu final el 2027. El president del PP sintetitzant les perspectives del 2025 com una etapa que "discorrerà entre els jutjats, alguna cosa de Waterloo i potser alguna cosa de Franco", al complir-se els cinquanta anys de la mort del dictador. I al mig, Felip VI –que va parlar entre les respectives compareixences de Sánchez i Feijóo– predicant aparentment al desert per dir que és necessari que la lluita política "legítima, però de vegades eixordadora, no impedeixi escoltar una demanda encara més clamorosa: una demanda de serenitat".
Una consideració final. Convé molt que el 2025 aclareixi el camí de la llei d'amnistia. És evident que Sánchez va voler tranquil·litzar Puigdemont deixant oberta la possibilitat d'un contacte personal fins i tot abans que el Constitucional hagi dictat les seves sentències. Junts s'ha queixat molt rotundament per la lentitud en l'aplicació de la llei. Per la seva banda, Feijóo reclama que Puigdemont hauria d'estar detingut, i en el seu balanç va repetir la idea que ell no és president del govern perquè no va voler acceptar xantatges dels independentistes. Quan el líder del PP va dir això mateix al Congrés, Sánchez es va fer un tip de riure. La novetat, en tot cas, és la recent aproximació entre Junts i el PP. En aquest context resulta significatiu que els populars comencessin l'any convocant manifestacions contra l'amnistia i l'acabin coincidint amb Junts en votacions al Congrés. Possiblement és per això que Sánchez ha valorat per primera vegada la mencionada hipòtesi d'una trobada personal amb Puigdemont, amb l'objectiu de no facilitar les dinàmiques de pinça contra el govern.
