¿L'acord PSOE-PP despolititza la cúpula judicial?

Madrid"Benvingut a l'acord i al compliment de la Constitució", traslladava Pedro Sánchez a Alberto Núñez Feijóo aquest dimecres en la sessió de control al Congrés. I el líder del PP replicava al president espanyol que, lluny d'iniciar una etapa d'entesa amb la Moncloa, s'ha abonat al pacte pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) —els nous vocals s'escolliran el 23 de juliol— per "posar límit a la voracitat [de Sánchez] per controlar les institucions de l'Estat". ¿És cert, tal com es vanten PSOE i PP, que l'acord despolititza la cúpula judicial i reforça la seva independència?

Només els partits que han format part de l'acord —PSOE, PP i indirectament Sumar— l'han celebrat, així com les dues associacions judicials més alineades amb les dues grans formacions i que, històricament, s'han beneficiat de les designacions de vocals i jutges a les més altes instàncies jurisdiccionals: la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM) i la progressista Jutges per la Democràcia (JJpD). Les centristes Francisco de Vitoria i Foro Judicial Independiente han denunciat un nou "intercanvi de cromos" en l'elecció dels nous membres de l'òrgan de govern dels jutges. Per la seva banda, PNB, Esquerra, Junts, EH Bildu i Podem també s'hi han mostrat crítics. Catalans i bascos, a més, troben a faltar perfils amb sensibilitat territorial.

L'elecció dels magistrats

A diferència del que proposaven Sánchez i Guilarte, continua recaient únicament en el CGPJ

Pel que fa a l'elecció de magistrats per part del CGPJ, la principal novetat de l'acord és que s'amplien els casos en què caldrà una majoria de tres cinquenes parts a l'hora de fer els nomenaments. Fins ara era necessària per a la designació de membres del Suprem i presidents de tribunals autonòmics i de l'Audiència Nacional; ara s'amplia a presidents de sala de l'Audiència Nacional i de tribunals autonòmics, així com als presidents d'audiències provincials i per als jutges del Suprem que controlen el CNI. La segona novetat és la creació d'una comissió de qualificació que "informarà" al ple del CGPJ sobre els nomenaments "garantint una valoració objectiva dels candidats basada en la trajectòria professional". Per a l'elaboració dels criteris, recopilarà informació dels tribunals territorials.

Aquesta comissió s'anirà renovant cada any i estarà formada per cinc vocals del mateix CGPJ. Es tracta d'una solució queda a mig camí de la que havien suggerit Sánchez i el mateix president interí de l'òrgan de govern dels jutges, Vicente Guilarte, en les últimes setmanes. El president espanyol va proposar un canvi en el sistema perquè el CGPJ tingués menys pes a l'hora de nomenar jutges del Suprem, en sintonia amb el que Guilarte havia plantejat: una comissió com la que s'ha decidit crear, però que també estigués formada per experts externs al CGPJ. Per al nomenament de càrrecs en tribunals autonòmics i provincials, havia posat sobre la taula que l'elecció la fessin els mateixos jutges d'aquell territori.

L'elecció dels vocals

Es planteja a futur una hipotètica reforma

Malgrat l'aval de la Comissió Europea, una debilitat en termes de regeneració d'aquest acord és que l'elecció dels vocals es continua fent amb el model anterior: PP i PSOE han proposat deu noms cadascun, la majoria d'ells els que ja figuraven en les llistes que els dos partits havien confegit el 2018, quan es va frustrar el primer intent de renovació i ni tan sols es posava sobre la taula la necessitat de despolititzar la cúpula judicial. Molts dels nous vocals de procedència judicial havien estat ja preseleccionats gràcies a l'aval de les associacions APM i JJpD, que juguen un paper clau en aquestes designacions. El pacte PP-PSOE inclou ara que el nou CGPJ elabori en els pròxims sis mesos una proposta per modificar el sistema d'elecció dels vocals jutges de cara a la pròxima renovació, d'aquí a cinc anys. Quan s'han plantejat alternatives, s'ha subratllat la necessitat que deixin de tenir tant pes les associacions —es calcula que només estan afiliats un 50% dels membres de la carrera—, però el cert és que per als mateixos jutges és la manera per donar-se a conèixer, aconseguir suports i escalar.

Els dos partits s'han vantat que l'elecció anunciada aquest dimarts ja inclou algunes mesures per garantir la independència: bàsicament, que no podran ser vocals juristes que en els cinc anys anteriors a l'elecció hagin ocupat algun càrrec com a ministre, secretari d'estat, conseller, alcalde o diputat. El PSOE i el PP han esquivat aquest requisit de diverses maneres: optant per perfils de menys rang a secretaris d'estat i que haguessin format part de governs anteriors, ja sigui de José María Aznar o José Luis Rodríguez Zapatero, o bé triant fiscals d'associacions afins al PP i al PSOE com són la conservadora Associació de Fiscals (AF) i la Unió Progressista de Fiscals. Per al Tribunal Constitucional, Feijóo s'ha servit de José María Macías, molt significat contra l'amnistia i el govern de Pedro Sánchez.

Una reforma judicial a fons, aparcada

El nou CGPJ té ara al davant el repte de nomenar 98 vacants pendents arran de l'eliminació de competències que tenia l'organisme mentre estigués en funcions. Serà una prova de foc perquè es constati si, efectivament, hi ha una despolitització. Fonts parlamentàries de diversos grups consultats per l'ARA coincideixen que el pacte PP-PSOE aparca una hipotètica reforma a fons en la judicatura. Queden assignatures pendents com la democratització de l'accés a la carrera judicial o un debat sobre el paper de les acusacions populars que, amb l'aquiescència de determinats jutges, originen el lawfare de què ara també es queixa Sánchez.