Sànchez va explicar a Llarena que havia mantingut contactes amb el govern espanyol fins al dia abans de l'1-O

BarcelonaJordi Sànchez va explicar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que va mantenir contactes amb membres del govern espanyol fins a hores abans del referèndum de l'1 d'octubre. Segons publica 'La Vanguardia', l'expresident de l'ANC va assegurar que tenia missatges telefònics privats que ho demostraven i va oferir a Llarena escoltar-los durant la seva declaració de l'11 de gener, per demanar la seva llibertat. "Hi ha moltes converses, durant aquests dies, algunes d'elles amb representants del govern d'Espanya, concretament el 30 de setembre. Aquestes converses, algunes de les quals estan en missatges telefònics guardats, no feien preveure en cap cas el que va passar l'1 d'octubre", afirma Sànchez en un dels àudios gravats de la seva declaració.

El líder de l'ANC i número 2 de la llista de Junts per Catalunya el 21-D també va reprovar davant del jutge l'actuació de les forces policials durant el dia del referèndum: "La resistència passiva de la ciutadania amb la voluntat de les forces de requisar urnes va generar situacions on va haver-hi imatges molt dures que mai s'haurien hagut de produir".

A preguntes del fiscal, Sànchez admet que sabia que el referèndum estava prohibit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però explica: "Potser el meu error va ser pensar que, com ja va passar en la consulta del 9 de novembre, hi hauria una prohibició que faria que aquest acte definit com a referèndum no tingués unes conseqüències legals i hi hauria una acció proporcionada, una acció d'oportunitat dels cossos i forces de seguretat que l'únic que garantirien era que no hi hagués incidents".

Sànchez reitera que no està a favor de la via unilateral i assegura que això ja ho va afirmar quan era president de l'ANC, i que no ha canviat d'opinió ara que és a la presó de Soto del Real. En aquest sentit, també afirma que la declaració d'independència del 27 d'octubre no va tenir validesa.

Les mobilitzacions del 20 de setembre

Durant l'interrogatori, el fiscal també pregunta a Sànchez sobre les concentracions davant de la seu d'Economia del dia 20 de setembre. Així, l'expresident de l'ANC insisteix que totes les mobilitzacions van ser pacífiques i justifica el fet de pujar a sobre d'un cotxe per demanar als assistents que marxessin perquè era l'única via per dirigir-se a tots els manifestants. "El tinent de la Guàrdia Civil sabia que anàvem a pujar als seus cotxes", diu Sànchez, però el fiscal li rebat que la Guàrdia Civil no els va donar l'autorització per fer-ho. "No tenia la voluntat de menysprear la Guàrdia Civil, sinó de dirigir-me a aquestes persones per tal que se n'anessin a casa", respon Sànchez.

El fiscal, però, insisteix a Sànchez que les 40.000 persones que, diu, van mobilitzar les entitats sobiranistes van provocar desperfectes i destrosses. "No era difícil de preveure que, al dia següent i amb 40.000 persones es podia 'liar parda' en el minut u, sobretot quan ja set cotxes s'havien fet malbé durant el matí del dia 20", va etzibar-li el fiscal.

Junqueras rebutja la violència

El vicepresident, Oriol Junqueras, va explicar davant de Llarena que "hi ha un recorregut ampli fins i tot en l'àmbit de la Constitució i de les seves possibles interpretacions". Segons 'La Vanguardia', en la seva declaració de l'1 de desembre per demanar la seva llibertat per participar a la campanya electoral del 21-D, va reiterar el seu rebuig a la violència per "raons de formació, ètiques, de moral, d'educació i també per creences religioses".

Junqueras també va afirmar que assumia les conseqüències de l'aplicació de l'article 155 i ho va justificar així: "És públic i notori, coneixem les raons, i com a candidat assumeixo les decisions que es deriven del 155. Ser candidat és una bona demostració que assumeixo el que es pretenia".